El matí del 27 de febrer de 1989, Keith Haring va intervenir a la plaça Salvador Seguí del Raval amb el mural Tots junts podem parar la sida. En el documental 30 anys +, Lulu Martorell i Roger la Puente parteixen de l’enregistrament audiovisual d’aquella intervenció per explorar tot el que ha provocat la sida en els darrers trenta anys a Barcelona, revisant alhora reptes, solucions, encerts i conquestes assolides.

Gràcies a la complicitat de la Keith Haring Foundation i de l’Ajuntament de Barcelona, el mural va ser reproduït el febrer de 2014, coincidint amb el 25è aniversari de la seva realització. Actualment està situat en el mur de formigó que uneix el carrer de Ferlandina amb la plaça de Joan Coromines, al costat del MACBA, i ha esdevingut un referent simbòlic de la lluita contra la malaltia a la ciutat de Barcelona.

La revisió de les traces que va deixar Haring a Barcelona serveix de punt de partida per explicar què ha passat en els darrers trenta anys de lluita contra el VIH i, alhora, dona l’oportunitat als habitants i visitants de la ciutat de conèixer la història del mural, la seva simbologia i transcendència. 30 anys + no és tan sols un testimoni dels anys de lluita, sinó també un regal que ofereixen els seus creadors a les institucions i col·lectius implicats perquè puguin utilitzar-lo com creguin convenient per continuar la seva lluita i la seva activitat: un documental per a la ciutat i els seus habitants.

El documental és fidel al missatge de Haring d’estimular l’activisme i la conscienciació social per aturar la sida. Hi intervenen els principals actors d’aquesta lluita a casa nostra, des de l’àmbit de la ciència fins al de l’activisme: Bonaventura Clotet (Can Ruti), Ferran Pujol (Bcncheckpoint).

Lulu Martorell és realitzadora i guionista de televisió (TVE2, Canal 33 i Betevé) i, actualment, directora freelance de documentals i vídeos socials (amb Roger la Puente / laInterferència). L’any 1993 va realitzar una trilogia per a TVE, Línia 900, sobre la sida (El sida existe, El sida que viene es heterosexual i El sida peor: la cárcel). El documental que proposa ara sobre l’estat de la qüestió és un deute amb els caiguts, un repte personal, una necessitat social i col·lectiva.

Roger la Puente (laInterferència) és realitzador i autor d’audiovisuals. Actualment està en procés de producció del documental sobre la incidència de l’art en les escoles, dins del marc del Pla de Barris a l’Eix Besòs, encarregat pel Foment de Ciutat. I en el treball documental sobre el mural participatiu de Marcel·lí Antúnez al Centre Educatiu de Can Llupià.

Títol documental:30 anys +
Realitzadors: Lulu Martorell i Roger la Puente, amb la col·laboració de César Melero.
Durada: 50 min

Co-oganizado:

L'Internationale. Our Many Europes. Co-funded by the Creative Europe Programme of the European Union
 

Our Many Europes es un programa de la confederación europea de museos "L'Internationale" y cofinanciado por el Programa Europa Creativa de la Unión Europea. Los miembros de L'Internationale (Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen, Moderna Galerija (MG + msum), Ljubljana, Van Abbemuseum, Países Bajos, MACBA, Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, Muzeum Sztuki Nowoczesnej w Warszawie, SALT Research and programs en Estambul y Ankara, y el Museo Reina Sofía) y sus socios de la National College of Art and Design (NCAD), Dublín y la Valand Academy (Gothenburg University) están presentando más de 40 actividades públicas (conferencias, exposiciones, talleres) desde ahora hasta mayo de 2022.

Captura de vídeo, enregistrament realitzat per César Melero de l’acció del mural "Tots junts podem parar la sida" (1989) de Keith Haring, inclòs en el documental "30 anys +" (2018) de Lulu Martorell y Roger la Puente

Programa

DIMECRES 28 DE NOVEMBRE DE 2018, 19 h
Lloc: Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu) .
Preu: Gratuït. Sense inscripció prèvia.

CED
centredestudis [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 79 05


Exposició


Continguts relacionats

Vídeos

M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch