al

Aquest seminari de lectura proposa un recorregut sintètic a través del darrer segle de debats al voltant de la història, l’estètica i la política de l’art, amb el rerefons de la relació entre aquestes discussions i els avatars socials i polítics contemporanis. Cronològicament, el seminari comença amb la irrupció dels debats sobre la pràctica de l’art i la cultura en l’Europa d’entreguerres. Des d’una perspectiva crítica, s’analitzen les aportacions a la teoria i la historiografia de l’art que han fet el marxisme, la psicoanàlisi, la sociologia i la història social, l’estructuralisme i el postestructuralisme, el postmodernisme crític i el feminisme.

El seminari, però, no sempre obeeix al criteri de continuïtat històrica de les matèries tractades, sinó que les sessions s’organitzen temàticament i de manera independent. Tot i així, durant el desenvolupament del seminari es generaran ressonàncies per acumulació. Per posar-ne un exemple, l’èmfasi que es va posar en les teories sobre la producció de subjectivitat a partir de les ruptures epistemològiques del Maig del 68 ens portarà a observar retroactivament que les tesis de Walter Benjamin sobre la reproductibilitat tècnica de l’obra d’art contenen, de manera latent, una teoria materialista de la construcció del subjecte-espectador.

Les sessions tindran una durada de dues hores. Constaran d’una exposició inicial d’entre 20 i 40 minuts i un debat posterior amb els assistents. Naturalment, per a participar en cada una de les sessions serà obligatòria la lectura prèvia dels textos.

En aquesta primera part del seminari, composta per set sessions, llegirem textos dels autors següents: Theodor W. Adorno, Walter Benjamin, Pierre Bourdieu, Bertolt Brecht, Benjamin H. D. Buchloh, Peter Burger, T. J. Clark, Douglas Crimp, Guy Debord, Rosalyn Deutsche, Hal Foster, Néstor García Canclini, Clement Greenberg, Félix Guattari, Brian Holmes, Fredric Jameson, John Jordan, Christina Kiaer, Rosalind E. Krauss, Kate Linker, Lucy Lippard, Ana Longoni, Oscar Masotta, Laura Mulvey, Linda Nochlin, Craig Owens, Griselda Pollock, Gerald Raunig, Martha Rosler, Allan Sekula, Jaime Vindel i Ana Vidal.

En el marc d’“Imaginació política i crítica de les institucions” del Programa d’Estudis Independents del MACBA.

Marcelo Expósito ha exercit la docència i ha presentat el seu treball artístic en nombroses institucions d’Europa i Amèrica Llatina, com ara el Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA, que va contribuir a fundar el 2006; la Universitat Pompeu Fabra i l’Escola Elisava, a Barcelona; les universitats de Buenos Aires i La Plata, a l’Argentina, i el Museo Universitario de Arte Contemporáneo (MUAC) de la UNAM, a Mèxic. Va ser cofundador i coeditor de la revista Brumaria i ha escrit o ha editat, sol o en col·laboració, llibres sobre teoria crítica, activisme cultural i història de les avantguardes, com ara Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa (2001), Producción cultural y prácticas instituyentes (2008), Los nuevos productivismos (2010), Walter Benjamin, productivista (2013) i Conversación con Manuel Borja Villel (2015), i monografies sobre Pere Portabella, Chris Marker i Tucumán Arde. Recentment ha publicat Discursos plebeyos. La toma de la palabra y de las instituciones por la gente común, que recopila intervencions polítiques que Marcelo Expósito va realitzar entre 2016-2019, durant el seu treball com a diputat en el Parlament espanyol.

Foto: Marc Lozano

Programa

17, 18 I 19 DE SETEMBRE, 24 I 25 D'OCTUBRE, 5 I 6 DE NOVEMBRE, de 17 a 19 h
Lloc: Aula 1 del Centre d'Estudis i Documentació.

Sessió I: 17 de setembre de 2019
DESMANTELLAR L’INCONSCIENT COLONIAL

• Homi K. Bhabha: introducció a El lugar de la cultura (1994). Buenos Aires: Manantial, 2002.
• Suely Rolnik: fragments d’Esferas de la insurrección. Apuntes para descolonizar el inconsciente (2018). Madrid i Buenos Aires: Traficantes de Sueños i Tinta Limón, 2019.

Sessió II: 18 de setembre de 2019
L’ORIGEN DE LA TEORIA ESTÈTICA MATERIALISTA

• Walter Benjamin: “La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica” (1936), a Walter Benjamin. Obras, llibre I, volum 2. Madrid: Abada, 2008.
• Walter Benjamin: “El autor como productor” (1934), a Walter Benjamin. Obras, llibre II, volum 2. Madrid: Abada, 2009.
• Bertolt Brecht: “Teoría de la radio” (1927-1932) i “El Proceso de los Tres Centavos” (1931), a El compromiso en literatura y arte. Barcelona: Península, 1984 (2a).

Sessió III: 19 de setembre de 2019
L’AUTONOMIA DE L’ART COM A CRÍTICA

• Theodor W. Adorno: fragments de “Teoría estética” (1970), a Obra completa 7. Madrid: Akal, 2004.
• Clement Greenberg: “Vanguardia y kitsch” (1939), a La pintura moderna y otros ensayos. Madrid: Siruela, 2006; i a Arte y cultura. Ensayos críticos. Barcelona: Paidós, 2002.

Sessió IV: 24 d’octubre de 2019
LA CRÍTICA DE L’AUTONOMIA DE L’ART

• Peter Burger: fragments de Teoría de la vanguardia (1974). Barcelona: Península, 1987.
• Rosalind E. Krauss, “La originalidad de la vanguardia” (1981), a La originalidad de la vanguardia y otros mitos modernos. Madrid: Alianza Forma, 2006.

Sessió V: 25 d’octubre de 2019
HISTÒRIA SOCIAL DE L’ART I ANÀLISI DE LA CULTURA COM A CAMP

• T. J. Clark: “Sobre la historia social del arte”, a Imagen del pueblo. Gustave Courbet y la Revolución de 1848 (1973). Barcelona: Gustavo Gili, 1981.
• Néstor García Canclini: “La sociología de la cultura de Pierre Bourdieu”, introducció a Pierre Bourdieu. Sociología y cultura (1984). Ciutat de Mèxic: Grijalbo, 1990.

Sessió VI: 5 de novembre de 2019
HISTÒRIA FEMINISTA DE L’ART

• Linda Nochlin: “¿Por qué no ha habido grandes mujeres artistas?” (1971), al catàleg Amazonas del arte nuevo. Madrid: Fundación Mapfre, 2008.
• Griselda Pollock: “La pintura, el feminismo y la historia” (1992), a Michèle Barrett i Anne Phillips (ed.), Desestabilizar la teoría. Debates feministas contemporáneos. Ciutat de Mèxic: Programa Universitario de Estudios de Género, Universidad Nacional Autónoma de México, 2002.

Sessió VII: 6 de novembre de 2019
CRÍTICA FEMINISTA DE LA REPRESENTACIÓ

• Laura Mulvey: Placer visual y cine narrativo (1973). València: Episteme, 1988.
• Kate Linker, “Representación y sexualidad”, a Brian Wallis (ed.), Arte después de la modernidad. Nuevos planteamientos en torno a la representación (1983). Madrid: Akal, Colección Arte Contemporáneo, 2001.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68