Petites històries del cinema: Eureka! Ciència en moviment

Programa

Dissabtes 6 i 20 de febrer; 6 i 20 de març, i 10 i 24 d'abril, a les 17.30 h

Dissabtes 6 i 20 de febrer
MICRO-MACRO. De l'univers estelat al paisatge subatòmic
Durada total: 48'
Sessió recomanada per majors de 12 anys

El firmament va constituir el primer gran repte per a la intel·ligència, el primer misteri que ens va portar a preguntar-nos sobre el nostre lloc en el món. Conèixer-lo, comprendre'l i desxifrar-lo ha requerit tant de temps i esforç com el que ens ha conduït a l'interior del nostre cos, als secrets de la matèria, fins a les partícules mínimes que tot ho fan possible.

Es pot imaginar aquest viatge sense la seva dimensió poètica, plàstica... Mística?

Strange Invaders (Estranys invasors), Cordell Barker, Canadà, 2001, 8'30"
Roger i Doris observen les estrelles. Una divertida pel·lícula de dibuixos animats sobre els sentiments oposats que sorgeixen davant la paternitat i la grandesa de l'univers.

Baby Squid Born Like Stars (Petit calamar nascut com els estels), Encyclopedia Pictura i Wholphin, EUA, 2006, 4'
Una descoberta científica de Brad Seibel, Steven Haddock i Bruce Robison. Aquesta filmació va confirmar la seva teoria sobre l'hàbitat i la posta d'ous dels calamars de l'espècie Gonatus onyx. La imatge de la femella desprenent alguns dels seus dos mil ous a gran profunditat va inspirar el col·lectiu Encyclopedia Pictura. El títol i la música ressalten encara més la bellesa del moment.

Redshift (Desplaçament cap al vermell), Emily Richardson, 2001, 4'
En termes astronòmics, un «desplaçament cap al vermell» (redshift) és el paràmetre utilitzat per calcular la distància de les estrelles respecte de la terra i així poder-ne determinar l'edat. Una mirada al firmament amb música de Benedict Drew.

Fantastic Cell (Fantàstica cèl·lula), Mirai Mizue, Japó, 2003, 7'
Formes cel·lulars que es mouen en un joc gràfic al ritme de la música de Txaikovski. Una personal fantasia que continua la tradició de la música visual d'artistes com Oskar Fischinger o Norman McLaren. Gairebé tota l'obra d'aquest jove realitzador japonès parteix de formes inspirades en les cèl·lules.

Relief de l'invisible: Papillon (Relleu d'allò invisible: Papallona), P.O. Lévy, G. Turkieh i J.M. Sánchez, 1999, 3'
Una producció en la qual ha col·laborat la Cité des sciences et de l'industrie francesa i que consisteix en un zoom endins de la matèria al límit del que és «visible».

Micro-Macro, Encicyclopedia Pictura, 2007, 1'25"
De l'estructura subatòmica a l'univers sense microscopis ni telescopis, amb molta imaginació i animació stop motion.

Look at the Sun (Mira el sol), Emily Doe i Brent Hoff, EE UU, 2008, 5'
La pel·lícula, realitzada a partir d'imatges del SOHO (Solar and Heliospheric Observatory) i de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, mostra l'activitat solar. Com Baby Squid Born Like Stars i altres visions artístiques extretes de filmacions científiques, està produïda per Wholphin, el projecte audiovisual de la prestigiosa editorial de literatura Mc Sweeney's.

Impressions a l'alta atmosfera, José Antonio Sistiaga, Espanya, 1988-89, 7' (original en format IMAX 70 mm)
Pel·lícula pintada directament sobre el cel·luloide (l'original té format IMAX 70 mm), que suggereix una massa canviant. Una experiència visual hipnòtica d'un dels més destacats autors espanyols de cinema experimental.

Powers of Ten (Potències de deu), Charles i Ray Eames, 1977, 9'
«Al final, tot està connectat» (Charles Eames)
Un clàssic de la divulgació científica amb ulls d'artista. Powers of Ten conserva una enorme capacitat per expandir la manera en què veiem el món. Un pla seqüència que s'inicia en un home que està dormint al parc, s'obre cap a l'espai i torna fins a l'estructura atòmica de la mà del protagonista.
La parella de dissenyadors i arquitectes Charles y Ray Eames van realitzar més d'una vintena de curtmetratges, la majoria divulgatius. Cada 10 d'octubre, la Eames Office celebra el «Dia de les potències de 10» per promoure i compartir el mètode de veure les coses des d'una perspectiva que va d'allò infinitesimal a allò còsmic.

Dissabtes 6 i 20 de març
MOVIMENTS CALCULATS. De la roda als ordinadors
Durada total: 60'
Sessió recomanada per majors de 10 anys

Inventar no és tan sols un exercici creatiu, sinó que el laboratori i els estris de l'inventor esdevenen sovint inspiració directa per a l'artista i el seu estudi. Aquesta és una sessió protagonitzada per invents i experiments divertits, hipnòtics, genials o simplement bells. Gimnàstica per a l'enginy, llaminadures per a la vista. La sessió inclou des d'experiments d'animació per ordinador com Calculated Movements fins a la increïble seqüència causa-efecte de Com funcionen les coses.

Science's 10 Most Beautiful Experiments no. 2: Galileo, imatges de la NASA, EUA, 1971, 2'
Imatges de la lluna. Un astronauta hi deixa caure un martell i una ploma per comprovar si allà també arriben a terra al mateix moment.

PythagoraSwitch (diversos episodis), Masahiko Sato i Masumi Uchino, Japó, 2002- 2006, 3'
PythagoraSwitch (Pitagora Suichi) és el títol d'una sèrie educativa de la TV pública nipona NHK. El que és més curiós de la sèrie són les cortinetes, que mostrem aquí: enginyosos jocs de causa-efecte amb objectes i materials casolans. Bales de vidre que rodolen per rampes de fusta, cauen en gots o culleres i són capaces d'accionar mecanismes que tanquen portelles i fan rodar cotxets o molinets. Al final de totes aquestes petites peces es canta el títol del programa (Pi-ta-go-ra su-i-chi).

The Dot and the Line: A Romance in Lower Mathematics, Chuck Jones, 1965, 10'
Curtmetratge basat en el llibre homònim, escrit i il·lustrat per Norton Juster i publicat per Random House el 1963. El 1965, l'animador Chuck Jones i l'estudi MGM Animation/Visual Arts van adaptar The Dot and the Line a un curtmetratge per a la Metro-Goldwyn-Mayer, narrat per Robert Morley. Va guanyar l'Oscar al millor curtmetratge animat de 1965. Cinc anys més tard, Jones va adaptar un altre llibre de Juster, The Phantom Tollbooth, a una pel·lícula animada. Una peça excepcional dins la filmografia de l'animador, famós per les seves sèries de Bugs Bunny i el Correcamins.

Calculated Movements, Larry Cuba, 1985, 16mm, b/n, sonora, 6'19"
Un dels artistes pioners en l'ús d'ordinadors per generar grafismes animats. Cuba va seguir el camí traçat pels seus predecessors, visionaris com John Whitney, Stan Vanderbeek o Lillian Schwartz. Són imatges generades a través d'algoritmes, la renderització de les quals s'havia de filmar en cinema perquè els ordinadors no tenien prou memòria per emmagatzemar-la. Segons una descripció de l'autor, «l'element més simple és una figura lineal semblant a una cinta, que apareix, creua la pantalla i després desapareix. Una seqüència coreografiada d'esdeveniments gràfics, construïda a partir d'elements simples repetits i combinats en una estructura hieràtica».
Marxa algorítmica (PythagoraSwitch), Masahiko Sato i Masumi Uchino, Japó, 2002, 2'
Una cançó coreografiada com un algoritme, pas a pas, i en la qual cada pas es pot descriure sense ambigüitat. Aquesta cançó infantil i els seus passos precisos han estat objecte de múltiples interpretacions i han donat lloc a vídeos penjats a internet en què la ballen des de ninjes fins a presos.

