al

Una xerrada-taller culinària des de perspectives transfeministes i antiespecistes. El «menjar» ocupa un lloc central en la producció de cossos que (no) importen; els seus significats són fluids, múltiples i contradictoris, en contestació contínua. «Cuinar» i «menjar» poden entendre’s com a actes performatius que podran replicar la lògica de la jerarquització, la regulació i el control de les vides (humanes i no humanes), els esquemes de sacrifici i la «des-realització de l’Altre». Tanmateix, també contenen possibilitats de subversió que contribueixen al sorgiment de noves economies de reconeixement, a l’enfortiment de relacionalitats interdependents i agenciades entre corporalitats vivents, així com a la construcció d’una «política d’allò comú».

Com és que el «veganisme popular» permet (re)pensar el lloc del «menjar» en la producció de subjectivitats encarnades i desestabilitzar-ne els significats? Com pot contribuir a resignificar els actes de «cuinar» i «menjar»? Com pot constituir un pol multiplicador de performativitats fagocitadores que resisteixen les normes cisheteropatriarcals, els règims d’expropiació capitalista i colonial, i la violència especista?

En aquesta xerrada-taller culinària proposem: a) una breu anàlisi de com el «menjar», «cuinar» i «menjar» s’han associat històricament al gènere, la sexualitat, la classe, la racialitat i els marcadors d’espècie en el context occidental, fent-ho en diàleg amb les teoritzacions sobre la desmaterialització dels cossos; b) la creació d’un espai per compartir, experimentar i coaprendre sobre el «veganisme popular», a través de la preparació i fagocitació d’aliments que busquen posar la cura de la vida al centre.

Anabela Moreira dos Santos és activista transfeminista i antiespecista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, PT) i del col·lectiu polític Rata Dentata (PT). Li agrada la investigació com a eina de resistència i transformació. Desencantada amb l’estructura jeràrquica i elitista de l’acadèmia, el seu interès actual és fer investigació autònoma i des de / amb / per a la comunitat.

Sandra Pereira da Rocha, bollx no binarix, és activista transfeminista i ecologista anticapitalista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, PT) i del col·lectiu Rata Dentata (PT). Cuinera autodidacta, va començar a cuinar als 12 anys per imposició del gènere i de la crueltat laboral del capitalisme (la seva mare arribava molt tard de la fàbrica i la família havia de menjar). En el seu camí activista ha tingut l’oportunitat de convertir una imposició en un plaer en trobar en la cuina una eina de resistència.

Coorganitzat:

L'Internationale. Our Many Europes. Co-funded by the Creative Europe Programme of the European Union
 

Our Many Europes és un programa de la confederació europea de museus "L'Internationale" i cofinançat pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea. Els membres de L'Internationale (Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen, Moderna Galerija (MG + msum), Ljubljana, Van Abbemuseum, Països Baixos, MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Muzeum Sztuki Nowoczesnej w Warszawie, SALT Research and programs a Istanbul i Ankara, i el Museu Reina Sofia, Madrid) i els seus socis del National College of Art and Design y (NCAD), Dublín i Valand Academy (Gothenburg University) estan presentant més de 40 activitats públiques (conferències, exposicions, tallers) des d'ara fins a maig de 2022.

Veganismo popular, performatividades fagocitantes y transformación social

Inscripció: És necessari enviar una carta de motivació (màxim 10 línies) a docenciapei [at] macba [dot] cat abans del 6 de febrer.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 

Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer