Petites històries del cinema. Tres tardes a l'òpera
Programa de cinema per a infants
«L'òpera filmada és un assumpte bastant impossible», va escriure el 1975 John Simon, del New York Magazine. Com un doble repte a l'afirmació de Simon, Petites històries del cinema proposa un recorregut singular per algunes de les òperes més conegudes i ho fa pensant en un públic infantil com a destinatari.
Tot i que molts puristes són contraris a la filmació de l'òpera, els llibrets més populars han estat objecte d'adaptacions cinematogràfiques des del començament del cinema. De Carmen (Cecil B. DeMille, 1915) a Othello (Franco Zeffirelli, 1986), La flauta màgica (Ingmar Bergman, 1975) o Rigoletto (Jean-Pierre Ponnelle, 1982), són poques les grans òperes que no compten amb la seva adaptació cinematogràfica. Aquestes i altres pel·lícules, realitzades amb diverses tècniques i adreçades a públics dispars, conformen un dels àmbits o subgèneres més discutits entre l'adaptació sempre difícil d'un mitjà a un altre. Translacions a part, l'òpera també s'ha filmat o enregistrat com a registre i memòria d'escenificacions memorables. A més de Hollywood i les productores independents, canals de televisió com la BBC han dedicat una atenció especial a l'òpera, amb costoses produccions que inclouen versions animades per realitzadors de la talla de Barry J. C. Purves, Mario Cavalli o Graham Ralph.
Alguns dibuixos animats han immortalitzat els tòpics i estereotips operístics mitjançant la paròdia, com passa en el clàssic de la Warner What's Opera Doc, o a Rabbit of Seville, tots dos signats per Chuck Jones.
Petites històries del cinema proposa tres tardes a l'òpera singulars amb una selecció de curtmetratges animats d'òperes tan conegudes com El barber de Sevilla, Madama Butterfly o La Traviata, juntament amb extractes de pel·lícules o filmacions documentals. Els programes volen acostar als més menuts les possibilitats creatives del cinema en el seu coqueteig amb l'òpera.
Des de l'inici del cinema, fins i tot en l'etapa muda, hi ha hagut molt d'interès a enregistrar les grans veus i els muntatges operístics. Si bé al principi les restriccions tècniques propiciaven els playbacks (en els quals fins i tot se substituïen les grans veus per les d'actors desconeguts), gradualment s'ha valorat l'aspecte documental dels registres. Pel que fa a l'animació, en què la música ha tingut un important paper des de l'inici, la inclinació cap a l'òpera clàssica és, tanmateix, més tardana. A part de les paròdies dels dibuixos animats de la Warner (dels anys trenta, quaranta i cinquanta), durant els anys setanta els italians Giulio Giannini i Emanuele Luzzati —un cineasta i un il·lustrador-escenògraf respectivament—, obriran l'immens ventall de possibilitats que ofereix l'òpera a l'animació, tot fent servir les seves modestes però boniques animacions de retallables.
D'altres autors contemporanis com Yuri Norstein (Rússia) i més tard Barry J. C. Purves (Gran Bretanya), Georges Schwizgebel (Suïssa), Guionne Leroy (Bèlgica), Mati Kütt (Estònia) o el genial Koji Morimoto (el Japó) prendran el relleu en portar a la pantalla extractes d'enregistraments operístics amb tot tipus de tècniques i d'estils. Alguns artistes contemporanis també han utilitzat aquests formats, com Alice Creischer en la seva obra Proudhon, la Societat del Deu de Desembre i el Club dels Deutors Mandrosos. Un concetto en tres actes (2007), que es pot veure en aquests moments al MACBA.
Programa a càrrec de Carolina López Caballero
Programa
Dissabtes alterns a les 17.30 h
26 d'abril
Que bonic és cantar!
La música i la veu com a protagonistes
Durada total: 57 min
María Callas. París (França), 1965. Extracte de 2 min
Document en què es mostra la diva cantant, amb l'orquestra darrere, «O mio babbino caro», de l'òpera Gianni Schicchi de Giacomo Puccini.
Madama Butterfly, Jonathan Hills. França, 1993. 4 min
Fantasia animada inspirada en l'estampa japonesa i en la coneguda òpera de Puccini.
Amoroso, Maurizio Forestieri. Itàlia, 1991. 5 min
Un petit personatge de dibuix animat balla al compàs d'un fragment de Les noces de Fígaro de Wolfgang Amadeus Mozart.
