Projecció de "Segunda Vez" de Dora García i col·loqui posterior Idiorítmies

Segunda Vez, Dora García, 2018, 94 min, vídeo, color, 16:9, en castellà, euskera, francès i anglès, subtítols en castellà, Bèlgica/Noruega.

Segunda Vez és una pel·lícula i un projecte d’anàlisi que, partint de la figura de l’autor, crític, artista i psicoanalista Oscar Masotta (Buenos Aires, 1930 – Barcelona, 1979), parla de l’art, la política i la psicoanàlisi. En l’àmbit de l’art, fa referència a la performance, la repetició i l’esdeveniment o acció. En l’àmbit polític, se centra en la complexa posició de l’artista en un context polític d’emergència que apel·la a l’acció. En l’àmbit psicoanalític, al·ludeix a un mètode, una forma de transmissió de coneixement que permet donar respostes complexes però eficaces als problemes complexos plantejats pel llenguatge, el cos i la memòria.

Aquest projecte compta amb el suport, entre d’altres, de l’Oslo National Academy of the Arts, Kunstmuseum Trondheim, Norwegian Artistic Research Programme.

Dora García és artista i investiga els paràmetres i les convencions de la presentació de l’art, la qüestió del temps –real i fictici– i els límits entre representació i realitat. S’ajuda de diversos suports per generar contextos en què l’esquema tradicional de comunicació –emissor-missatge-receptor– queda alterat, cosa que modifica la relació tradicional entre l’artista, l’obra i l’audiència. El 2011 va ser representant d’Espanya a la Biennal de Venècia amb el projecte Lo inadecuado i a la 56 edició, de 2015, hi va presentar el projecte de performance i instal·lació The Sinthome Score.

Marla Jacarilla és artista visual, escriptora i crítica cinematogràfica. Editora de la revista de crítica i anàlisi cinematogràfica Contrapicado. Ha col·laborat en diverses publicacions sobre cinema i art com Caiman Cuadernos de Cine, A* Desk, Cortosfera o Miradas de Cine. Entre les seves exposicions individuals, destaquen Posibilidad y palabra (Twin Gallery, Madrid, 2017) o Acotaciones tras la cuarta pared (La Capella, Barcelona, 2013).

Victoria Pérez Royo és professora d’Estètica i Teoria de les Arts (UZ), codirectora del màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM, Museo Reina Sofía), investigadora d’ARTEA i professora convidada en diversos programes internacionals de recerca basada en la pràctica. Els seus dos últims llibres publicats són Componer el plural. Cuerpo, escena, política (2016), amb Diego Agulló, i Dirty Room (2017), amb Juan Domínguez.