Strandbeesten of Theo Jansen, diversos autors, Holanda, 4'
Plans rodats com a documentació del projecte en curs de l'enginyer i artista holandès Theo Jansen, l'obra del qual uneix art, ciència i tecnologia. Les Strandbeesten (bèsties de la platja) de Theo Jansen són immenses criatures mecàniques que, en els moviments que fan en desplaçar-se, evoquen formes vives i autosuficients. De lluny, es confondrien amb immensos insectes o esquelets d'animals prehistòrics, però estan fetes amb materials de l'era industrial: tubs de plàstic flexible, cinta adhesiva i ampolles reciclades. Neixen dins d'un ordinador en forma d'algoritme, i no necessiten motors, sensors ni cap mena de tecnologia avançada per cobrar vida. Es mouen gràcies a la força del vent pels sorrals de la costa holandesa.

Peripetics or the Installation of an Irreversible Axis on a Dynamic Timeline, Zeitguised, Alemanya, 2008, 3'20"
Des de ls primers experiments de Whitney o Cuba, han proliferat els artistes que han fet servir eines informàtiques per mirar de trobar un llenguatge propi allunyat dels mons hiperrealistes (Avatar) i les animacions de personatges (Pocoyo).
Aquesta peça en sis actes reprodueix espais arquitectònics interior dins els quals s'esdevenen accions protagonitzades per arquitectures virtuals i elements pseudoorgànics. Un projecte amb influències dels artistes Rachel Whiteread, Gordon Matta-Clark o Inka Essenhigh. La precisió de l'animació, el so i l'acurada direcció d'art l'han convertit en una peça de referència dins l'actual panorama dels motion graphics.

Der Lauf der Dinge (Com funcionen les coses), Peter Fischli i David Weiss, 1987, 30'
Els artistes suïssos Peter Fischli i David Weiss van construir, dins d'un magatzem, una enorme estructura de 100 metres de longitud feta de trastos i objectes quotidians: teteres, rodes de cautxú, sabates velles, globus, rampes de fusta i altres coses. Amb el càlcul del moviment dels objectes, es van servir del foc, l'aigua, la gravetat i la química per crear una espectacular cadena de reaccions. Una performance d'interaccions físiques que generen un caos precís i elaborat.

Dissabtes 10 i 24 d'abril
EL MÓN A LES MEVES MANS! La imatge del científic al cinema
Durada total: 57'
Per a tots el públics, recomanat a partir de 7 anys
Sessions gratuïtes

En la ficció cinematogràfica, el científic ha servit per il·lustrar les pors que desperta tot allò que és nou. Així, per damunt de les troballes i conquestes beneficioses que han compartit, els científics apareixen sobretot com nens egoistes que juguen a ser déus capritxosos, modifiquen l'escala dels éssers vius, donen vida als morts o busquen elixirs miraculosos que mai no donen el fruit anhelat. En aquesta sessió es repassa aquesta visió burleta i no sempre constructiva del geni científic.

Per dur-ho a terme, s'ha creat un muntatge audiovisual, a càrrec d'Andrés Hispano i Cristina Giribets, que recorre en tres episodis, amb humor i fascinació, la visió de la ciència i del científic que ens ha mostrat el cinema. Les tres peces compilatòries estan dedicades al laboratori, a la figura del científic excèntric i als invents més absurds.
Cada una d'aquestes breus seqüències de seqüències apareix acompanyada d'un experiment, visual i protocientífic, realitzat per un artista diferent: Erwin Wurm, William Wegman i el col·lectiu CKY.

Entre las peces d'aquest muntatge es projectaran íntegres els títols següents:

Raymond, col·lectiu BIF, França-Anglaterra, 2006. 5'
Un mandrós monitor de natació somia a descobrir els oceans. Un equip de científics l'ajudarà. Es tracta d'un curt que va comptar amb el suport de The Mill, una de les companyies d'efectes especials més reconegudes. Una peça innovadora, tant visualment com narrativament, que ha obtingut premis en festivals com el Siggraph, especialitzat en art i noves tecnologies.

The Mad Doctor, David Hand, EUA, 1933. 7'
Una deliciosa animació de Mickey Mouse i Pluto a la seva primera època, en blanc i negre. En una nit fosca i tempestuosa, Pluto és atret cap a un casalot on un metge maligne vol experimentar amb trasplantaments al seu misteriós laboratori. Mickey surt a buscar el seu estimat gos, però cau a les urpes del metge i esdevé víctima dels seus plans malèfics.

