Properament en aquesta pantalla
El cinema lletrista, entre la discrepància i la sublevació
Programa de cinema comissariat per Eugeni Bonet i Eduard Escoffet
El lletrisme és un moviment artístic fundat el 1945 a París pel poeta romanès Isidore Isou. L'activitat dels lletristes ha abastat la poesia i la novel·la, les arts visuals i la música, el teatre i el cinema, entre moltes altres disciplines de la creació i el pensament. Una de les singularitats del lletrisme, sempre envoltat de manifestos polèmics i pamflets buscaraons, és precisament que no es concentra només en uns anys determinats, sinó que s'estén fins als nostres dies; tal com es comprova especialment en el seu vessant cinematogràfic. A més, tal com va assenyalar Eric Rohmer, el lletrisme —a diferència de les avantguardes dels anys vint i trenta, que utilitzaven el cinema com a camp d'aplicació de les seves teories pictòriques, musicals o literàries— afronta el cinema directament, el situa al centre de les seves preocupacions artístiques i el desenvolupa com una pràctica intrínseca.
Isou i el seu principal seguidor, Maurice Lemaître, amb la complicitat circumstancial de Gil J. Wolman, Guy Debord, François Dufrêne, Marc'O i altres —aviat dissidents o dissociats del grup inicial—, van establir les bases del cinema lletrista a la primeria dels anys cinquanta: la discrepància del so i la imatge; el cisellat deconstructiu d'unes imatges qualssevol (pel·lícules trobades, descarts de laboratori, etc); el syncinéma o la projecció com a esdeveniment proper al happening; el cinema infinitesimal (que potencia l'imaginari i anihila els elements habituals d'allò que normalment entenem per cinema); el poliautomatisme o les lleis imprevisibles de l'atzar...
Les propostes cinematogràfiques lletristes proven de rebentar els límits d'una concepció servil del cinema, basada en el perfeccionament de la tècnica i en la representació fidel de la realitat i els seus models socials, a la vegada que replantegen des de l'arrel el seu principi reproductiu. En els anys seixanta i setanta, les recerques sovint tendeixen a l'evocació, més que no pas a la projecció. En la terminologia lletrista, el cinema és contemplat dins els preceptes d'un art supertemporal que sovint mena cap a la performance. A més de l'activitat ininterrompuda de Lemaître i Isou, ara s'hi afegeix la d'una segona generació; dels seus membres, Roland Sabatier és qui més ha destacat per la seva peculiar dedicació al cinema. En el darrer quart del segle XX, la redescoberta del cinema lletrista i el mestratge, la presència conspícua dels lletristes més veterans, han influït encara en una nova generació que inclouria entre d'altres a Pierre Jouvet, Hélène Richol, Michel Amarger i Frédérique Devaux.
Si bé el lletrisme i la parcel·la cinematogràfica d'aquest moviment han estat objecte d'atenció, estudi i revifament des de fa uns anys, no només a França sinó també a Itàlia o Estats Units, encara és comparativament un dels corrents d'avantguarda menys coneguts i, en el marc concret de l'Estat espanyol, podem dir que gairebé és inconegut del tot. Aquest buit és el que ens ha dut a elaborar el present cicle, amb un criteri propi abans que com un calc d'altres antologies o retrospectives prèvies, així com el llibre que l'acompanya i complementa.
Eugeni Bonet i Eduard Escoffet
Programa
Projeccions, els dijous a les 19.30 h
(excepte dijous 13 d'octubre)
29 DE SETEMBRE
Traité de Bave et d'…ternité [Tractat de bava i eternitat]
Isidore Isou, 1950-1951, 120'
L'obra fundacional del cinema lletrista, del capitost mateix del lletrisme, és un film-manifest que introdueix els principis del muntatge discrepant (divergència de la imatge i el so), la cisellada destructiva de les imatges fotogràfiques, el cinema com a reflexió sobre si mateix: sobre l'eternitat del cinema veritablement creatiu i innovador, contra la bava o el verí —segons el doble sentit del mot francès corresponent— d'una tradició llefiscosa i nociva per a l'evolució del setè art.
6 D'OCTUBRE
L'Anticoncept [L'Anticoncepte]
Gil J. Wolman, 1951, 60'
Gil Joseph Wolman (1929-1995), segons ho va expressar ell mateix, fou un artista conceptual… "però a la contra". L'Anticoncept, la seva aportació a la cinematografia lletrista, va ser prohibit per la censura francesa, que devia sospitar d'alguna maquinació subversiva sota l'aparença d'un film fet només de ritmes de llum —que es projectava sobre una pantalla esfèrica— i de textos sense sentit, fins i tot sense sintaxi. Allò que Wolman cercava era, però, el cinematocron: un salt del cinematògraf cap a "una fase física de les arts".
20 D'OCTUBRE
Tambours du jugement premier [Tambors del judici primer]
François Dufrêne, 1952, 60'
Dufrêne (1930-1982) fou un artista polifacètic: un dels referents de la poesia sonora contemporània (juntament amb Isou, Wolman i altres noms fora de la circumscripció del lletrisme), com a artista plàstic se l'associa també amb el grup dels Nouveaux Réalistes. Del seu pas previ pel lletrisme, prové aquest "film sonor", però finalment sense imatges en el sentit convencional del terme. Una peça de cinema per a l'oïda feta de "poemes llètrics", "crits-ritmes" i "aforismes cantats".
