Tawfik Saleh

Cicle de cinema

Aquest cicle presenta una selecció de l'obra del cineasta egipci Tawfik Saleh (Alexandria, 1927), representant de la intel·lectualitat àrab moderna i anticolonial, realitzada per l'artista nord-americà d'origen palestí Fareed Armaly, que està preparant un documental sobre la pel·lícula més influent de Saleh, Al-makhdu'un, de 1972. Es tracta del primer llargmetratge que construeix una ficció moderna en el context del drama dels refugiats palestins, retratats com a protagonistes de la seva pròpia història. A la conferència inicial, Armaly farà una anàlisi de la pel·lícula, il·lustrada per fragments d'entrevistes recents amb l'autor. Amb l'objectiu de presentar l'evolució que culmina en el caràcter excepcional d'Al-makhdu'un, a les següents sessions es projectaran altres pel·lícules de Saleh, rodades entre 1955 i 1968.

«La pel·lícula de Tawfik Saleh Al-makhdu'un (Homes sota el sol, 1972) és el primer llargmetratge que presenta els refugiats palestins com a protagonistes de la seva pròpia història, en el marc de la cinematografia nacional àrab. La coneguda novel·la en què es basa la pel·lícula (Homes sota el sol, de Gassan Kanafani, 1962) havia abordat aquest tema en l'àmbit literari, esperonant el nou gènere batejat amb el terme de «literatura de resistència». Si bé l'adaptació cinematogràfica de Saleh es manté fidel a la poètica de la novel·la pel que fa a la complexa forma de flashback literari, incorpora un canvi petit però decisiu. Aquest canvi introdueix una implicació radicalment diferent en la narració original, implicació que reflecteix la dècada plena de transformacions que separa la novel·la de la pel·lícula. També aprofundeix en la perspectiva que tenia a principi dels setanta el director egipci, que ja vivia fora d'Egipte i s'havia allunyat del seu període egipci i del gènere realista que havia contribuït a formular. A Síria contempla una nova condició (post-Nasser): una moderna consciència política àrab en què, per a Saleh, ocupa un lloc central la voluntat d'autodeterminació representada pels nous moviments de resistència palestins. La pel·lícula, com la novel·la, no està protagonitzada per cap personatge heroic que permeti identificar-s'hi i que porti cap a una resolució clara. Es tracta d'una forma de cinema híbrida més que no pas realista, amb una narrativa que condueix el públic a través del que seria un equivalent cinematogràfic de la identitat diaspòrica: capes de documental real de 1948 i camps de refugiats autèntics; els flashbacks subjectius ofereixen fragments que rememoren relacions familiars i els signes recognoscibles del melodrama convencional àrab; la road movie esdevé una paràbola existencialista moderna en la forma d'un passatge tancat en una terra de ningú entre fronteres nacionals; l'últim acte, en el qual dues posicions divergents –la dels palestins i la dels agents de duanes– conflueixen i desemboquen en la tràgica conclusió, es podria qualificar de farsa.
El meu interès per Al-makhdu'un es remunta a la preparació del meu projecte From/To, que es va presentar al Witte de With el 1999 (quan el dirigia Bartomeu Marí) i a la Documenta 11 el 2002. Tal com diu el catàleg de l'exposició, es tractava de cartografiar un «topos Palestina» i un «mapa que es desplegués en temps real», «la geografia entesa com a història en l'espai» i «la substitució d'"arrels" per "rutes"». Precisament pensant en aquestes característiques, quan tot just començàvem a planificar l'exposició, vaig tenir clar que Al-makhdu'un era una part central del projecte. La raó era, en primer lloc, que la pel·lícula, pel seu caràcter híbrid, obre un ampli ventall de punts de convergència a partir de moltes línies que corresponen al tema de Palestina, la política de la identitat, el rol de la cultura, la metodologia i la narrativa i el període temporal.
Un dels aspectes desafortunats que vaig descobrir mentre investigava per al projecte, a final dels noranta, va ser la poca informació disponible sobre la pel·lícula, així com sobre aquesta generació de directors àrabs i els seus treballs, i en anglès encara més. I el mateix es pot dir d'aconseguir una còpia en condicions per comprar o projectar. Aquesta manca de material d'arxiu em va portar, un cop enllestit el projecte From/To, a desenvolupar un nou treball que partia de la manca de material d'arxiu referit a Al-makhdu'un. El primer que vaig fer va ser gravar una entrevista en vídeo amb el director de la pel·lícula, Tawfik Saleh, centrada, sobretot, a analitzar Al-makhdu'un. Algunes parts d'aquesta entrevista, en què els comentaris de Saleh es refereixen directament a les seqüències filmades, s'inclouran en aquesta presentació. L'altra fase del treball, la fase final de l'obra, se centra en el canvi de clau que Saleh va fer a la pel·lícula com una manera d'obrir una escletxa en aquesta obra històrica –tant la pel·lícula com el llibre– a fi d'introduir-hi una perspectiva contemporània.»

Fareed Armaly

Amb el suport de l'Egyptian Film Center, l'Ambaixada d'Egipte a Espanya i l'Ambaixada d'Espanya a Egipte