Frankenweenie, Tim Burton, EUA. 1984, 29'
Filmat en blanc i negre i dirigit per l'autor de Charlie i la fàbrica de xocolata (2005) i Alícia en terra de meravelles (2010), aquesta obra d'un jove Tim Burton parodia la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. Víctor Frankenstein és un nen de deu anys que roda curts amb el seu gos Sparky com a protagonista. Quan Sparky mor atropellat per un cotxe, Víctor, emulant el Dr. Frankentein, el retorna a la vida. Però els veïns no accepten aquella criatura tan estranya.

Tim Burton (a qui el MOMA de Nova York va dedicar una exposició monogràfica aquest hivern) té entre els seus projectes més immediats el remake en animació stop motion de Frankenweenie en versió llargmetratge (previst per al 2011). Es tracta d'una ocasió única per gaudir d'aquest petit clàssic en projecció cinematogràfica, ja que gran part de les còpies han desaparegut; la que presentem s'ha localitzat a Londres.

Veus del doblatge en directe: Isabel Núñez i Pau Bou

Dissabtes 8 i 22 de maig a les 17.30 h
BESTIARI
Durada total: 55 min
Per a tots els públics, es recomana a partir de 7 anys

Potser un dels primers objectes d'observació «científica» a la infantesa és el món animal. Dels insectes als grans mamífers, la fascinació pels animals també ha donat peu a nombroses obres de creació audiovisual. La sessió recull peces en les quals cineastes i artistes com Jean Painlevé o Jan Svankmajer s'apropen als animals amb els ulls curiosos de qui mira i experimenta.

Zebrafish, Emanuela Rota, Leonardo Della Pietra i Klaus Kirchner. 5 min
Un treball de laboratori: el desenvolupament del peix zebra o danio rerio, un organisme model per a les investigacions científiques sobre el desenvolupament embrionari. La peça resumeix en cinc minuts tres dies de treball, a través de la tècnica de filmació a intervals, és a dir, la filmació fotograma a fotograma amb un interval de temps entre un disparament i el següent.

Historia naturae, Jan Svankmajer. Txecoslovàquia, 1967. 9 min
Retrat animat de vuit espècies animals, cadascuna acompanyada d'una música diferent: Aquatilia (foxtrot), Hexapoda (bolero), Pisces (blues), Reptilia (tarantel·la), Aves (tango), Mammalia (minuet), Simiae (polca) i Homo (vals). El mestre txec del grup surrealista de Praga no oculta el seu gust pels gabinets de curiositats i, un cop més, desplega el seu peculiar estil d'animació stop-motion d'animals reals i els seus esquelets, combinats amb il·lustracions.

Primavera, Riho Unt. Estònia, 1998. 9 min
Pel·lícula de marionetes animades, que ens permet observar diferents éssers vius a través dels ulls d'una larva de papallona, la cadena alimentària i la reproducció. En el fons, es tracta d'una història d'amor amb referències al conte L'aneguet lleig.

Cronofotografies, Étienne-Jules Marey. França, 1890-1900. Muntatge de 2 min
Marey va fotografiar el moviment d'humans i animals, des de cavalls fins a insectes, amb l'objectiu de comprendre'l. Anys més tard, les fotos es van filmar i es van posar en seqüència. El seu interès científic ha fet que es revisin una vegada i una altra. El muntatge que presentem ha estat creat específicament per a aquest programa.

Ballistic jaw propulsion of trap-jaw ants, Enciclopedia Pictura, EUA, 2006, 3 min
Un altre experiment produït per a la revista audiovisual Wholphin, filial de la prestigiosa editorial americana McSweeney's. La idea d'aquest experiment i d'altres ja mostrats al cicle és recollir el material en brut, enregistrat exclusivament per a l'estudi científic i, a partir d'aquest, crear una peça audiovisual. A diferència dels rodatges de naturalesa espectaculars (recollits en centenars de documentals, que aquest cicle no inclou), aquestes peces, per la seva senzillesa i, fins i tot, per les seves imperfeccions tècniques, ens remeten d'una manera més directa al pensament científic. Material rodat pel Departament de Biologia Integrada de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia.

Pretty short war, Luis Cerveró. Espanya, 2001. 2 min
Llaminadures, insectes i mel en una peça d'estètica publicitària que, lluny de vendre res, utilitza les bestioles per carregar contra la societat de consum.

The no name horses, Lorena Medina. Espanya, 2010. 3 min
Una peça evocadora en cine súper-8. La vida dels cavalls dins i fora del circ rodada per un veterinari equí a Los Angeles (EUA) i muntada dues dècades després per la seva filla a Barcelona. Imatges indelebles, memòria familiar i amor pels animals, amb música d'Andreas Dorau. Una peça creada per a Petites històries del cinema.

Histories de Crevettes, Jean Painlevé i Geneviève Hamon. França, 1964. 13 min
Amic d'Alexander Calder i admirat per Fernand Léger i Marc Chagall, Painlevé va renovar el cinema científic seguint la tradició de Marey. Les seves pel·lícules, més de 200, conjuguen la visió científica amb una gran imaginació: al contrari que al cine de Marey, al de Painlevé la ciència es torna ficció. Amb les seves filmacions de mol·luscs, crustacis i fauna marina variada, pensades per al gran públic, Painlevé aconsegueix divulgar i entretenir. De fet, la fascinació per la seva obra arriba fins al públic actual: el grup californià Yo La Tengo ha creat fa poc bandes sonores noves per a les seves pel·lícules, en un projecte titulat «The Sounds of Science».

Ghost of Asia, Christelle Lheureux i Apichatpong Weerasethakul, 2005. 9 min
Enregistrada a la costa rocosa d'una illa tailandesa, aquesta peça a mode de joc està protagonitzada per un noi jove en banyador que agafa animals i fruita seguint les indicacions d'uns nens. Els realitzadors van convidar els nens a participar al rodatge i a donar les seves idees en aquest joc divertit. Videoinstal·lació a doble pantalla que aquí es mostra en versió fílmica.

Dissabtes 5 i 26 de juny a les 17.30 h
NATURALMENT
Durada total: 50 min
Per a tots els públics, recomanat a partir de 7 anys.

Aquesta sessió pren la Natura com a base d'observació i creació, des de la bellesa natural dels camps magnètics, fins a imatges d'eriçons marins, cèl·lules a través del microscopi o flors silvestres. Inclou, d'una banda, peces d'artistes digitals, com el col·lectiu Semiconductor o Quayola, i de figures reconegudes del cinema experimental contemporani, com Rose Lowder o David Gatten, interessats tots ells pel medi científic. De l'altra, incorpora obres de científics que s'acosten a l'art des de la biologia, com Jean Painlevé amb les seves filmacions d'eriçons i Patricia Saragüeta amb pel·lícules sobre l'observació microscòpica.

Vital Zippering, Patricia Saragüeta. Argentina-Espanya, 2010. 3 min
«La bellesa de les imatges dels moviments de les cèl·lules en creixement (gravades en time lapse) em va dur a connectar-ne algunes a un ritme que en destaqués els valors perceptual i abstracte» –escriu l'autora. «El meu punt de partida van ser imatges de cèl·lules en cultiu, per mostrar la manera caòtica com creixen sense cap instrucció del context, solament limitades pels nutrients a l'abast i l'espai lliure de la càpsula de Petri, per passar després a la dansa d'un món organitzat en embrions de mosques». Els moviments cel·lulars són aquí visibles gràcies als darrers avenços en laboratoris experimentals de biologia. Una edició de diversos experiments científics produïda per a aquest cicle per 8deagosto, amb el suport del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Imatges de Patricia Saragüeta, Miguel Beato, Eulàlia Belloc, Jerome Solon, Aynur Kaya, Nadia Dube i Damian Brunner, i música de Wyzton Borrero.

Journal and Remarks, David Gatten, EUA, 2006. 15 min. 16 mm (muda)
És la segona peça de la sèrie en curs Continuous Quantities. Aquesta pel·lícula ofereix una interpretació lliure del Llibre de notes de Leonardo da Vinci núm. 916-918. Conté 700 plans de durada molt curta que combinen les anotacions de Charles Darwin durant la travessia del Beagle amb imatges rodades per Gatten a les illes Galápagos gairebé cent anys després. Espai i temps, paraula i imatge, animals i paisatge es relacionen sota la influència de dos dels grans científics de tots els temps.

Bitscapes (135.8.01), Quayola. Anglaterra, 2006. 2 min
Quayola és un «cineasta gràfic» o un dissenyador que pensa en imatges en moviment. La seva obra, mostrada en museus i galeries de tot el món, trenca les barreres entre el cinema, l'art i el disseny. A Bitscapes el mar topa amb les roques i a poc a poc veiem com la naturalesa es transforma digitalment.

