al

Què fa que una veu sigui intolerable? Les seves contraindicacions? La disciplina de la pronúncia? L’estat nació en la seva llengua pròpia? La seva polifonia?

Javier Peñafiel proposa situar els textos de l’arxiu MOR, creat pel PEI, en l’escena múltiple de la somateca, enfosquint el cos i la tonalitat de la veu singular, per escoltar-los en la seva nuesa-volum. Escoltar amb eufòria, amb cada volum possible, en les múltiples escales de la respiració i el conflicte. La proposta inclou de la indisciplina del locutor a la disciplina del traductor o l’escepticisme del mediador. Es tracta d’invertir aquests procediments i fer que la veu es practiqui oralment i quan es revoluciona.

El taller dividirà els participants en grups a partir de tres. També és possible que siguin més per multiplicar-ne les lectures i, necessàriament, proliferar-les. Tocarem els textos amb senzills dispositius: de llanternes a la llum fosca dels telèfons mòbils o amb la pantalla-mirall de la veu.

Javier Peñafiel prefereix treballar projectes de llarga durada com egolactante (1997-2007), agencia de intervención en la sentimentalidad (1997-2001) o el més recent Latido antecedente (2009-2013) ‒llibres i quaderns ampliats en collage multimèdia i lectures dramatitzades. Des del 1997 ha produït: Escritorio, Mera coincidencia, Os acasos convenientes, Agenda de caducidad de los tiempos drásticos, (28 Bienal de São Paulo 2008), Locución Merkel Bachelet. El seus llibres i publicacions Conquista básica, te vuelvo a pedir que te definas; CRU006 o No todo tanto, es plantegen com a co-laboratoris. També treballa en processos curatorials compartits com Voz entre líneas. Ha escrit obres de teatre per a vídeo com Tragedia de las corporaciones. Ignorancia (2000), Voz contraria (2009) i Palacio polifonía (2010).
Amb la col·laboració de:
The Lisbon Consortium
A l'oral!

Programa

3 I 4 DE DESEMBRE DE 17 A 20 h

Capella MACBA
Gratuït
8 places per dia

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 79 00
pei [at] macba [dot] cat
M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch