al

Una xerrada-taller culinària des de perspectives transfeministes i antiespecistes. El «menjar» ocupa un lloc central en la producció de cossos que (no) importen; els seus significats són fluids, múltiples i contradictoris, en contestació contínua. «Cuinar» i «menjar» poden entendre’s com a actes performatius que podran replicar la lògica de la jerarquització, la regulació i el control de les vides (humanes i no humanes), els esquemes de sacrifici i la «des-realització de l’Altre». Tanmateix, també contenen possibilitats de subversió que contribueixen al sorgiment de noves economies de reconeixement, a l’enfortiment de relacionalitats interdependents i agenciades entre corporalitats vivents, així com a la construcció d’una «política d’allò comú».

Com és que el «veganisme popular» permet (re)pensar el lloc del «menjar» en la producció de subjectivitats encarnades i desestabilitzar-ne els significats? Com pot contribuir a resignificar els actes de «cuinar» i «menjar»? Com pot constituir un pol multiplicador de performativitats fagocitadores que resisteixen les normes cisheteropatriarcals, els règims d’expropiació capitalista i colonial, i la violència especista?

En aquesta xerrada-taller culinària proposem: a) una breu anàlisi de com el «menjar», «cuinar» i «menjar» s’han associat històricament al gènere, la sexualitat, la classe, la racialitat i els marcadors d’espècie en el context occidental, fent-ho en diàleg amb les teoritzacions sobre la desmaterialització dels cossos; b) la creació d’un espai per compartir, experimentar i coaprendre sobre el «veganisme popular», a través de la preparació i fagocitació d’aliments que busquen posar la cura de la vida al centre.

Anabela Moreira dos Santos és activista transfeminista i antiespecista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, PT) i del col·lectiu polític Rata Dentata (PT). Li agrada la investigació com a eina de resistència i transformació. Desencantada amb l’estructura jeràrquica i elitista de l’acadèmia, el seu interès actual és fer investigació autònoma i des de / amb / per a la comunitat.

Sandra Pereira da Rocha, bollx no binarix, és activista transfeminista i ecologista anticapitalista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, PT) i del col·lectiu Rata Dentata (PT). Cuinera autodidacta, va començar a cuinar als 12 anys per imposició del gènere i de la crueltat laboral del capitalisme (la seva mare arribava molt tard de la fàbrica i la família havia de menjar). En el seu camí activista ha tingut l’oportunitat de convertir una imposició en un plaer en trobar en la cuina una eina de resistència.

Coorganitzat:

L'Internationale. Our Many Europes. Co-funded by the Creative Europe Programme of the European Union
 

Our Many Europes és un programa de la confederació europea de museus "L'Internationale" i cofinançat pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea. Els membres de L'Internationale (Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen, Moderna Galerija (MG + msum), Ljubljana, Van Abbemuseum, Països Baixos, MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Muzeum Sztuki Nowoczesnej w Warszawie, SALT Research and programs a Istanbul i Ankara, i el Museu Reina Sofia, Madrid) i els seus socis del National College of Art and Design y (NCAD), Dublín i Valand Academy (Gothenburg University) estan presentant més de 40 activitats públiques (conferències, exposicions, tallers) des d'ara fins a maig de 2022.

Veganismo popular, performatividades fagocitantes y transformación social

Inscripció: És necessari enviar una carta de motivació (màxim 10 línies) a docenciapei [at] macba [dot] cat abans del 6 de febrer.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 

M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch