Migracions, globalització, ciutadania postnacional

Presentació del llibre, jornada de treball i taula rodona

El context dels anys posteriors a la Guerra Freda i l'emergència de noves realitats transnacionals, allò que per simplificar s'anomena globalització, representa un canvi de plantejament absolut de la contemporaneïtat, conegut conceptualment com a període de la modernització.

L'escenari que en resulta obre el nou segle amb realitats que superen els acords polítics, jurídics, socials i fins i tot culturals que van marcar i distingir el segle XX. Una d'aquestes realitats, potser la vertebral, és la que expressen les migracions sud-nord, és a dir, l'exercici del dret de fugida per milions de persones a la recerca d'un futur millor.

Des d'una òptica de radicalització democràtica, la conseqüència més eloqüent d'un moviment d'aquesta mena es converteix en una esquerda en la forma estat-nació i, en general, en les modalitats de ciutadania i política vinculades a aquesta realitat, avui superada. Els moviments dels sense papers en el conjunt d'Europa, tot allò que passa a les fronteres exteriors nord-sud, incloent-hi la militarització extrema amb els fets de Ceuta i Melilla com a evidència propera, la presència creixent de fronteres internes dins la metròpolis, l'anomenada «revolta de les banlieues» o, fins i tot, l'emergència de formes híbrides de socialització i de cultura més enllà de les formes essencialistes, tot això ofereix un conjunt de senyals que actua pertorbant la ciutadania entesa en termes nacionals i que obliga a pensar d'una altra manera la política i la ciutadania més enllà dels marcs jurídics que existeixen fins ara.