Ser fulla, ser pedra, ser terra Desviaments i interrupcions en el conceptualisme català

Dijous 17 de  març

19:00 h -  Presentació del seminari, a càrrec de Maite Garbayo Maeztu

19:15 h - Andrea Valdés. La creació com a forma d'hospitalitat

La presentació partirà d’una lectura de l’espai que va construir Carla Lonzi en el seu llibre Autoritratto (1969) i el que es veu a la pel·lícula Fuga (1979), de l’artista Eugènia Balcells; tots dos, exemples d’obres que es van concebre des de l’hospitalitat, a partir d’elements com el so, la llum i els gestos. En paral·lel, s’establirà una contraposició de la seva estructura i forma amb altres obres que van capturar el tancament domèstic, com la sèrie d’Eulàlia Grau Discriminació de la dona (1977) o el reportatge de Colita “Alcoholismo femenino” per a Vindicación feminista (1979).

20:00 h - Maite Garbayo Maeztu. Enorme desig enorme (de pervivència).

La conferència explorarà les materialitats d’una extensa i llarga investigació centrada en aspectes relacionats amb l’art conceptual a Catalunya. Un recorregut per tot allò que s’amaga i que només es pot veure a posteriori recuperant les veus, els sons, les trobades i les empremtes, atenent l’arxiu, entès com a organisme viu, com a lloc d’inici i no de final. Unes fotografies enganxades a altres, la seva repetició, documents que es toquen els uns amb els altres, obligats a conviure a partir d’ara, compartint carpeta. L’arxiu guarda un repertori de gestos, d’actes voluntaris i involuntaris: la gota de cafè, la cremada de cigarret, la guixada, l’esborrament, la ruptura. Quan es mostren les empremtes, la imatge absent o la veu entretallada, comencen a aparèixer els fantasmes. Es mostren les estratègies i les fonts de la investigació, la seva materialitat.

18:30 h - Pilar Bonet Julve [Visionary Women Art-Research Group]. Tanca els ulls i mira. Desembastant el patró hermenèutic de dones visionàries de l’art conceptual.

D’entre tots els processos i lectures de l’art espanyol del segle xx, el que correspon a l’imprecís patronatge del denominat art conceptual és, sens dubte, un dels menys tractats des de perspectives atentes a la condició de gènere de les autores. L’aplicació de codis interpretatius estàndards, basats en l’espai de les idees, el temps del procés o l’acció de la denúncia, omet altres perspectives espirituals de mirada holística o vocació sanadora des de l’ecosofia que sostenen algunes artistes d’aquesta generació. Autores com Fina Miralles, Silvia Gubern, Àngels Ribé o Eugènia Balcells ens conviden a treure l’embasta d’una costura historiogràfica provisional que no s’ajusta a l’experiència interior que germina en el seu treball.

19:30 h - Fernando Davis. Alberto Greco a Espanya. Art viu, deriva, escriptura.

Durant la seva estada a Espanya a partir del 1963, Alberto Greco (Buenos Aires, 1931 – Barcelona, 1965) va agitar les projeccions poètiques i crítiques d’un programa d’acció que un any abans havia iniciat a París. Allà es va pronunciar per un “art viu” i va convidar a provocar, assenyalar i observar situacions i objectes de la realitat quotidiana a través de marques, inscripcions i escriptures efímeres que va dispersar als carrers i murs, desbordant els límits de l’art. En un escenari travessat per la repressió i la violència de la dictadura franquista, l’art viu va enfilar deriva de carrer i escriptura, cos i empremta, i va contribuir a encendre revoltes minoritàries de la imaginació política. Flâneur puto, Greco va fer de deambular a la ciutat, del cos errant que descentra els ordres disciplinaris del traçat urbà en el temps “perdut” o “improductiu” del vagareig, una estratègia que travessa la seva obra. Així, també, sobre l’escriptura, va diagramar un dispositiu nòmadi que va estendre en nombrosos textos (com Guillotine murió guillotinado i Besos brujos, del 1963 i 1965, respectivament), dibuixos en tinta i collages. Traficant registres i intensitats de la paraula que passen de la narració ficcional al diari autobiogràfic, de la poesia a la conversa, de la carta al manifest, els textos de Greco convoquen la desmesura i l’anècdota escatològica, el melodrama i el camp. Un seguit de grafismes atapeïts es nuen, per moments, en lletra il·legible i rabiosa, en text indesxifrable; esdevenen taca, empremta, guixada, gargot. Una “mala lletra” que traeix la correcta cal·ligrafia que s’emmotlla a través de tota una pedagogia disciplinària del cos i de la mà, el flux de la qual —inconstant, tort— obeeix a les intensitats del cos, a l’experiència de la deriva a la ciutat. Artefacte trànsfuga, ambulant, l’escriptura de Greco es gargoteja a la deriva del cos.

20:30 h - El Palomar. Overground: transmaricabollo i el conceptual.

En aquesta ponència, El Palomar repassa diversos posicionaments transmaricabollo davant dels dogmes de l’art conceptual català. Des del 2013, el col·lectiu ha flirtejat amb la idea i les formes de l’art conceptual establert, per tergiversar els seus mètodes i qüestionar-lo políticament. Aquest recorregut, que comença abans que els seus artífexs formessin col·lectiu, descriu les dificultats d’introduir narratives queer, per part d’artistes en vida i en actiu, en el relat institucional català dels anys 2000 en endavant, però també diferents estratègies de crítica, resistència i creació.