al
La colonització no és un vell relat que queda superat quan els països llatinoamericans s’independitzen d’Espanya. Lluny d’això, les condicions econòmiques, socials i epistèmiques que s’hereten són el fonament de les noves societats, que s’estructuren a través de profundes jerarquies racials i sexuals, on els Pobles Indígenes van ser relegats a la condició de subjectes desposseïts. Per la seva banda, els Pobles Indígenes, esquerdats per la història colonial i la seva violència permanent, segueixen vius, autoregulant en gran mesura la seva existència malgrat l’Estat. Què ha mantingut vius els Pobles Indígenes? És la pregunta que articularà les tres sessions del curs.

Aura Cumes és pensadora, escriptora, docent i activista Maia kaqchiquel de Guatemala. Vindica el pensament crític i la paraula enèrgica com a vehicles per posar en evidència els poders que donen forma a la realitat de desposseïment i abús que marca la vida de les dones i els Pobles Indígenes. Assumeix com a principi eticopolític el qüestionament de tota forma de dominació. Ha dedicat gran part dels seus esforços a la lluita contra el sexisme i el racisme, pensats com a problemes causats per dos grans sistemes de dominació: el colonialisme i el patriarcat. Doctora en antropologia, diplomada en estudis de gènere, mestra en ciències socials i llicenciada en treball social, és co-compiladora del llibre La encrucijada de las identidades. Feminismos y mayanismos en diálogo, publicat el 2006, i coautora de la investigació Mayanización y vida cotidiana. El discurso multicultural en la sociedad guatemalteca, 2007. Autora de nombrosos articles publicats en revistes nacionals i internacionals.

Presentació i conducció del debat a càrrec de María Íñigo, professora del Grau d’Arts de la Universitat Oberta de Catalunya. El seu treball teòric se centra en la colonialitat, l’alteritat, la traducció, la intraduïbilitat, la diversitat epistèmica, la curadoria, l’art i la política a l’Amèrica Llatina, en especial, l’art al Brasil.


Programa

DEL 1 AL 3 DE JULIOL, DE 18.30 h A 20.30 h
Lloc:
Auditori Convent dels Àngels
Preu: Gratuït amb inscripció prèvia.

1 DE JULIOL:Colonialisme patriarcal i patriarcat colonial. Pobles Indígenes i construcció de les formes de domini (Recorregut històric)
L’objectiu és analitzar de quines maneres la fusió dels sistemes de dominació colonial-patriarcal-capitalista han donat forma a les societats llatinoamericanes que habitem. La dominació colonial, que s’inicia al segle XVI, serà vista com un sistema que avança a l’una amb el patriarcat. Així, els criteris de raça i sexe, com a determinants «biològics» i «naturals», articulen els cossos: a uns els atorguen funcions de privilegis, i als altres, funcions de servitud, a través de la despossessió i la violència permanents. D’aquesta manera s’inauguren societats estructurades per la idea de «races de patrons» i «races de servents», que es globalitzen en la realitat actual. El curs parteix de la necessitat de dialogar amb el passat, com un mecanisme de descolonització des de l’espai del pensament i de la política.

2 DE JULIOL:Identitats polítiques enfront d’identitats culturals. Debats des de les lluites Maies (Lluites contemporànies en els últims 40 anys)
En l’era del «multiculturalisme» i de la «interculturalitat», la realitat dels Pobles Indígenes s’acostuma a explicar amb més facilitat sota el concepte monolític de «cultura». Ara bé, cal preguntar-se qui defineix què és «la cultura» i el seu contingut, què entra en aquest concepte i què en queda fora, i aquestes qüestions són summament problemàtiques. Les identitats polítiques transcendeixen els límits de la «cultura» per construir un «nosaltres» sobre la base d’una deliberació respecte a allò que es vol ser. Aquesta deliberació implica recuperar la capacitat usurpada d’escriure la pròpia història; implica, a més, la defensa de la vida sobre el valor de la pluralitat. D’altra banda, la reconstitució d’allò que es vol ser s’ha de fer en una elaboració col·lectiva i en diàleg amb el passat.

3 DE JULIOL:La colonització epistèmica davant els horitzons polítics i de vida des dels Pobles Maies
El capitalisme construeix un món de l’«u», col·locant l’home blanc privilegiat com a subjecte desposseïdor, aquest «home» que es va anar constituint en l’encarnació de l’«ésser humà» sobre la base de la dominació d’altres homes: moros, jueus, negres, pobres, heretges, i també de la dominació i domesticació de les dones i de la natura. Per contra, les societats Maies no es fonamenten en l’«u» sinó en la dualitat, en la quadriedat i la pluralitat. Un diàleg amb les epistemologies Indígenes menyspreades, trobades al Popol-Vuh (Llibre del Consell) i en els idiomes Maies, permet pensar en mons vigents que poden ajudar a traçar altres horitzons polítics i de vida.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Exposició

La sang de la sensibilitat és blava / Em consagro per tal / De trobar-ne l’expressió més perfecta.
Derek Jarman