Dijous 20 d’octubre de 2022

Aquesta època ens exigeix que convertim la nostra vida en una obra d’art… I parlar d’“obra d’art” actualment és una cosa molt discutible. El meu desig és parlar amb tu. María Teresa Hincapié

Aquest seminari a l’entorn de la pràctica de Maria Teresa Hincapié es construeix a partir de veus que van ser i són properes a la seva trajectòria i que construeixen el seu llegat. Compartirem un espai de diàleg sobre la relació que existia entre la vida i el procés artístic per a María Teresa Hincapié i debatrem com el cos modulava en la seva pràctica, el temps i l’espai. A través d’una presentació sobre la seva trajectòria de la mà de José Antonio Sánchez, aquesta xerrada primer s’enfocarà en l’origen del procés —el seu pas del teatre a la recerca d’una pràctica transcendent— i en alguns aspectes del context artístic, històric i cultural en què va sorgir la seva obra i que van ser rellevants en la definició del seu pensament creatiu. A continuació, parlarem amb Coco Fusco, José Alejandro Restrepo, María José Arjona i Santiago Zuluaga sobre l’expansió d’allò que és performatiu, no tan sols en els qüestionaments artístics de María Teresa Hincapié, sinó també en les pràctiques dels artistes presents a la taula rodona i com el cos pot construir un altre llenguatge on existir.

El títol fa referència a una frase de Maria Teresa Hincapié sobre la importància de parlar amb l’altre com a eix central de la seva creació artística, cosa que determina la importància del que és intangible en la pràctica i de la interacció col·lectiva com a productor de coneixement.

Imatge d'una performance de María Teresa Hincapié

Programa

18:30 h

Presentació del seminari a càrrec de Claudia Segura Campins, comissària de l’exposició i conservadora d’exposicions i Col·lecció del MACBA

18:40 h

Presències i afers de María Teresa Hincapié. Conferència de José Antonio Sánchez

Quan la pràctica artística s’imbrica amb la vida fins que resulten totes dues llargament indiferenciables, qualsevol temptativa de restitució visual o escrita comporta el risc inevitable de la traïció. La radicalitat amb què María Teresa Hincapié va voler preservar la durada efímera de les seves accions, renunciant al registre o la conservació d’objectes amb finalitats especulatives, és indici d’un compromís ètic d’inspiració anticapitalista que té l’arrel en la potencialitat poètica del teatre. La recerca d’una actuació honesta la va portar a transitar o habitar la institució d'art amb la mateixa sinceritat amb què va transitar els carrers, els camins i els senders, o amb què va habitar la ciutat, les comunitats i la serra. Caminar i habitar són les dues maneres en les quals el seu art duracional va expressar la celebració d’un fluir que no es pot fixar, i encara menys trossejar per vendre’l. Només en el curs ininterromput del viure i del caminar es produeix la unitat en coexistència amb la multiplicitat, dels éssers, de les experiències, de les diverses dimensions de l’existència: allò que és quotidià, material, afectiu, poètic, polític i sagrat.

19:30 h

Presentació de l’exposició i taula rodona amb la participació de Coco Fusco, María José Arjona, José Alejandro Restrepo i Santiago Zuluaga; moderat per Emiliano Valdés i Claudia Segura, comissaris de l’exposició

 

20:30 h

Debat final

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.


Exposició