Dijous 25 de març de 2021

Parlem de Paraules fèrtils. L’obra és una llavor amb Maia Creus, professora d’art contemporani i investigadora.

Des de l’any 1972 fins avui mateix l’escriptura forma part de l’univers creatiu de Fina Miralles. Donar paraules al pensament i a la vivència; acollir i oferir paraules que li arriben després d’escoltar amb recolliment i respecte l’interior d’un gran silenci. Paraules que provenen de molt lluny; paraules sàvies que recol·lecten el memorial humà de tots els temps i de totes les cultures. Paraula viva que, com el moviment de l’aigua, il·lumina una pràctica de l’art que és vivencial perquè es va fent, naturalment, mentre es viu.

Parlarem d’aquest riu d’escriptura unit al gran corrent de la vida i de l’obra de Fina Miralles, sintetitzat per la mateixa artista amb aquests tres pensaments: El meu cos és l’expressió de l’alliberament del sofriment; La meva vida és l’acompliment d’un designi i El meu esperit és la unió amb l’infant pur.

El programa Parlem de... vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial.

Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017
Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí