al

El 29 d'octubre de 1967 obria les portes a la Neubrückstrasse 12 de Düsseldorf les Ausstellungen bei Konrad Fischer (Exposicions a casa de Konrad Fischer), un espai per a l'art contemporani situat en un estret passatge de deu metres de llarg per tres d'ample. La mostra inaugural va anar a càrrec de l'escultor dels Estats Units Carl Andre, que va presentar una peça creada específicament per a l'ocasió: Altstadt Rectangle. Konrad Fischer (Düsseldorf, 1939-1996) començava així una carrera com a galerista que aviat el convertiria en una de les figures més influents de l'art conceptual dels anys seixanta i setanta.

L'exposició Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer: Arxius d'una actitud es va estructurar en tres seccions: un recorregut pels anys inicials (1964-1969) de Konrad Lueg –aleshores Fischer signava amb el cognom matern– com a artista de la jove avantguarda de l'Alemanya Occidental; l'anàlisi de la seva faceta posterior com a promotor de l'art minimalista i conceptual; i la presentació del personalíssim arxiu artístic que el matrimoni format per Dorothee i Konrad Fischer va anar adquirint amb el temps.

Es van reunir per a l'ocasió un total de tres-centes obres de quaranta artistes que, en conjunt, destil·laven l'esperit de canvi i internacionalització que Konrad Fischer tant havia promogut.

Konrad Lueg, artista

Konrad Fischer (Düsseldorf, 1939-1996) va exercir, en les seves diverses facetes, una gran influència en l'art conceptual de les dècades de 1960 i 1970. A començament dels seixanta, va estudiar pintura a la Kunstakademie de Düsseldorf, on va tenir com a mestres Bruno Goller i Karl Otto Götz. Hi va conèixer altres artistes com Manfed Kuttner, Sigmar Polke i Gerhard Richter, amb el qual, l'octubre de 1963, va dur a terme una espectacular acció en una botiga de mobles de Düsseldorf: Leben mit Pop – eine Demonstration für den kapitalistischen Realismus (Viure amb el pop. Una manifestació a favor del realisme capitalista). Aquesta estrena pública de tots dos artistes va ser —alhora— performance, happening, exposició alternativa, al marge de les galeries establertes, i acte de protesta.

Konrad Fischer —o, més ben dit, Konrad Lueg, ja que aleshores firmava amb el cognom de soltera de la seva mare— ben aviat es va integrar en la jove avantguarda de l'Alemanya Occidental. La primera part d'aquesta exposició, dedicada a l'artista Konrad Lueg, consta d'una selecció d'obres del període comprès entre 1964 i 1969. En un primer moment trobem futbolistes i boxejadors, motius del món de l'esport. A partir de 1965 Konrad Lueg s'interessa pels motius i els patrons serials; utilitza teixits industrials i fulls de plàstic per pintar-hi a sobre, crear formes simples o com a elements de base amb els quals compondre instal·lacions murals. Finalment exposa, a París (1968) i a Munic (1969), teles pintades amb colors fosforescents que capturaven momentàniament les ombres dels visitants que hi passaven per davant projectades per flaixos fotogràfics.

Dorothee i Konrad Fischer, galeria i arxiu

El 29 d'octubre de 1967, a la Neubrückstrasse 12 de Düsseldorf, Konrad Fischer va inaugurar un espai per a l'art contemporani. Va obrir amb Altstadt Rectangle, obra de l'escultor nord-americà Carl André. Fischer va instal·lar-se en l'estret passatge que duia al pati interior de la finca, va evitar expressament el nom de «galeria» i totes les seves exposicions van rebre la denominació «Bei Konrad Fischer» («A casa de Konrad Fischer»). En la seva nova funció de promotor i galerista, va portar a Düsseldorf l'avantguarda internacional de la seva generació, sobretot amb la idea de desenvolupar projectes específics per a aquell espai insòlit i singular. Retrospectivament, la cronologia de les exposicions dels primers anys es pot llegir com una enciclopèdia de l'art conceptual i minimalista de l'època. Molts artistes joves, alemanys i internacionals, van fer la seva primera exposició a casa de Konrad Fischer, des d'on les seves obres van arribar posteriorment a les col·leccions privades i públiques més importants d'Europa.

A les altres sales del Museu es mostren obres de l'arxiu –reunit al llarg de molts anys de col·laboració amb artistes– amb què van conviure Dorothee i Konrad Fischer, i que va determinar la vida quotidiana de la parella. Vistes des de la perspectiva actual, les obres de Bruce Nauman, Carl André, Donald Judd i Dan Flavin constitueixen exemples fonamentals de l'art d'aquella època en l'àmbit de l'escultura; pel que fa a l'art conceptual, resulten paradigmàtiques les peces de Sol LeWitt, Hanne Darboven i Richard Long; la pintura està representada per Robert Ryman i Robert Mangold, i la fotografia conceptual per Bernd i Hilla Becher i Jan Dibbets. La col·lecció reuneix tota la producció primerenca de Gilbert i George, com també algunes obres extraordinàries d'Eva Hesse, que desgraciadament va morir abans de poder establir cap col·laboració duradora. Algunes peces d'On Kawara, Piero Manzoni, Joseph Beuys i Giuseppe Penone, a més d'un impressionant grup d'obres de Mario Merz, completen la fesomia de l'art conceptual europeu de l'època.

A principi de la dècada de 1980 Konrad Fischer va intentar iniciar una nova tendència amb artistes d'una generació més jove, com posen de manifest les obres de Thomas Schütte, Wolfgang Laib i Harald Klingelhöller. Es tracta d'una generació que, com en el cas de Juan Muñoz, també va adoptar un caire internacional. L'exposició acaba amb Raum für einen Tag (Habitació per un dia) de Gregor Schneider. Konrad Fischer estava convençut que en totes les èpoques hi ha bons artistes.

Algunes de les obres d'aquesta exposició estan dedicades a Konrad, a Dorothee, a Berta o a Kaspar (els dos fills de la parella), una mostra de l'estreta amistat que unia amb la família del galerista els artistes que van trobar un lloc «a casa de Konrad Fischer». L'extensa activitat de Konrad Fischer com a galerista i comissari d'exposicions posa de manifest, per damunt de tot, una actitud envers l'art que va servir a Fischer per crear i dur a terme un projecte vital diferent, en el qual van participar també tots els seus interlocutors en aquest diàleg.

Konrad Fischer, comissari d'exposicions

Konrad Fischer no en tenia prou amb la seva activitat de galerista. L'estiu de 1968, quan per iniciativa de l'Associació de marxants d'art alemany progressista es va celebrar a Colònia el primer Mercat d'Art, Fischer va criticar el fet que només hi haguessin estat convidats marxants alemanys. Com a alternativa, poc després, en un temps rècord i amb la col·laboració de Hans Strelow, va organitzar a la Kunsthalle de Düsseldorf l'exposició Prospect 1968, a la qual va convidar –com si obeís els dictats d'un manifest– només galeries internacionals i els seus artistes. L'any següent es va celebrar Prospect 1969, on es refermava la voluntat de portar a Düsseldorf durant una setmana l'avantguarda internacional. La internacionalització i l'esperit de canvi que van caracteritzar l'art europeu d'aquells anys es remunten clarament no sols a les exposicions que Konrad Fischer va comissariar en institucions públiques, sinó també al programa d'exposicions de la seva galeria, sempre fidel al seu compromís artístic. El 1969, a l'Städtisches Museum de Leverkusen, va organitzar una exposició llegendària: Konzeption/Conception. Dokumentation einer heutigen Kunstrichtung (Concepció. Documentació d'un corrent artístic actual). El 1971, Prospect 71. Projection, en què es mostraven fotografies i pel·lícules/vídeos contemporanis, va ser la primera exposició dedicada exclusivament a aquest mitjà a Europa.

El compromís de Fischer, però, es va materialitzar en les dues direccions, ja que també va portar la jove avantguarda europea a Nova York amb l'exposició de Europa, que va tenir lloc a la John Weber Gallery el 1972. Aquell any va ser el punt culminant de la seva activitat com a comissari: Harald Szeemann el va invitar a dirigir, juntament amb Klaus Honnef, una part essencial de la Documenta 5 de Kassel titulada Idee + Idee/Licht (Idea + Idea/Llum). L'edició de 1973 de Prospect, titulada Malers/Painters/Peintres, presentava les tendències contemporànies de la pintura. El 1976, l'última edició de la sèrie, ProspectRetrospect. Europa 1946-1976, va representar un nou tipus d'exposició. Finalment, el 1979 Konrad Fischer va comissariar una exposició a Zuric que portava per títol Mit einem gewissen Lächeln? (Amb un cert somriure?)

Juntament amb la documentació sobre l'activitat de Konrad Fischer com a galerista, el Centre d'Estudis i Documentació MACBA presenta per primera vegada material relacionat amb els seus projectes com a comissari d'exposicions. D'aquesta manera s'arrodoneix el retrat de la complexa personalitat d'una figura que va exercir una influència decisiva en l'evolució de l'art conceptual d'aquells anys.

Friedrich Meschede

Comissari: Friedrich Meschede. Organització i producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i Museum Kurhaus Kleve.


Continguts relacionats

Activitats

Àudios

Unconcealed. Konrad Fischer and the Conceptual Art Network 1967-1977
Die Ausstellungen der Reihe Prospect (1968-1976)
Guided tour by Friedrich Meschede, curator of the exibition, for the Friends of MACBA
Unconcealed. Konrad Fischer and the Conceptual Art Network 1967-1977
Son[i]a #104 Friedrich Meschede i Dorothee Fischer
27.05.2010
Son[i]a #107 Brigitte Kölle
08.07.2010

Publicacions

L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por
Eduardo Chillida