6, 8, 13 i 15 d'octubre de 2020

Aquest seminari s’interroga sobre les pràctiques culturals i les formes estètiques dels anys setanta en el context de la crisi del franquisme i de la transició al règim constitucional actual. Analitzarem relats i al·legories de l’època, ens fixarem en la producció artística vinculada a la protesta i a la creació de comunitat, i estudiarem les formes efímeres i les estètiques rupturistes del període. Examinarem l’emergència de xarxes contraculturals en aquell context, pensades com a laboratoris civils de formes de vida, ciutat i societat. Les preguntes sobre els arxius de la ruptura, sobre les genealogies invisibles de la ciutadania i sobre la producció d’hegemonia històrica centraran el treball del seminari.

A càrrec de Germán Labrador Méndez, professor titular del departament d’Espanyol i Portuguès de la Universitat de Princeton. La seva recerca, en l’àmbit de la història cultural, s’especialitza en l’estudi dels mons ibèrics a l’època contemporània, a partir de les relacions entre estètica i política, ciutadania i memòria. És autor de Letras arrebatadas. Poesía y química en la transición española (Devenir, 2009; Siglo XXI, 2019) i Culpables por la literatura. Imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986) (Akal, 2017). Actualment treballa en un manuscrit sobre les respostes polítiques i culturals a la crisi de 2008 i en una antologia de poesia underground. És un dels comissaris de l’exposició Poéticas de la democracia (MNCARS, 2019).

 


Inscripció: 10 places adjudicades a través de convocatòria oberta enviant una carta de motivació a docenciapei [at] macba [dot] cat.

Germán Labrador

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Se suposa que els objectes tenen el caràcter objectiu dels productes industrials. No pretenen representar res més que allò que són. La categorització prèvia de les arts ja no existeix.
Charlotte Posenenske