En aquesta sessió ens aturarem a analitzar com i per què les pràctiques queer-feministes irrompen en l’escenari polític i cultural de finals dels vuitanta, i a Espanya, concretament, durant la dècada dels noranta. Algunes obres ja s’han ocupat d’estudiar la influència d’aquestes aportacions queer-feministes en altres països i en altres contextos culturals, però en una mesura inferior a Espanya. No obstant això, el seu impacte, i sobretot l’agenda antinormativa que van desplegar, encara continuen vigents en l’actualitat.

A Espanya la dècada dels noranta va ser l’època en què van irrompre una sèrie de contranarratives, (sub)cultures i polítiques d’una història col·lectiva que fins aleshores es presentava fragmentada. Tenir-les en compte permet no tan sols fer una relectura del nostre passat i contextualitzar quins canvis s’han produït recentment i de quina manera, sinó també preguntar-nos com determinen la nostra actualitat, on som i quines són les prioritats ara mateix. Però, a més, aquestes noves maneres de pensar la vida i l’art, la dimensió política, tenen com a resultat maneres innovadores en el fer i en el sentir que impulsaran l’emergència i la construcció de subjectivitats polítiques renovades i radicals.

Fefa Vila Núñez és feminista i va ser promotora del grup queer-artivista LSD durant els anys noranta a Madrid. És sociòloga i professora associada al Departament de Sociologia: Metodologia i Teoria de la Universitat Complutense de Madrid. Ha fet estades a la Universitat de Califòrnia, la Universitat d’Utrecht i la Universitat de Manchester. El seu principal interès de recerca són l’arxiu i la historiografia en relació amb els subjectes subalterns, la memòria i la construcció del desig, així com les pràctiques polítiques, culturals feministes i de dissidències sexuals com a productes d’una materialitat relacional, precària i contingent considerades des d’una perspectiva feminista i queer oberta a la interseccionalitat i la descolonialitat. Sobre aquestes qüestions ha promogut programes culturals i publicat diverses obres, la més recent de les quals ha estat la coedició, juntament amb Javier Sáez, d’El libro de buen Vmor. Sexualidades raras y políticas extrañas. Actualment, treballa en el seu títol de doctora sobre maneres de pensar i de fer polítiques queer-feministes durant la dècada dels noranta, amb un èmfasi especial en les pràctiques artivistes durant aquesta dècada a Espanya, temàtica sobre la qual ja té un recorregut en producció i recerca.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 

Contingut relacionat

La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida