al

L'exposició Albert Ràfols-Casamada. 1953-2001 va aglutinar gairebé un centenar d'obres de l'artista, entre les quals hi havia dibuixos, collages, objectes pictòrics, escultures, poemes visuals, obres literàries, i també un ampli repertori de material documental i gràfic que testimoniava el seu paper actiu en l'escena cultural de Barcelona. Aquesta inclusió d'obra considerada transversal o menor pretenia remarcar la importància que la poesia, la literatura i el dibuix havien tingut en l'obra d'Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009).

Tal com afirma Victòria Combalía al catàleg: «La pintura d'Albert Ràfols-Casamada se situa en el terreny d'una abstracció colorista que nodreix les seves arrels tant en fonts autòctones com en la mateixa història de la pintura del segle XX, especialment en Matisse i l'abstracció nord-americana.» L'equilibri en tensió que destil·len les seves pintures es pot interpretar com una síntesi personal i intransferible entre classicisme i modernitat. En l’obra de Ràfols-Casamada ressonen els ecos del noucentisme mediterrani, els experiments lumínics del fauvisme, el cubisme de Braque, el constructivisme de Torres García, les experiències cromaticoespacials de Rothko i Motherwell, i els flirtejos amb la quotidianitat de l'art pop.

L'exposició responia a una de les tasques centrals que aleshores ja promovia el Museu: l'estudi de les figures que han tingut un paper influent en l'escena artística catalana de la segona meitat del segle XX, proposant una revisió històrica articulada des d'una perspectiva actual.

Aquesta exposició va incloure una selecció d'aproximadament vuitanta teles de formats diferents. Organitzada cronològicament, abastava l'obra de Ràfols-Casamada des de mitjan anys cinquanta fins a aquesta data: dibuixos, collages, objectes pictòrics, escultures, poemes visuals, obres literàries, a més a més de material documental i gràfic que il·lustrava el seu paper actiu en la vida cultural de Barcelona. En aquest sentit, la inclusió d'obra considerada transversal o menor en alguns casos, volia fer palesa la rellevant importància que la poesia, la literatura i el dibuix han tingut en l'obra de Ràfols-Casamada.
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923) va tenir contacte amb la pintura des de la seva infantesa, immers en l'ambient i els valors del postnoucentisme. Després d'abandonar els estudis d'arquitectura, inicià la seva trajectòria artística a principis del anys cinquanta influenciat pels moviments i les poètiques constructivistes i abstractes derivats dels treballs de Cézanne i Matisse i dels experiments lumínics dels fauves. Les obres de l'inici de la seva carrera es troben impregnades d'aquesta admiració cap als "nous clàssics" que la visió del noucentisme havia consagrat. També els frescos de la pintura italiana del segle XIV marquen de manera transversal el desenvolupament de la seva obra, i l'abstracció informalista de la postguerra europea, o "segona modernitat", tindrà gran importància en la configuració d'un llenguatge propi.
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró