al

Antagonismes. Casos d'estudi va ser un projecte de recerca museística que analitzava els aspectes polítics i de caràcter activista de les pràctiques artístiques des dels anys seixanta fins a l'actualitat. Partint d’un extens repertori d’obres i documents, es qüestionava la naturalesa de l’artefacte estètic a favor d’una utilització de l’art com a eina d’observació social i pràctica crítica.

En una època en què el museu ha perdut gran part de la credibilitat que socialment se li havia atribuït com a espai aglutinador i legitimador del poder transformador de l'art, Antagonismes revisava conceptes com ara l'ocupació del carrer com a teatre per acollir-hi activitats espontànies; l'art com a servei; la relació entre la ficció i la construcció de la memòria històrica; l'objecte postfuncional; l'activisme i el treball col•laboratiu; el qüestionament del concepte d'autoria; els models alternatius d'exposició; i la funció de l'art en el terreny ideològic.

Amb motiu de l’exposició, es van reunir obres de Carl Andre, Marcel Broodthaers, Harun Farocki, Guerrilla Girls, Grup de Treball, Hans Haacke, Rogelio López Cuenca, Gordon Matta-Clark, Mario Merz, Antoni Muntadas, Lygia Pape, Pedro G. Romero, Allan Sekula, Aleksandr Sokurov, Jeff Wall i Krzysztof Wodiczko, entre d'altres.

Exposició que analitza els aspectes polítics i de caràcter activista de les pràctiques artístiques que han sorgit des de la segona meitat dels anys cinquanta fins a l´actualitat. El repertori d´aquesta mostra qüestiona l´artefacte estètic a favor d´una utilització de l´art com una eina d´observació social i pràctica crítica.
El projecte mostrarà obres i documents amb la intenció de suscitar un debat sobre el carrer com teatre per a activitats espontànies, l´art com a servei, la ficció i la construcció de la memòria històrica, l´objecte post-funcional, activisme i treball en col·laboració, el qüestionament del concepte de l´autoria, models alternatius d´exposició i la funció de la pràctica artística en un terreny ideològic.
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars