al

El programa Parlem de vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial. En aquesta ocasió, compartirem la visió d’alguns dels artistes que participen en l’exposició Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80. Els itineraris no pretenen explicar de manera exhaustiva totes les obres exposades, sinó mostrar-ne una selecció que permeti descobrir les particularitats i el context en què van ser creades y com són rebudes per cada grup de visitants.

PARLEM DELS VUITANTA
Tres recorreguts de la mà de tres artistes presents en l’exposició Gelatina dura que permetran una aproximació a la mostra des de perspectives singulars.

Tino Calabuig "La Ciudad es nuestra",  1975

Programa

DISSABTES 18 I 25 DE FEBRER I 4 DE MARÇ DE 2017, A LES 19 h
Lloc: Sales d’exposició

DISSABTE 18 DE FEBRER
María Ruido
El meu recorregut per l’exposició Gelatina dura és una (re)visita a la meva pròpia història (familiar i política) i la genealogia que reconec i en la qual s’insereix el meu treball.
Com a dona que va créixer durant la Transició i que la va viure vicàriament a través de la militància familiar (i de la memòria de la militància familiar anterior i les seves herències), aquesta exposició conté moltes de les línies dels meus projectes, i sobretot, molts aspectes que han conformat la meva pròpia vida i els marcs de construcció de la meva feina (sobretot, com i per què em dedico a l’elaboració i la remescla d’imatges provenint d’una família de classe treballadora, el cost i les contradiccions que això m’ha suposat).
Recórrer aquesta exposició, atenent a la meva pròpia memòria i la memòria de la classe treballadora de l’Estat espanyol, és explicar la història des del cos, des de la subjectivitat, una de les formes més eficaces i desafiants de narrar les històries i qüestionar la Història.

María Ruido, artista, realitzadora, investigadora i docent.

DISSABTE 25 DE FEBRER
Marcelo Expósito
Els vuitanta: els anys en què vam perdre la innocència
Els anys vuitanta han estat objecte d’interpretacions contraposades, gairebé sense clarobscurs: els anys en què Espanya es va alliberar dels lligams d’una dictadura, submergint-se alegre en l’apoteosi de les llibertats, enfront dels anys en què l’essencial del franquisme va continuar amb altres noms, truncant les esperances de ruptura amb l’autoritarisme que va sotmetre el país durant gran part del segle passat. Això no obstant, els vuitanta van ser, com qualsevol època històrica, una fase de transició contradictòria, en què vam aprendre a exercir les llibertats alhora que ens adonàvem de la persistència de les inèrcies conservadores en les nostres societats. La cultura hi va exercir un paper central. En aquesta visita, proposo un recorregut per l’exposició Gelatina dura que s'aturarà en alguns elements destacats de la meva memòria dels anys vuitanta i noranta. Però sense nostàlgies: es tracta més aviat de revisar quins elements d’aquell període són importants per afrontar alguns reptes fonamentals dels processos actuals de canvi en el marc de la crisi, quan podríem trobar-nos implicats en una «segona transició» amb un final que encara no està escrit.

Marcelo Expósito, artista i activista polític, diputat al Congrés dels Diputats per En Comú Podem.

DISSABTE 4 DE MARÇ
Visita comentada amb Tino Calabuig
En la meva visita a través de l’exposició deambularé amb els meus enganyats acompanyants per intentar «interactuar-hi» tan honestament com pugui, però sense passar-me. Serà inevitable baixar al camp d’explicar algunes «batalletes» de l’avi amb la impunitat que proporciona l’esdeveniment pròpiament dit; miraré de no jutjar ni subjectivament ni objectivament els dignes treballs dels meus col·legues, m’enrotllaré dins d’un ordre al voltant d’allò que conec més bé, que és el meu propi treball.
La coincidència de les dates de la meva intervenció amb els fets de Vitòria el març de 1976 m’ha donat l’ocasió de poder transmetre amb certa fermesa l’essència del plantejament de l’exposició: l’escamoteig, l’ocultació d’actuacions canallesques per part del Poder amb majúscula i dels poders fàctics que el suporten, l’enterrament de la memòria de les víctimes en el fang de la mentida i el cinisme polític.
Al final vull presentar als meus enganyats acompanyants un esdeveniment, entre els molts que van tenir lloc en la lluita per la llibertat, ja fa 41 anys, del qual vaig tenir el privilegi de ser testimoni i que m’agradaria descriure amb una sola imatge: la paraula justícia escrita al paviment amb la pròpia sang dels treballadors assassinats per la policia el 3 març 1976.
El museu es converteix així en un guardià de la veritat, en un transmissor de la memòria, en un homenatge i un record d’aquells treballadors.

Tino Calabuig, artista visual i realitzador.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Exposició


Continguts relacionats

Àudios

“L’opció descolonial i l’actualitat mundial”
Parlem de... els vuitanta amb la María Ruido
Parlem de... els vuitanta amb Marcelo Expósito
Parlem de... els vuitanta amb Tino Calabuig
Son[i]a #223. Toni Serra - Abu Ali
03.03.2016
Son[i]a #227. Cuauhtémoc Medina
20.06.2016

Publicacions