Durant els anys noranta l’art contemporani va canviar per convertir-se en el que coneixem avui dia en el circuit artístic globalitzat. Va ser una dècada, just després de la guerra freda, marcada per les ruptures en l’orientació històrica i ideològica, però també es va caracteritzar per la continuació dels processos de privatització que havien començat durant els anys vuitanta. De manera simultània a aquestes transvaloracions tan profundes dels conceptes i les pràctiques artístics, el factor «social» es va convertir en un significant important en la producció artística. En aquesta ponència, Lars Bang Larsen, que va formar part de l’escena artística escandinava del moment, ens parlarà del significat del factor social i de com va anar transitant, en l’art, entre la pràctica, l’essència i el simulacre.

Lars Bang Larsen és historiador de l’art, escriptor i curador adjunt del Moderna Museet d’Estocolm. Ha estat (co)curador d’exposicions com ara Muses de fang. Diatriba sobre la tecnologia, al Moderna Museet (2019), Dierk Schmidt: culpa i deutes, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2018), o Incertesa viva, la XXXII edició de la Biennal de São Paulo (2016). Entre les seves obres cal destacar Arte y norma (Cruce Casa, 2016), Networks (Whitechapel, 2014) o The Model. A Model for a Qualitative Society(1968) (MACBA, 2010). 

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 

Contingut relacionat

El problema s’aclareix, es torna diàfan: la tela de l’artista esdevé un mirall.
Michelangelo Pistoletto