al

Cicle de cinema

El cicle acompanya l'exposició Museu de narratives paral·leles. En el marc de La Internacional. S'hi mostren les pel·lícules que, dins l'espai cultural de l'antiga República Socialista Federativa de Iugoslàvia, van provocar un canvi en el llenguatge cinematogràfic dominant i van proposar nous paradigmes temàtics, estètics i de producció durant les dècades de 1960 i 1970. No podem prometre fer més que un experiment va ser la resposta del col·lectiu KOD, un conjunt d'artistes visuals de Novi Sad (Sèrbia), a Dušan Makavejev quan aquest, l'any 1971, en qualitat de seleccionador d'un programa especial del Festival de Cinema de Belgrad, que s'acabava de crear, els va convidar a fer una intervenció performativa.

Comissària: Ana Janevski

Tomislav Gotovac, "Circle (Jutkevich Count)", 1964

Programa

Dimecres 18 i 25 de maig, 1, 8, 22 i 29 de juny i 6 de juliol a les 19 h

Dimecres 18 de maig

Presentació a càrrec d'Ana Janevski, comissària del cicle.

Dimecres 25 de maig

L'anticinema i nosaltres i més encara. La producció de cineclubs.
Belgrad, Split, Zagreb

Els cineclubs amateurs es van fundar després de la Segona Guerra Mundial amb la intenció d'acostar la cultura tècnica i les obres de creació a tothom, i no sols als professionals. La seva situació de marginalitat va potenciar la llibertat creativa, i d'aquesta manera va proporcionar al món de l'avantguarda obres força subversives per al context socialista de l'època i va proposar noves teories i pràctiques, com ara l'anticinema (Zagreb), el cinema alternatiu (Belgrad) o l'escola de cinema de Split.

Dimecres 1 de juny

Želimir Žilnik – Cinema negre

Projecció de pel·lícules de Želimir Žilnik de la dècada de 1970. La realització de pel·lícules de baix pressupost, la utilització de mètodes del cinema amateur i els temes polítics complexos caracteritzen la prolífica carrera de Žilnik, constituïda per pel·lícules i documentals socialment compromesos sobre l'antiga Iugoslàvia. La innovació formal i el radical anticonvencionalisme del seu estil cinematogràfic l'integren en l'anomenada Onada Negra del cinema iugoslau, a la qual van pertànyer directors com Dušan Makavejev.

dimecres 8 de juny

Pel·lícules d'artistes

Projecció de films de Vladimir Kristl, Neša Paripović, Zoran Popović i Mladen Stilinović, entre d'altres. La hibridació de l'art visual i el cinema no va tenir una presència destacable en la pràctica artística de la dècada de 1970. Els artistes tendien a utilitzar el vídeo sobretot amb propòsits de documentació.Tot i així, hi ha exemples de pel·lícules enteses com a obres d'art i no com a mediadores, intèrprets o representants d'una obra pictòrica, performativa o d'una altra mena.

Dimecres 22 de juny

Tan bon punt obro els ulls veig una pel·lícula – Tomislav Gotovac

L'art de Tomislav Gotovac (1937-2010) se situa a la cruïlla entre el cinema, l'art conceptual, la performance i l'art corporal. Al final de la dècada de 1950, Gotovac va començar a rodar una sèrie de pel·lícules estructuralistes d'avantguarda que el van situar dins l'òrbita de cineastes experimentals com Michael Snow i Hollis Frampton. Projecció de la trilogia de Gotovac de 1964 (La direcció, El genet blau, El cercle) i de la seva primera pel·lícula estructuralista de 1963, El matí del faune.

Dimecres 29 de juny

Karpo Godina – Joia de viure

Karpo Godina va ser el director de fotografia de les pel·lícules més importants d'aquest període del cinema iugoslau. També va dirigir alguns dels curtmetratges més experimentals i lliures estilísticament de l'època. Amb paraules de Jurij Meden, "els curtmetratges de Godina reflecteixen una felicitat que és impermeable a la gravetat dels temes tractats. Les seves pel·lícules són un crit de felicitat i d'alegria de viure".

Dimecres 6 de juliol

Dušan Makavejev i la guerra de guerrilles al cinema.
Projecció de W. R. Els misteris de l'organisme (1971)

Dušan Makavejev va iniciar la seva carrera cinematogràfica als cineclubs de Belgrad. Ja aleshores, les seves pel·lícules es van considerar polèmiques per l'erotisme que contenien i la crítica punyent de la política iugoslava, la qual cosa el va convertir en un dels exponents més destacats de l'Onada Negra. El seu film més conegut, W. R. Els misteris de l'organisme (una crònica en forma de ficció sobre el psicoanalista Wilhelm Reich), es va prohibir immediatament pel seu contingut polític i sexual, i també va tenir com a conseqüència l'exili de Makavejev fins al final de la dècada de 1980.

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 79 24
programespublics [at] macba [dot] cat

Exposició


Continguts relacionats

Àudios

Presentació a càrrec d'Ana Janevski, comissària del cicle
Presentació a càrrec d'Ana Janevski, comissària del cicle
Son[i]a #128. Ana Janevski
09.06.2011

Publicacions