al

Programa de cinema

Aquest programa presenta el panorama de l'expansió de les pràctiques documentals a Europa i als Estats Units al llarg de la dècada crucial dels anys trenta, i incideix en la manera en què les tensions polítiques d'aquesta dècada es tradueixen en diverses formes d'abordar la representació dels més desfavorits i les classes populars.

D'ençà que John Grierson, fundador del moviment documental britànic a finals dels anys vint, va definir el documental com el «tractament creatiu de l'actualitat», aquest s'ha constituït en l'opinió pública com un gènere històricament indissociable de la representació de les classes populars. Encara que el moviment britànic reculli la formulació pública i autoconscient del gènere, cal no oblidar que, de fet, es va configurant des de l'última dècada del segle XIX. L'era «prehistòrica» del documental, que abasta del 1890 al 1920, és indissociable de les lluites pels drets civils i per la implementació i primer desenvolupament de l'Estat del benestar modern a Occident, així com dels moviments revolucionaris que triomfen el 1917. La ideologia de canvi social és, per tant, inherent al gènere documental i a la seva evolució històrica. D'aquí se'n deriven principalment els debats sobre l'ètica i la política del gènere, que n'expliquen la naturalesa d'«art democràtic».

Les víctimes de la societat són el subjecte per excel·lència del gènere documental. En aquest sentit, es pot plantejar que el gènere es constitueix històricament per representar aquests subjectes, i que instaura una «tradició de la víctima». No obstant, podem establir posicions divergents o antagòniques respecte aquesta concepció. Així, enfront del corrent griersonià, liberal i paternalista, discorre un altre corrent vinculat al moviment internacional dels treballadors, origen de diversos tipus d'associacions amateurs que proliferen al nord d'Europa i arriben als Estats Units. Aquestes lligues promouen la cultura de la imatge entre les classes treballadores, busquen formes d'emancipació a través de l'autorepresentació i intenten superar el model paternalista.

El programa presenta un recorregut que arrenca amb els pioners russos –com Dziga Vertov, Esther Shub i Aleksandr Dovjenko– i americans –com Robert Flaherty–, i conclou amb els documentals sobre la Depressió americana al llindar de la Segona Guerra Mundial, per presentar un panorama de les retòriques del gènere i la seva evolució al llarg d'aquest període. Les pràctiques inclouen una multiplicitat de registres, des de nocions de cinema informatiu i ús de materials d'arxiu fins a llenguatges lírics de gran abstracció. Les formes de persuasió inherents al documental varien força, encara que la figura del subjecte popular com a víctima ha estat un element central en la forma d'interpel·lació pública que busca aquest gènere.

Amb el suport de:
Maumau

Programa

Les pel·lícules es projectaran en l'idioma original subtitulades en català.

Dimecres a les 19.30 h

29 d'octubre
Padeniye Dinasti Romanovikh (La caiguda de la dinastia Romanov) Esther Shub, 1927, 90'

A través d'un muntatge d'imatges d'arxiu, entre el 1912 i el 1917, la pel·lícula d'Esther Shub descriu la vida de la família de l'últim tsar rus i mostra les contradiccions de la societat prerevolucionària.

5 de novembre
Kinonedelja (Cinema-setmana), Dziga Vertov, 1918-1920, 100'
Kino Pravda (Cinema-Veritat), Dziga Vertov (selecció), 1922, 17'

El 1918,el Comitè de Cinema de Moscú contracta a Vertov com a secretari i arriba a ser redactor en cap del Kinonedelja, el primer diari d'actualitat cinematogràfica sovietic. El 1922, Vertov va començar la sèrie de noticiaris Kino-Pravda (Cinema-Veritat), en què va filmar tota mena de llocs públics, sovint amb càmera oculta i sense demanar permís. El mateix any havia publicat la seva teoria del cinema ull, que rebutja tots els elements del cinema convencional per tal de captar la «veritat» cinematogràfica, a través del muntatge de fragments de l'actualitat en petits talls sense lògica aparent, que desafien la temporalitat de la visió natural i de les estructures del pensament.

12 de novembre
Drifters (Pescadors a la deriva), John Grierson, 1929, 50'
Industrial Britain (Anglaterra industrial), Robert Flaherty y John Grierson, 1933, 21'
Coal Face (Cara de carbó), Alberto Calvancanti, 1935, 12'
Housing problems (Problemes de vivenda), E.H. Ansteey y Arthur Elton, 1935, 13'
Night Mail (Correu nocturn), Harry Watt y Basil Wright, 1936, 24'

Aquesta sessió presenta alguns treballs del Moviment Documental Britànic, escola dirigida per John Grierson, l'obra del qual es considera un antecedent del neorealisme italià i del Free Cinema anglès. Com a resultat del suport estatal, el gènere va madurar i va establir una relació més propera amb el públic mitjançant la inclusió d'entrevistes i recreacions dramatitzades de fets, en un estil precursor dels actuals docudrames televisius, com s'aprecia a Housing problems i Night Mail.