Magnetic Movie, Semiconductor. Anglaterra, 2007. 5 min
Des del 1999 els artistes Ruth Jarman i Joe Gerhardt (Semiconductor) treballen amb animació digital per transcendir les restriccions imposades pel temps, l'escala i la mateixa naturalesa. A Magnetic Movie creen imatges en moviment que revelen el flux del nostre món físic: ciutats i paisatges que es mouen, sistemes en caos. D'aquesta manera, els camps magnètics es revelen com geometries caòtiques en canvi constant. Una pel·lícula rodada al laboratori de ciències espacials de la NASA (Universitat de Califòrnia), gràcies a una beca de l'Arts Council de la Gran Bretanya (programa Animate!), i premiada tant en àmbits artístics com científics.

Grow, Encyclopedia Pictura. EUA. 1 min
Primer treball d'Isaiah Saxon i Sean Hellfritsch com a Encyclopedia Pictura, grup californià al qual també pertany Daren Ravinovich i que actualment construeix un projecte alternatiu de biosistemes als afores de Santa Cruz (Califòrnia). Amants de la natura, els membres d'Encyclopedia Pictura hi tornen no solament com a grangers, sinó també com a creadors de fauna i flora per a vídeos musicals tan interessants com el "Wanderlust" de Björk. El seu original imaginari, en el qual es mesclen animació tradicional i digital i plans rodats, els ha valgut el qualificatiu de "directors del futur" segons la revista Esquire.

Natures 190 5a, Quayola. Anglaterra, 2008. 4 min
La naturalesa, juntament amb la pintura i l'arquitectura, és un dels temes preferits de Quayola. Flors i fractals protagonitzen aquest vídeo concebut originalment per a una instal·lació en pantalla doble de la sèrie Natures.

Les Oursins, Jean Painlevé. França, 1954. 11 min
Amic d'Alexander Calder i admirat per Fernand Léger i Marc Chagall, Painlevé va renovar el gènere del documental científic entre els anys 1920 i 1950, amb una producció de més de 200 films, realitzats majoritàriament amb la seva ajudant i companya sentimental, Ginette Hamon. Les seves filmacions de mol·luscs, crustacis i fauna marina variada, pensades per ser vistes pel gran públic, aconsegueixen divulgar i entretenir. De fet, la fascinació per la seva obra arriba fins al públic actual: el grup californià Yo La Tengo va crear recentment noves bandes sonores per a les seves pel·lícules en un projecte titulat The Sounds of Science. A la seva primera pel·lícula en color, Les Oursins, Painlevé s'endinsa en un bosc d'espines per mostrar-nos com respiren, com es reprodueixen i com s'alimenten els eriçons. Per aconseguir-ho, va injectar gelatina líquida a l'animal i, un cop solidificada, va permetre que la càmera en captés l'anatomia i els òrgans interns.

Bouquet 26-27, Rose Lowder. França, 2003. 2 min 30 s (muda)
Amb formació de pintora i escultora, Rose Lowder és una autora experimental destacada que treballa en cinema de 16 mm i que continua en actiu com a programadora dels Archives du Film Expérimental d'Avinyó i com a professora. Les seves peces més conegudes són les dues sèries "Bouquets" (rams), en les quals edita a una velocitat vertiginosa plans de flors silvestres, i en què cada ram de flors es converteix en un ram de fotogrames.

Bitscapes (135.2.19), Quayola. Anglaterra, 2006. 2 min
Quayola crea móns on el que és real es troba en mutació constant i es barreja amb el que és artificial, per la qual cosa utilitza imatges reals gravades i tractades posteriorment per ordinador. En aquesta peça la geologia es posa en moviment: una roca vermellosa es transforma.

Trim Time, Gil Alkabetz. Alemanya, 2002. 3 min
Curiosa i divertida incursió al món infantil de Gil Alkabetz, una de les grans figures de l'animació independent contemporània, autor de curtmetratges extraordinaris com Yankale, Morir de amor o Swamp. En aquesta obra explora les relacions humanes i el pas del temps, amb les quatre estacions vistes per un arbre i el seu «perruquer».