La flauta màgica, Ingmar Bergman. Suècia, 1974. Extracte de 3 min
Papageno és feliç en haver trobat Papagena en una sòbria i extraordinària adaptació de la darrera òpera de Mozart a la petita pantalla.
Duetto dei gatti, Giulio Giannini i Emanuele Luzzati. Itàlia. 2 min
Del Concerto per gatti projecte d'òpera bufa atribuït a Gioacchino Rossini. Els gats canten òpera.
La gazza ladra, Giulio Giannini i Emanuele Luzzati. Itàlia, 1964. 11 min
Curt realitzat amb animació de retallables nominat a l'Oscar. Giannini i Luzzati, amants de l'obra de Rossini, van ser pioners a utilitzar l'òpera en el cinema animat amb finalitats artístiques i didàctiques.
El Barber de Sevilla, Natalia Dabizha. Gran Bretanya, 1994. 30 min
Episodi de la producció Operavox de la BBC. Adaptació de l'òpera bufa de Gioacchino Rossini amb titelles animats.
10 de maig
A escena!
L'animació pot fugir com cap altre mitjà de les restriccions d'una escenografia convencional i proposar originals posades en escena en les quals el límit el posa la imaginació.
Durada total: 58 min
Noi siamo zingarelle, Guionne Leroy. França, 1993. 3 min
La versió més dolça de La Traviata de Giuseppe Verdi realitzada amb animació de plastilina, i amb un homenatge a Busby Berkeley inclòs.
La Course à l'abîme, Georges Schwizgebel. Suïssa, 1992. 5 min
Pintura en moviment per a La damnació de Faust d'Héctor Berlioz. Realitzat amb 72 quadres de gran format i la càmera movent-s'hi a través en una espiral.
Lakmé, Pascal Roulin. França, 1993. 5 min
Un episodi del projecte Opéra imaginaire. Posada en escena de la música de Léo Delibes en l'inici de l'animació digital.
Aria, Pjotr Sapegin. Rússia, 2001. 11 min
Emocionant resum del llibret de Madama Butterfly de Giacomo Puccini, amb titelles animats que fan servir la seva condició de drap, làtex i metall per a l'inesperat final.
Arthur, Guionne Leroy. Bèlgica, 1998. 4 min
Un fragment d'El rei Artús de Henry Purcell animat amb plastilina. El paisatge és tan viu com el personatge.
Hansel and Gretel, An Opera Fantasy, Michael Meyerberg i John Paul. EUA, 1954. Extracte de 2 min
Hansel i Gretel ballen alegres abans d'anar cap al bosc. Versió de l'òpera de Engelbert Humperdinck realitzada amb animatronics i animació fotograma per fotograma en aquest clàssic infantil.
Das Rheingold, Graham Ralph. Gran Bretanya, 1996. 28 min
Enlluernador retrat de criatures mitològiques amb animació tradicional realitzat amb dibuixos sobre acetat i la música de Richard Wagner.
24 de maig
Que comenci l'òpera!
Subversions i excessos del gènere
Durada total: 59 min
Una nit a l'òpera, Sam Wood i Edmund Goulding. EUA, 1935. Extracte de 3 min
Un moment memorable de la comèdia protagonitzada pels germans Marx.
Love and War, Fredrik Emilson. Suècia, 2006. 14 min
Òpera delirant composta i animada pel mateix autor. Una conilleta i un ós s'enamoren, però un conflicte bèl·lic s'interposa en la relació.
Opera, Bruno Bozzetto i Guido Manuli. Itàlia, 1990. 11 min
D'un seguit de vinyetes còmiques sobre l'òpera en surt un comentari satíric sobre els problemes de l'era tecnològica.
Rabbit of Seville, Chuck Jones. EUA, 1950. 7 min
Un nou llibret per al Bugs Bunny i l'Elmer inspirat en El Barber de Sevilla.
La Salla, Richard Condie. El Canadà, 1996. 8 min
Una òpera surrealista realitzada en un bast 3D pel realitzador premiat amb un Oscar per The Cat Came Back.
What's Opera Doc?, Chuck Jones. EUA, 1957. 7 min
L'anell del nibelung de Richard Wagner vist amb humor per Chuck Jones, amb l'Elmer com a Siegfried i el Bugs Bunny abillat com a la valquíria Brunilda.
All the Great Operas in 10 Minutes, Kim Thompson. EUA, 1999. 9 min
Una narradora explica el llibret resumit d'onze grans òperes amb humor i animació de retallables a l'estil Monty Phython.
Programa subjecte a canvis d'última hora
Tel. 93 412 14 13
programespublics [at] macba [dot] cat
