Pensar el conceptualisme global

Seminari

Les relacions entre l'art i la política han estat fonts inesgotables per a l'estudi dels comportaments artístics del seixanta ençà. El paper dels règims polítics totalitaris i les vies de transició a la democràcia van marcar ineludiblement el panorama del que en diem art conceptual atorgant-li un caire social i polític. Ara els models paradigmàtics són uns altres i en funció d'aquests hem de dissenyar una patrimonialització vívida i una disseminació cultural, ens calen per ser conseqüents unes estratègies per a la sintonització amb sectors interessats.

Han passat trenta anys des del moment en que una manera nova i singular d'entendre el fet artístic va aparèixer en el panorama mundial, afectant arreu. Llatinoamèrica i alguns països del sud i l'est d'Europa van entrar de ple en la conjura, aportant formes específiques i diferenciades pel seu caire social i polític que es coneixen poc i que no s'han estudiat prou.

Totes les opcions que van entendre i entenen l'art no només com una força productiva, purament artística, sinó també com a força social demanen de ser considerades i de rescriure l'art conceptual. Les estratègies historiogràfiques, geopolítiques i econòmiques per a la documentació de tots els conceptualismes es pregunten per l'actualitat del debat conceptual.

Ha arribat l'hora de decidir afrontar la qüestió, fer una inversió en la recuperació activa del patrimoni que li és propi i sortir al pas de la majoria de lectures de l'art conceptual convencionals fetes fins ara?

Antoni Mercader (UB)

En el marc del Projecte Vivid [Radical] Memory del programa europeu Cultura 2000