19 de novembre
De Brug (El pont), Joris Ivens, 1928, 11'
Philips radio (Simfonia industrial), Joris Ivens, 1931, 36'
Les Maisons de la misère (Les cases de la misèria), Henri Storck, 1945, 33'

Un dels pioners del documental, Joris Ivens (Nijmegen, 1898 – París, 1988), va utilitzar el mitjà cinematogràfic per reflexionar sobre temes com el socialisme soviètic, la guerra civil espanyola, la lluita d'Indonèsia per la independència i les revolucions de Cuba i la Xina. La primera pel·lícula se centra en un pont llevadís del Köningshaven a Rotterdam, mentre que Philips radio mostra el modern procés de producció a les fàbriques de ràdios d'Eindhoven. La pel·lícula de Henri Storck, deixeble de Flaherty, codirector de Misère au Borinage amb Ivens i pioner del muntatge belga, retrata i denuncia l'existència d'un cinturó de barraques als suburbis de Brussel·les.

26 de novembre
Fiestas cristianas / Fiestas profanas, José Val del Omar,1934-1935 , 36'
Las Hurdes, tierra sin pan, Luis Buñuel, 1933, 27'
The Spanish Earth (La terra espanyola), Joris Ivens, 1937, 53'
Aquesta sessió dedicada a Espanya mostra un exemple de la col·laboració de Val del Omar amb les Misiones Pedagógicas, un projecte educatiu espanyol creat el 1931 al si del Museo Pedagógico Nacional i de la Segona República Espanyola i inspirat en la filosofia de la Institución Libre de Enseñanza. Del mateix any és el cru documental de Buñuel sobre la situació d'endarreriment que es vivia a Las Hurdes, basat en un monumental estudi d'antropologia humana de Maurice Legendre.

El documental d'Ivens, un dels més importants sobre la guerra civil espanyola, va comptar amb la fotografia de John Ferno, l'edició de Helen van Dongen i els comentaris d'Ernest Hemingway.

10 de desembre
Film and Photo League. 1931-1934

Worker's Newsreel, Unemployment Special, 1931, 7'
Detroit Workers News Special 1932: Ford Massacre, 1932, 7'
Hunger: The National Hunger March to Washington 1932, 1932, 18'
National Hunger March, 1931, 1931, 11'
America Today y The World in Review, 1932-1934, 11'
Bonus March 1932, 1932, 12'
Redes, Paul Strand, 1942, 88'

La Film and Photo League va ser un moviment que va explorar i va estendre els conceptes de fotografia social i documental als Estats Units des del 1936 fins a la seva desaparició, el 1951. Es va originar en el moviment internacional de fotografia obrera nascut dins l'escena política radical de final dels anys vint a Alemanya. El propòsit inicial era proveir la premsa d'esquerres d'imatges de les vagues i manifestacions polítiques, però el 1936, a Nova York, els membres de la Film and Photo League es van reorganitzar i van redirigir la seva atenció a la documentació de la forma de vida de la classe treballadora. La sessió inclou Redes, de Paul Strand, un dels seus cinastes més destacats. Amb un estil deutor de Flaherty, aquesta pel·lícula, encarregada pel govern mexicà, explica la història de la revolta d'unes pescadores a Veracruz.

17 de diciembre
The river (El riu), Pare Lorentz, 1937, 31'
The land (La terra), Robert Flaherty, 1939-1942, 51'

Aquestes pel·lícules són una mostra del treball dels cineastes del New Deal nord-americà a mitjans dels anys trenta, moment en què el president Franklin D. Roosevelt va llançar una campanya econòmiques establertes per pal·liar la greu crisi econòmica del 1929. Tant The river com The land tracten de la degradació i l'erosió del riu Mississipí per cultius abusius, i totes dues responen a encàrrecs del departament d'Agricultura dels Estats Units. La pel·lícula de Lorentz acaba amb una sèrie de consells als agricultors sobre l'ús de noves tècniques. Tanmateix, el Departament va desestimar la pel·lícula de Flaherty, que només es va projectar al MoMa.

Programa subjecte a canvis d'última hora

Programes públics MACBA
Tel. 93 412 14 13
programespublics [at] macba [dot] cat

Exposició