SimptomArt, fòrum de debat
Cicle de debats coordinat per Enric Berenguer i Francesc Puntí
Els dimarts 25 de gener, 22 de febrer, 29 de març i 31 de maig de 2005, a les 19.30 h
L'art convoca avui dia tota una sèrie de debats i pràctiques que desborden el que podria anomenar-se la seva realitat més immediata. Filòsofs, pensadors, terapeutes i estudiosos se n'ocupen, i es plantegen quina relació té amb allò que se'n diu i amb allò que s'hi fa. Aquesta relació és discutible, però precisament es tracta d'això: d'una conversa necessària, i de tot el que produeix.
Els debats del cicle Simptomart prenen com a punt de partida l'art en la seva condició de símptoma, entenent aquest darrer en el sentit freudià: no com la malaltia mateixa, ni com la seva manifestació, sinó com la seva interpretació i el seu tractament al mateix temps. En tant que símptoma, l'art interpreta i tracta alguna cosa, d'una forma que és la resposta particular d'algú a un punt d'impossibilitat. Però és que és una resposta que no pretén poder resoldre res; i, paradoxalment, com a resposta és ja una forma de tractament.
Programa
DIMARTS 25 DE GENER, 19.30 h
Gala, sublim invenció
Ja que ha acabat l'any Dalí, parlarem de la seva més sublim invenció: Gala. ¿Però no ens ocupàvem dels símptomes?
Certament: hi ha pocs símptomes més consistents, i per això més útils, que els que materialitzen en un partenaire amorós. Examinarem com és que l'univers d'un subjecte pot dependre de que alguna cosa ocupi el lloc de La dona, en majúscules. Diguem que entorn a aquest significant encarnat –elaborat, recreat–, l'univers obert de l'angoixa s'ordena en el cosmos d'un sentit vivible. Per descomptat, no qualsevol dona pot oferir-se a jugar aquest paper sense límit. Gala tenia les seves condicions, condicions que Sílvia Munt examina a l'excel·lent pel·lícula Elena Dimitrievna Diakonova: Gala.
Per parlar-ne comptarem amb la presència i la participació de Sílvia Munt, directora de cinema i teatre, actriu, guanyadora del Premi de la Generalitat y el CEC per La plaça del diamant (1982), Premi Goya a la millor actriu per Alas de mariposa (1992), Premi Sant Jordi per La pasión turca (1995).
DIMARTS 22 DE FEBRER, 19.30 h
Víctor Català: escriptura i feminitat
"Caterina Albert i Paradís (L'Escala 1869-1966) va publicar la seva obra sota el pseudònim de Víctor Català. El fet que signés amb un nom masculí ha despertat, des de sempre, tot tipus d'interpretacions.
Primer, els seus contemporanis es preguntaven qui era l'escriptor excepcional que s'amagava darrera d'un nom fals. En descobrir-se la seva identitat es van sorprendre que una dona pogués escriure aquelles obres tan "virils". La crítica contemporània de tall feminista ha llegit l'ús del pseudònim com un tret de resistència i reivindicació.
Per a la pròpia autora les novel·les tenien "un infantament antotxadís que s'ha de rodejar amb precaucions". A través de les seves paraules intentarem seguir el traç de com l'escriptura de Caterina Albert és el símptoma de la seva relació amb la feminitat."
Neus Carbonell
Docent col·laboradora del Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona.
DIMARTS 29 DE MARÇ, 19.30 h
Louis Ferdinand Céline: viatge al fons de l'abjecció
Aquesta sessió se centrarà en la figura del novelista i metge francès Louis Ferdinand Céline (Courbevoie, França 1894-1961).
Céline va aconseguir fer-se odiar per gairebé tothom, alhora que modificava profundament la llengua francesa, infectant-la, en la seva paradoxal empresa de purificació, amb el seu símptoma. Des de Voyage au bout de la nuit (Viatge a la fi de la nit) publicat originalment el 1932, passant pels pamflets antisemites, fins a arribar a Rigodon, seguirem Céline en el seu viatge sense retorn.
Aquesta sessió comptarà amb la participació d'Arnau Pons, poeta i traductor.
DIMARTS 31 DE MAIG, 19.30h
Camarón: el darrer cantaor
La última sessió d'aquest cicle de "Simptomart" se centrarà en l'art del flamenc i en un dels seus representants més coneguts i mitificats. Camarón de la Isla (José Monje Cruz, Cadis 1950 – Badalona, Barcelona 1992) reuneix la tradició amb la modernitat, l'hermetismeamb la fama, el sublim amb la cara més fosca del cante.
Suposem —tal i com hem fet amb Georges Bataille, Ferdinand Céline, Víctor Català o Gala y Dalí— que una dimensió d'allò més singular de Camarón es manifesta també en la seva obra i la seva vida. Tractarem doncs aquesta dimensió simptomàtica.
Participaran en aquesta sessió Enric Folch professor d'Història del flamenc a l'Escola superior de Música de Barcelona, i Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics de Barcelona.