al

Patrimoni, autoria, nació, modernitat i altres mites
fundacionals del museu

Curs d'art i cultura contemporanis

Aquest curs vol contribuir a fer una reflexió sobre el paper del museu com a institució encarregada de la doble tasca de constituir un patrimoni artístic estatal i de generar relats historiogràfics (que, al seu torn, són relats de la constitució del marc estatal), i fer una consideració crítica del seu paper com a institució legitimadora dels discursos i les pràctiques artístiques.

El museu, que és una institució central en la constitució històrica de l'esfera pública burgesa d'Europa des de la segona meitat del segle XVIII, ha experimentat profundes transformacions al llarg de l'era moderna, l'última de les quals és la centralitat que ha adquirit en la indústria de l'entreteniment i del turisme de masses, i en les transformacions de les indústries culturals del capitalisme postindustrial terciaritzat. En efecte, en un moment en què la institució ha sortit reforçada dels atacs al museu que van ser característics de l'avantguarda tardana, i de les pràctiques de crítica institucional dels anys seixanta i setanta, el museu s'enfronta a la radical necessitat d'una nova definició enfront de l'hegemonia del consum entès com a categoria epistemològica central, dominant des dels anys vuitanta en les noves polítiques i indústries culturals. En aquest context, cal reconsiderar el significat i la importància del museu com a institució que sorgeix històricament del projecte il·lustrat d'una educació popular promoguda des de l'Estat.

Aquest curs té múltiples objectius. D'una banda, contribuir a la reflexió teòrica i historiogràfica sobre el col·leccionisme de l'art contemporani, a partir de l'establiment d'un marc que dissociï la idea de col·leccionisme de la de mercat artístic i permeti una comprensió del fenomen en tota la seva complexitat. D'altra banda, vol oferir un espai per al debat sobre els nous problemes a què s'enfronta avui dia la institució, i tractarà qüestions referides a l'arqueologia de la institució, els problemes entorn de la noció de patrimoni, d'identitat nacional, d'autoria i de la història com a narració, en tant que conceptes fonamentals del museu. El curs aspira a ésser un espai on s'actualitzi el debat sobre aquestes qüestions, centrals pel que fa a les noves definicions de propietat intel·lectual, les noves tecnologies i les noves formes de mediació institucional i els conflictes que plantegen. En aquest sentit, aspira a oferir un marc per al replantejament de conceptes museològics fonamentals.

El context de la col·lecció Herbert al MACBA (primavera 2006) serviria per situar l'inici del debat sobre l'aparició de grans col·leccions en la postguerra europea i nord-americana, sobretot a partir dels anys seixanta, tot reflectint el reequilibri de la capitalitat artística que va representar l'hegemonia nord-americana enfront de l'europea durant la Guerra Freda. La col·lecció Annick i Anton Herbert es va iniciar l'any 1973, dins un context cultural marcat per l'aparició de nous comportaments artístics, el conceptualisme i les pràctiques de crítica institucional. Ubicada a la ciutat belga de Gant, la col·lecció Herbert està formada per obres de quaranta-cinc artistes internacionals, la major part d'ells adscrits als moviments conceptual, minimal o povera que es varen desenvolupar a Europa i els Estats Units cap als anys setanta, si bé en els darrers anys s'han anat incorporant a la col·lecció obres d'artistes més joves com Franz West, Martin Kippenberger, Jan Vercruysse i Mike Kelley. Entre els artistes representats a la col·lecció trobem Marcel Broodthaers, Mario Merz, Jannis Kounellis, Richard Long, Gilbert & George, Luciano Fabro, Gerhard Richter, Daniel Buren, Art & Language, Robert Ryman, Joseph Kosuth, On Kawara, Douglas Huebler, Dan Graham, Bruce Nauman, Sol LeWitt, Lawrence Weiner, Donald Judd, Michelangelo Pistoletto o Carl Andre.

El curs s'articula entorn de quatre eixos conceptuals centrals. El primer és una reflexió genealògica sobre l'aparició del museu i les seves condicions històriques i culturals. El segon tracta la confluència del discurs historiogràfic i el discurs museològic i, per tant, l'articulació de la lògica narrativa i la lògica expositiva i patrimonial. El tercer eix és un balanç de les pràctiques de crítica institucional, que han estat, des dels anys seixanta, el principal terreny d'experimentació i autocrítica dins de la institució. I, finament, el quart eix tracta els nous problemes entorn del patrimoni en el context de les noves tecnologies, les noves polítiques culturals i les noves pràctiques artístiques que posen en qüestió la materialitat i l'autoria tradicionals.

Aquesta activitat forma part del projecte Translate i ha estat finançat amb el recolzament de la Comissió Europea.

Amb la col·laboració de:
ICE
gif blanc de 50base 20 alt

Programa

Les sessions tindran lloc els dilluns a les 19 h

DILLUNS 10 D'OCTUBRE
Hans Haacke i Walter Grasskamp, experiments amb col·leccions... Què és una col·lecció? Per a què serveix?

DILLUNS 17 D'OCTUBRE
Bernard Blistène, col·leccionisme i museu. Construir una memòria crítica d'una època

DILLUNS 24 D'OCTUBRE
Andrea Giunta, la construcció del relat de la modernitat perifèrica amb relació a l'art llatinoamericà. El paper dels museus...

DILLUNS 7 DE NOVEMBRE
Francisco Jarauta, una arqueologia del museu, de les cambres de meravelles en l'esfera pública burgesa...

DILLUNS 14 DE NOVEMBRE
Simon Sheikh. Efectes constitutius: el museu i el públic burgès

DILLUNS 21 DE NOVEMBRE
Peter Weibel, el museu i les noves tecnologies, el cas del ZKM

DILLUNS 28 DE NOVEMBRE
Dan Graham i Chris Dercon, la carnavalització de l'art conceptual

Participants

Bernard Blistène és inspector general per a la creació artística en la Delegació d'Arts Plàstiques, Ministeri de Cultura i Comunicació de França.

Chris Dercon és director de la Haus der Kunst de Munic.

Andrea Giunta és professora d'Art Llatinoamericà a la Universitat de Buenos Aires, investigadora del CONICET i professora visitant de les universitats de Duke, Monterrey i Princeton.

Dan Graham és artista.

Walter Grasskamp és professor i crític d'art.

Hans Haacke és artista.

Francisco Jarauta és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Múrcia.

Peter Weibel és director del ZKM Zentrum für Kunst und Medientechnologie, de Karlsruhe.