al

En el marc de l’interès per la cultura contemporània del nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà i el paper de Barcelona com a capital cultural del Mediterrani, el MACBA presenta un cicle de cinema que forma part d’un projecte més ampli, que es fa en col·laboració amb OVNI (Observatori de vídeo no identificat).

Les projeccions, les trobades, i eventualment els arxius-instal·lació, tenen lloc al MACBA i en altres punts de la ciutat. El blog [ru-a.org] es defineix com a espai de publicació i difusió, arxiu i taula virtual de trobada i treball.

El nom Ru'a [الرؤى - Visions] indica un corrent d’interrelacions i referències creuades extremadament complexes, que comparteixen
l’interès pel que és islàmic en les seves derivacions culturals, antropològiques i històriques.
En col·laboració amb Toni Serra i OVNI

www.ru-a.org

"La representació, o més particularment l'acte de representar (i en conseqüència reduir) els altres, gairebé sempre comporta algun tipus de violència sobre el que es representa."

A l’ombra d’Occident, Edward Said

L'antic paper catalitzador i simbòlic que, en l'antic colonialisme assumia la metròpoli, l'exerceixen des de mitjans del segle passat els mitjans de comunicació i la indústria de l'entreteniment: el cinema de consum i més contemporàniament els videojocs. Aquests mitjans no només comporten l'homogeneïtzació de certs nivells de consciència, en tant que construeixen una "realitat-notícia" que anestesia el sentit crític, sinó que creen un imaginari monumental homogeni i excloent. D'aquí se'n dedueix la importància, no només social o cultural sinó també personal, de construir imaginaris propis, ja que és la realitat mateixa la que està en joc.

En totes aquestes obres s'utilitzen el vídeo i el text com a eines d'anàlisi, de crítica, però també d'introspecció i exploració de la intimitat. Són treballs que es mouen lliurement entre els diferents gèneres –videoart, assaig, documental independent– per reflexionar sobre les relacions entre individu i comunitat, les qüestions de gènere, l'etnocentrisme, el neocolonialisme, els fenòmens de migració i l'hostilitat mediàtica.

S'inclouen autors de diverses procedències: els que produeixen en el seu país, els que han emigrat a Europa o Amèrica, i aquells que, tot i pertànyer a altres contextos i països, han decidit submergir-se en una altra cultura.

Dalila Ennadre “El Batalett – Femmes de la Medina”,  2002 (fotograma)

Programa

Dimarts 30 d'abril de 2013, 19 h
Restaurant Mediterráneo, c/ Hospital 101. Barcelona

El Hal [Trances]. Nass el Ghiwane
Ahmed El Maanouni. Marroc, 1981, 90 min

El Hal ens mostra concerts, converses i derives urbanes amb el grup musical Nass El Ghiwane. En el Marroc dels anys setanta, gràcies a cinc músics de carrer, es va produir una explosió musical que es va convertir en l'expressió dels desitjos, les frustracions i l'esperit rebel de la joventut de l'època. A Trances, Ahmed El Maanouni recorre el camí geogràfic i cultural d'un grup que, per fer la seva música, s'inspirava en els últims mil anys de la història marroquina i africana. El film revela la importància d'aquest llegat. A través de les cançons, s'aborden temes socials: del te a l’especulació, del foc al patiment, de l'aigua a la duresa del cor.

Dimecres 8 de maig de 2013, 20 h
Auditori del MACBA

Abu Ali, Herman Bashiron i Rosa Llop presenten el projecte Ru'a (Visions) abans de la projecció de la pel·lícula:

El Batalett – Femmes de la Medina
Dalila Ennadre. Marroc/França, 2002, 60 min

A El Batalett parlen "les heroïnes" de la vida quotidiana: les dones de la medina de Casablanca. Entre les parets de les seves llars, a la ciutat antiga, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de la seva família i s'ajuden mútuament. Aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen amb lucidesa sobre la seva vida i saben exactament què podria millorar-la: la igualtat entre dones i homes, i un futur millor per als seus fills.

Dimecres 15 de maig de 2013, 20 h
Auditori del MACBA

The Dubai in Me - Rendering the World
Christian von Borries, Dubai/Alemanya, 2010, 78 min

Quines són les condicions laborals a Dubai? Treballadors sense drets, sense passaport, sense un lloc on anar després de ser acomiadats, es reuneixen als barris pobres. Un intenta que el portin a casa bevent alcohol en públic. Altres consideren que la presó és l'únic lloc a Dubai on se'ls tracta amb dignitat. L'epíleg, rodat als hivernacles d'Almeria i Melilla, mostra les similituds entre llocs d'un mateix model econòmic global. En aquest sentit, Dubai està en tots nosaltres.
http://masseundmacht.com/

Dimecres 22 de maig, 20 h
Auditori del MACBA

Ça sera beau [Des de Beirut amb amor]
Waël Noureddine. Líban, 2005, 30 min

El punt de partida és una ciutat ferida per la guerra, no només pel conflicte bèl·lic, sinó per les altres guerres paral·leles que potser l'han precedit. Constitueix un recorregut per les cicatrius de la ciutat, en l'arquitectura, en les persones que l’habiten, però també per les cicatrius en el cos social, en la memòria o en la pulsió de l'oblit, en els imaginaris trencats, en els somnis i en la seva voluntat narcòtica.
http://www.al-barzaj.org/2011/06/broken-filmseng.html
http://www.lowave.com/fr/artistes/482-wael-noureddine-fr
http://www.ru-a.org/2011/04/beirut-presente-continuo.html

From Beirut to... those who love us
Electronic Lebanon. Líban, 2006, 6 min

"Ara escolteu-nos. Estem assetjats, i l'olor de les explosions és en l'aire. Explosions, i el món mirant... El que compta és que encara ens queda una mica d'aigua, de menjar, de dignitat i d'amor. Nosaltres som aquí; on sou vosaltres?"

Aquest és un vídeo breu, una mena de postal enregistrada el 21 de juliol de 2006 durant els bombardejos sobre Beirut, que denuncia el fet que fossin contemplats com un espectacle mediàtic, sense cap reacció per part de la comunitat internacional.
El vídeo va sorgir de la col·laboració entre Samidoun i Beirut DC (constituït per un grup de cineastes i persones vinculades a l'art) per expressar l'impacte de la violència.
http://electronicintifada.net/content/beirut-those-who-love-us-broadband-video/9582

This Smell of Sex
Danielle Arbid. Líban 2008, 20 min

El punt de partida d'aquest treball de la realitzadora libanesa Danielle Arbid és una sèrie d'experiències sexuals, obsessives i ardents, explicades lliurement i amb un gran luxe de detalls per amics de la directora. El joc de veus, d'homes i dones, que parlen sobre els seus secrets sexuals, combinat amb imatges trobades en format Súper 8 i la foscor de la pantalla negra, genera un clima de tensió eròtica en el marc d'un llenguatge poètic.
www.franceculture.fr

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat

www.desorg.org