Les Peces distingides són un concepte desenvolupat a principis dels anys noranta per La Ribot, que fragmenta el seu discurs sobre la dansa contemporània en un nou format coreogràfic basat en la brevetat i enfocat a llarg termini, ja que el seu propòsit era crear cent Peces distingides al llarg de la seva vida. A dia d’avui n’ha creat 53, titulades, numerades i presentades en cinc sèries/espectacles: 13 Piezas distinguidas (1993), Más distingidas (1997), Still Distinguished (2000), PARAdistinguidas (2011) i Another Distinguée (2016).

Des del seu origen i fins a l’any 2000, aquestes peces van ser venudes com a art efímer i adquirides per «propietaris/àries distingits/des», els noms dels quals figuren al costat del títol de la seva peça, arreu del món i per sempre. Amb el pas del temps, el concepte inicial de les Peces distingides s’ha expandit i ha desbordat l’escena per donar lloc a la creació en vídeo d’Another pa amb tomàquet (2002), Despliegue (2001) o el llibre La Ribot (2004), entre d’altres treballs.

Pièce distinguée n°45 és l’única Peça distingida que no pertany a cap sèrie/espectacle. En aquesta ocasió, compta amb la participació de l’actor Juan Loriente, amb qui La Ribot ha col·laborat des de 1993. Es tracta d’una acció única, com una mort anunciada, on l’acte d’estimar, la pulsió de mort i el gest de pintar es fonen en una paradoxa: la que confronta la contemplació i la violència.

«Mengem, ballem, riem, cuidem els nostres cossos agostejats. I mentre ens abracem a la recerca de la nostra meitat perduda, a algú se li acudeix restituir-nos la sang amb pintura. La pintura serà capaç de retornar-nos la vida? La pintura-sang damunt la roba, però, amaga les nostres preuades identitats, adquirides en botigues escollides amb cura, la sang damunt la pell ens priva de la respiració, ens converteix en imatges representades. La sang és l’element comú de la vida complexa, la pintura-sang opera ara com un instrument d’igualació. Les diferències es dissolen fins a l’homogeneïtat, el que és comú es transmuta en unitat. Els cossos vermells bateguen com una víscera, però és una víscera sense vida, un simulacre d’estómac, o un cor fals.»
José Antonio Sánchez (escriptor, investigador i docent de UCLM-Espanya)

La Ribot neix a Madrid el 1962. Actualment viu i treballa a Ginebra. Premi Nacional de Dansa el 2000 i Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts el 2015, tots dos atorgats pel Ministeri de Cultura (Espanya).

«Iniciada amb els vents d’alliberament de l’Espanya dels anys vuitanta, la pràctica de La Ribot ha modificat profundament el camp de la dansa contemporània. Agafant lliurement el seu vocabulari del teatre, de les arts visuals, de la performance, del cinema i de la imatge, el treball d’aquesta artista posa l’accent sobre els punts de fricció entre diferents disciplines i terrenys. La dansa, per tant, és per a ella el punt de partida de múltiples experimentacions ancorades al llenguatge del cos. Però també el lloc de negociació entre marcs diferents que proporcionen al cos un lloc precís que aquest treball tendeix a modificar: el museu, l’escena, el videoart.»
Marcella Llista (historiadora de l’art i conservadora del MNAM-Centre Pompidou)

En col·laboració amb:
Mercat de les flors
La Ribot, "Pièce distinguée nº 45" (2017) Foto: Isabelle Meister

Programa

DIVENDRES 26 D'ABRIL, a partir de les 18 h
18 h. Pièce distinguée n°45 (2016). Performance
Lloc: Atri
Preu: 5 €

EntradesCompra la teva entrada fent clic al botó.

19.30 h. Conversa
La Ribot, Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, i Pablo Martínez, cap de Programes del MACBA, reflexionaran sobre la relació que estableix l’artista amb la societat, els seus marges i les figures emblemàtiques que constitueixen la seva pràctica artística.
Lloc: Atri
Preu: Gratuït

Del 26 d'abril al 6 de maig, programa especial en el marc de la Constel·lació La Ribot: Projecció de FILM NOIR (2014-2017) a la torre del MACBA (planta 1)

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68
Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer