al

Programa de cinema per a infants

Petites històries del cinema proposa un acostament al cinema des d'idees o temes agafats del mitjà fotogràfic. El cicle inclou peces de pioners com Marey o els germans Lumière al costat d'obres contemporànies d'autors com Stan Brakhage. La ciutat com a escenari nou, la popularització del retrat, el temps i el paisatge més enllà de la tradició pictòrica constitueixen aquesta sessió dedicada al públic infantil.

Programa a càrrec de Carolina López Caballero

Patrocinador de comunicació:
Logo La Vanguardia - fons blau 2020
Gif_50x10

Programa

Dissabtes 4 i 18 d'octubre, 8 i 22 de novembre, a les 17.30 h

Les sessions tenen una durada aproximada de 45 minuts.

4 d'octubre
RÀPID MÉS RÀPID

L'obsessió per la instantània fotogràfica. El cinema, per fi, pot captar el moviment, que la fotografia només pot suggerir. No obstant això, el cinema torna a la fotografia per crear l'efecte del temps comprimit. La sessió inclou exemples del pioner del segle XIX Étienne-Jules Marey, creador de la cronofotografia (precedent cinematogràfic que consisteix a fotografiar totes les fases d'un moviment), al costat de muntatges a partir del collage fotogràfic i pel·lícules rodades en pixilació (tècnica de rodatge fotograma a fotograma en escenaris reals) d'autors com Paul Bush o Ana Husman.

Cronofotografies, Étienne-Jules Marey. França, 1890-1900. 2'
El Dr. Marey, proveït del seu fusell fotogràfic i d'altres artefactes, es va proposar d'analitzar el moviment humà i animal en sèries de captures que avui es poden considerar prehistòria cinematogràfica.

Muybridge Projections (Projeccions Muybridge), Thomas Hicks. Gran Bretanya, 2004. 3'
Thomas Hicks fa un homenatge molt personal a un altre dels pioners de la cronofotografia —seqüència fotogràfica d'un moviment—, Eadwear Muybridge, cèlebre pel seu enregistrament de cavalls al galop en què va demostrar que durant una fracció de segon no trepitjaven el terra. En tota la història de la pintura, ningú no havia representat correctament les fases del galop. La seva obra, reeditada sense interrupció des de 1898, continua sent una referència per a il·lustradors i animadors interessats a comprendre el moviment.

27 Years (27 anys), Raymond Höpflinger. Suïssa, 2007. 1'
Autoretrats mensuals des de 1975. El resultat d'aquesta experiència és un total de 327 fotos filmades. Höpflinger, format en Belles Arts, és un artista i cineasta experimental que ha mostrat el seu treball en museus, galeries, festivals de cine i televisió.

Time Piece (Peça de temps), Jim Henson. EUA, 1965. 9'
El genial creador de la granota Gustau i els Muppets va començar la seva carrera amb peces experimentals com aquesta, molt ajustada al gust canadenc modelat per Norman McLaren. Time Piece il·lustra una faceta de Henson tan interessant com desconeguda. La música és del gran Raymond Scott, pioner de la música electrònica amb qui va col·laborar en diverses ocasions.

Tango, Zbigniew Rybczynski. Polònia, 1980. 8'
Un collage animat, un loop esbojarrat que fa que el famós camarot dels germans Marx esdevingui fins i tot acollidor. La seva originalitat, tempo i genial coreografia van fer l'autor polonès mereixedor d'un Oscar el 1980. Actualment Rybzinski continua creant pel·lícules sorprenents, alhora que desenvolupa les seves pròpies eines digitals i analògiques.

While Darwin Sleeps (Mentre Darwin dorm), Paul Bush. Gran Bretanya, 2004. 5'
Reunir, col·leccionar, classificar, fotografiar, arxivar, exposar… La fotografia assisteix al naixement dels primers grans arxius i col·leccions del segle XIX. Dels 250.000 insectes que componen la col·lecció de Walter Linsemaier a Lucerna, Paul Bush en va filmar fotograma a fotograma 3.500 exemplars. L'obsessió per classificar el món ofereix a l'autor un tema molt atractiu en aquest curt, seleccionat als principals festivals d'animació del món.

Birds (Ocells), Collective Pleix. França, 2006. 3'
En aquesta peça, la comunitat francesa d'artistes digitals Pleix filma onze gossos a càmera lenta. És una manera ben diferent de veure els animals de companyia. Per al rodatge van utilitzar una càmera HD Phantom, capaç d'enregistrar fins a dos mil fotogrames per segon (la velocitat normal en una càmera de vídeo és de 25 imatges per segon). El Collective Pleix, a més de fer pel·lícules i anuncis, organitzen tallers, exposicions i projeccions en festivals. La música és de Vitalic.

Plac (El mercat), Ana Husman. Croàcia, 2006. 9'
És un mercat que es munta i es desmunta només gràcies a la màgia de l'animació. Les verdures i les paradetes acaben sent més importants que els mateixos compradors. El detall de la mercaderia, la llarga jornada de treball, els pagesos que venen els seus productes, la transformació del barri durant unes hores... Tot comprimit en nou minuts. Amb Plac, Ana Husman va aconseguir diversos premis internacionals.

La 72,024 mil·lèsima part d'un any, Marcel Pié. Espanya, 2008. 5'
Particular diari de l'autor, que s'ha proposat fer una breu animació cada un dels 365 dies de l'any. Es tracta d'un hipnòtic treball en curs, en què es poden apreciar nombroses tècniques d'animació.

18 d'octubre
SIMFONIES DE LA CIUTAT

El cinema i la fotografia veuen en la ciutat un escenari modern per a un nou tipus de representació, lluny de la tradició paisatgística de la pintura. La sessió inclou des de «simfonies urbanes», com A Bronx Morning (1931) de Jay Leyda o Daybreak Express (1953) de D. A. Pennebaker, al costat de representacions contemporànies de la ciutat de Tim McMillan, inventor de la tècnica «temps mort» (popularitzada pel pla «congelat» de 360º a The Matrix), o Hillary Harris, camerògraf i col·laborador imprescindible de Godfrey Reggio a Koyaanisqatsi (1982).

Cockeyed, anònim. EUA, 1925. 3'
Edificis duplicats, cotxes que circulen al revés i burles òptiques de tota mena formen part d'un catàleg de trucatges creatius. Es tracta de disbarats visuals que confonen l'oferta comercial amb la imaginació més avantguardista.

Box (Caixa), Nakd. Canadà, 2005. 2'
Diverses caixes de cartró tapen els edificis d'una gran ciutat. Nakd és la firma brasilera rere la qual hi ha el dissenyador Nando Costa i l'artista sueca Linn Rehman. Box es va incloure a l'última edició del Resfest, el prestigiós i ja desaparegut festival de cinema digital.

A Bronx Morning (Un matí del Bronx), Jay Leyda. EUA, 1931. 14'
Simfonia urbana centrada en aquest icònic barri novaiorquès, rodada amb estil avantguardista. Leyda roda A Bronx Morning amb 21 anys. És la primera pel·lícula d'aquest fotògraf i poeta, que va comprar la seva primera càmera de cine amb els ingressos d'unes fotos publicades a Vanity Fair.

Ferment (Ferment), Tim Macmillan. Gran Bretanya, 2000. 4'30"
Per congelar un instant i passejar-s'hi des dels seus 360 graus, Tim Macmillan va crear la tècnica del time slicing, popularitzada des d'aleshores per Matrix i utilitzada en nombrosos espots i videoclips. El que va començar amb càmeres de fotos i processos semiartesanals, i que Macmillan ja havia desenvolupat com a estudiant a l'Acadèmia d'Art de Bath (1980), avui ha esdevingut la Time Slice Films, productora de referència per a aquest tipus de treballs. A Ferment, Macmillan recorre una ciutat en la qual l'activitat queda suspesa en el temps i l'espai.

Daybreak Express (Exprés de l'alba), D.A. Pennebaker. EUA, 1953. 5'
«Volia fer una pel·lícula sobre aquest tren brut i eixordador, amb tot de passatgers atapeïts a dintre, que tanmateix semblés preciosa, com les pintures de Nova York de John Sloan, i volia que l'acompanyés un dels meus discos de Duke Ellington, Daybreak Express.»
Sense coneixements cinematogràfics previs, D.A. Pennebaker va comprar uns rotllos de pel·lícula Kodachrome i va rodar durant tres dies el tren elevat de Nova York—un metro que passava per una plataforma metàl·lica per damunt del tràfic de cotxes—, poc abans que fos desmantellat. Pennebaker, que es va fer famós amb Don't Look Back, va editar les imatges de Daybreak Express uns quants anys després de rodar-les.

Organism (Organisme), Hilary Harris. EUA, 1975. 17'
Visió èpica de Nova York filmada al llarg de quinze anys per l'operador i director de fotografia de Koyaanisqatsi (Godfrey Reggio, 1982). Harris va crear escola en la tècnica del time lapse, en què la presa d'imatges es fa a una velocitat molt inferior a la de reproducció. Això permet que en pocs minuts puguem veure-hi condensada una acció de llarga durada, com el transcurs d'un dia o la construcció d'un edifici. La pel·lícula interpreta la ciutat com un gran organisme viu i juga amb el paral·lelisme entre el trànsit urbà i el flux sanguini.

8 de novembre
LA CONQUESTA DEL PAISATGE

De l'explorador al turista. Comencem a crear el gran àlbum del món. La sessió inclou des de documentals «per mostrar el món» com Meet Me Down at Coney Isle (1932) fins a la visió més àcida del turisme de la mà del fotògraf contemporani Martin Parr. Morten Skallerud dedica tot un any i un viatge per una carretera abandonada a Noruega per comprimir la bellesa del paisatge en deu minuts, i un Buster Keaton, ja ancià, recorre Canadà de punta a punta en una comèdia subtil rodada en escenaris naturals.

Meet Me Down at Coney Isle (Ens trobem a Coney Isle), 20th Century Fox. EUA, 1932. 8'
S'incloïa dins del Magic Carpet of Movietone, una sèrie de travelogues o documentals sobre llocs i gent del món, que es retransmetien en els cinemes com a aperitiu al llargmetratge. Coney Island s'havia convertit en el paratge natural més pròxim a Nova York, idoni per a l'entreteniment massiu. Tenia un gran parc d'atraccions, que va ser durant anys la seu del famós Luna Park, amb més de mil torres il·luminades.

The Railrodder (El viatger), Gerald Potterton. Canadà, 1965. 24'
És una de les últimes pel·lícules del rei del cinema mut, Buster Keaton.
En aquest curt brillant, que no pot amagar el seu origen promocional, Keaton travessa el Canadà sobre una vagoneta de tren. Aquest curtmetratge, desconegut per al gran públic, va ser premiat amb l'Ós de Plata del Festival de Berlín.

Aret Gjennom Borfjord (Un any per la carretera abandonada), Morten Skallerud. Noruega, 1991. 12'
Pel·lícula d'imatge real «animada» en què la naturalesa és la protagonista. Es tracta d'una mena de pla seqüència, rodat en time lapse, que recorre els impressionants paisatges de Noruega. Permet observar com transcorre un any a l'Àrtic a una velocitat cinquanta mil vegades superior a la normal, mentre es vola per damunt del que queda d'una vella carretera de l'interior. Per aconseguir un excel·lent detall en la fotografia, la pel·lícula es va rodar en gran format i es projecta només en 35 o 70 mil·límetres.

UK Images (Imatges de Gran Bretanya), Martin Parr. Gran Bretanya, 1997. 2'
El fotògraf britànic Martin Parr, que ha fet de la vulgaritat el seu tema preferit, ens mostra la seva afinada observació i el seu sentit de l'humor en aquestes gravacions d'aspecte amateur. UK Images és el nom de la sèrie que el fotògraf va fer per a la BBC i a la qual pertanyen aquestes seqüències. El turisme és un dels fenòmens recurrents en la seva feina.

22 de novembre
CINEMA CASOLÀ

La meva vida també mereix ser explicada! Amb la fotografia primer i el cinema després, passar a la immortalitat en imatges ja no és tan sols cosa de famosos. Els nens són els protagonistes absoluts d'aquesta sessió. Extraordinaris documents que mostren el valor del joc. La sessió inclou la primera filmació d'un nen (dels inventors del cinema, els germans Lumière) al costat d'altres centenars de gestos infantils que gràcies al cinema han conservat la seva candidesa, malgrat el pas del temps. Documentals com One Potato, Two Potato (1957), creat per un cineasta no professional, però gran coneixedor dels jocs infantils de l'època, posseeixen un valor artístic i també antropològic.

Enfances (Infàncies), Louis i Auguste Lumière. França, 1895-1900. 5'
Els germans Lumière es consideren els primers documentalistes de la història del cinema. Les seves pel·lícules reflectien escenes quotidianes, com ara l'arribada d'un tren a l'estació o la sortida dels treballadors d'una fàbrica. Aquí es reuneixen els que probablement són els primers documents rodats sobre la infantesa. La sessió inclou: Repas de bébé, Premiers pas de bébé, La petite fille et son chat, Le gôuter des bébés, Défilé de voitures de bébés à la pouponnière de Paris, Bataille d'oreillers i Enfants jouant aux billes.

Les Gosses de la butte (Els nois del turó), anònim. França, 1916. 4'
Rodada en plena Primera Guerra Mundial, aquesta pel·lícula, a cavall entre la ficció i el documental, mostra nens i nenes del barri parisenc de Montmartre. Els petits escenifiquen el conflicte bèl·lic; els turons són camps de batalla per als nens, mentre que les nenes representen les infermeres que atenen els ferits en combat.

Manhattan Medley, Boney Powell. EUA, 1931. 10'
Simfonia urbana dedicada a l'inesgotable Manhattan. S'hi mostra el plaer de rodar la quotidianitat i de compondre-la com un tapís d'imatges i sons. Són documents vistos a través dels ulls d'un artista.

Groucho Marx Home Movies (Les pel·lícules familiars de Groucho Marx), Groucho Marx. EUA, 1933. 2'
Quan ja era conegut a Hollywood, després d'haver rodat pel·lícules com Sopa de ganso (1932), Julius Henry (Groucho) ens mostra la seva faceta més íntima, acompanyat de la seva esposa Ruth i els seus fills Miriam i Arthur. Als anys trenta es va popularitzar el cinema en 16 mil·límetres, disponible des del 1923, i que abans d'acabar la dècada va permetre als afortunats que en tenien rodar fins i tot en color.

One-Room Schoolhouses (Escola rural), Dr. Myers. EUA, 1935. 1'
No hi fa res el país ni l'època; l'hora del pati és el moment més esperat pels més petits de l'escola. Document que mostra els nens d'una escola rural unitària (diversos cursos en una mateixa classe) als Estats Units a l'hora del pati.

One Potato, Two Potato (Uni, dori, teri), Leslie Daiken. Gran Bretanya, 1957. 21'
Aquesta pel·lícula documenta els jocs infantils de l'època, especialment els que tenien lloc al carrer i que l'autor intuïa que estaven desapareixent. Però la pel·lícula és alguna cosa més que un simple documental informatiu o una guia filmada de jocs infantils. És l'única pel·lícula de Leslie Daiken, però li va permetre ser inclòs en el Free Cinema Group.

Programa subjecte a canvis d'última hora

Programes públics MACBA
Tel. 93 412 14 13
programespublics [at] macba [dot] cat