27 D'OCTUBRE
Closed Vision (Soixante minutes de la vie intérieure d'un homme) [Visió closa (Seixanta minuts de la vida interior d'un home)]
Marc'O, 1954, 70'
Aquest film, tot i ser considerat una obra perifèrica al lletrisme, es fa tanmateix ressò del vincle passatger del seu autor amb el grup lletrista i s'hi traspua especialment l'ideari polític de la Sublevació de la Joventut. Una producció franco-americana presentada al Festival de Cannes de 1954, el film fou apadrinat per Cocteau i Buñuel però després va caure en oblit durant molts anys. En la cruïlla de diverses influències i afinitats —o sincronicitats, a una banda i altra de l'Atlàntic—, aquesta és una obra que cal redescobrir.
3 DE NOVEMBRE
Une œuvre [Una obra]
Maurice Lemaître, 1968, 15'
Le soulèvement de la jeunesse: Maî 68 [La sublevació de la joventut: Maig 1968]
Maurice Lemaître, 1968, 28'
Chantal D, Star
Maurice Lemaître, 1968, 26'
L'obra de Maurice Lemaître constitueix un tronc sencer de la cinematografia lletrista per la seva producció torrencial, especialment des de mitjan anys seixanta. Aquest programa inclou tres obres ben diverses, que van de l'automatisme portat a una celebració de les deixalles cinematogràfiques a "l'únic film creatiu" —en paraules de l'autor— sobre la revolta del Maig del 68, i a un capgirament dels preceptes del cinéma-vérité per mitjà de les contrapautes lletristes de la discrepància, la cisellada i l'anorreament de la imatge.
10 DE NOVEMBRE
Les Preuves [Les proves]
Roland Sabatier, 1966
Rencontres avec le Lettrisme [Trobades amb el Lletrisme]
Michel Amarger / Frederique Devaux, 1989, 38'
Respirez [Respireu]
Roland Sabatier, 1968
Le songe d'une nudité [El somni d'una nuesa]
Roland Sabatier, 1968, 18'
Quelque chose de plus [Alguna cosa més]
Roland Sabatier, 1970
Evoluons (encore un peu) dans le cinéma et la création [Evolucionem, encara una mica, en el cinema i la creació]
Roland Sabatier, 1972, 25'
Aquest programa combina un documental que permet un acostament més ampli a l'abast multidisciplinar del lletrisme (l'èmfasi és, en aquest cas, sobre el seus vessants plàstics i poètics), i un tast del cinema —al límit de ser-ho— de Roland Sabatier, un artista de la segona generació lletrista. Dins de la mateixa, Sabatier és qui compta amb una més àmplia filmografia, tot i que molts dels seus "films" no ho són pas en el sentit convencional del terme i s'endinsen en els marcs diversos del cinema sense pel·lícula, imaginari, supertemporal, politanàsic, etc.
17 DE NOVEMBRE
Un navet [Un nyap]
Maurice Lemaître, 1975-1977, 31'
Une histoire d'amour [Una història d'amor]
Maurice Lemaître, 1978, 8'
Un film porno
Maurice Lemaître, 1978, 22'
Des scènes d'amour très réalistes, avec force détails et gros plans [Algunes escenes d'amor molt realistes, amb molt de detalls i primers plans]
Maurice Lemaître, 1978, 18'
De manera força eloqüent, Un nyap és el títol que obre aquest programa que reuneix, tanmateix, algunes de les obres més seductores de Maurice Lemaître. A partir de la bellesa pròpia dels detrits cinematogràfics, cisellats en la imatge i discrepats en la banda sonora, l'anarcolletrista torna al tema del cinema mateix, encetat des de la seva primera incursió en el mitjà (vegeu el Programa 9), i als motius de l'amor i l'erotisme, també amb una llarga presència en la seva obra i en el lletrisme en general.
24 DE NOVEMBRE
The Song of Rio Jim [La cançó de Rio Jim]
Maurice Lemaître, 1979, 6'
L'amour réinventé [L'amor reinventat]
Maurice Lemaître, 1979, 15'
Un film commercial et militant [Una pel·lícula comercial i militant]
Maurice Lemaître, 1979, 6'
La femme n'est plus ce qu'elle était [La dona ja no és el que era]
Hélène Richol, 1978, 10'
Imagogie [Imagogia]
Frédérique Devaux, 1981, 6'
…crisses
Michel Amarger, 1981, 7'
Un petit bol d'air [Un petit bol d'aire]
Michel Amarger, 1981, 4'30''
Cursivités [Cursivitats]
Michel Amarger, 1982, 10'
Ciselures [Cisellades]
Michel Amarger / Frédérique Devaux, 1992, 4'
Signes Song
Frédérique Devaux, 1998, 10'
Bri(n)s d'images [Brins/trencadís d'imatges]
Frédérique Devaux, 1998-1999, 5'
(w)hole / t(r)ous
Frédérique Devaux, 2000, 4'
L'activitat docent de Lemaître i d'Isou va propiciar, especialment des de la fi dels anys setanta, un renovellament del lletrisme tant pel que fa a l'influx de les seves maneres de fer com per la incorporació d'una nova generació. A banda d'incloure tres films més de Lemaître (tothora actiu avui en dia), aquest programa permet entreveure nous accents que van del feminisme sardònic d'Hélène Richol al treball matèric sobre la pel·lícula (empalmaments, cisellades, retalls, incrustacions…) en els films de Frédérique Devaux i Michel Amarger.
1 DE DESEMBRE
Le Film est déjà commencé? [Ha començat ja la pel·lícula?]
Maurice Lemaître, 1951-1952, 62'
El cicle es clou amb una altra de les obres fundacionals i més llegendàries del cinema lletrista, originalment concebuda no tant com un film sinó com una "sessió de cinema" o, segons el terme encunyat per l'autor, de syncinéma: una posada en escena que suposa tot un desplegament d'accions en l'espai i el temps, d'ací d'allà de la pantalla, i on el públic mateix hi és involucrat, fins i tot abans que la projecció comenci. Es recomana puntualitat, no fos cas que arribeu i… la pel·lícula ja hagi començat!
