Activitat - L'efecte Tropicalia | MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

26 de febrer de 2009 al 28 de maig de 2009

Programa de concerts

El tropicalisme és fruit d'una tradició estètica en un espai i un temps concrets: el Brasil del final dels anys seixanta. No és tant un gest de ruptura com una reinvenció de la memòria popular.

El crític Pedro Alexandre Sanches en va dir «la decadència bonica de la samba». Però, més enllà de l'àmbit musical, Tropicália va ser, abans que res, un gest de llibertat; un acte de canibalització cultural, inspirat en el Manifiesto antropófago (1928) del poeta Oswaldo de Andrade, que es va alimentar de la tradició i de l'avantguarda a parts iguals.

Sota el guiatge de Caetano Veloso, Gilberto Gil, Maria Bethânia, Gal Costa, Tom Zé, Os Mutantes i Rogério Duprat, entre altres, a Tropicália van convergir en un mateix pla samba, bossa nova, rock and roll i experimentalisme. Va sorgir en un període delimitat per la dictadura de la junta militar colpista, que va ocupar el poder al Brasil des del 1964 fins al 1985. En aquest context, el cinema –amb Glauber Rocha, Nelson Pereira dos Santos i Joachim Pedro de Andrade–, el teatre –Zé Celso Martinez Correa– i les arts plàstiques –la instal·lació Tropicália (1967) d'Hélio Oiticica va donar nom al moviment– es van alinear amb la música per reinventar els signes culturals populars tradicionals en una modernitat cosmopolita, que per si mateixa ja representava una oposició frontal al règim.

Tropicália va durar gairebé un any, entre el 1967 i el 1968, i va culminar amb l'edició del manifest discogràfic Tropicália, ou Panis et Circensis (Philips, 1968), un volum recopilatori en què van participar Gil, Veloso, Costa, Nara Leão i Os Mutantes sota la batuta de Duprat. La brutal repressió del moviment, que va comportar l'empresonament i l'exili posterior de Gilberto Gil i Caetano Veloso, i l'ingrés forçós en hospitals psiquiàtrics d'altres coetanis considerats «subversius» i «mentalment inestables», com ara el poeta i lletrista Torquato Neto, van donar pas a una versió més lleugera i estrictament formal del tropicalisme. Aquest, al seu torn, va ser l'origen de la música popular brasilera (MPB). No obstant això, els mesos en què va néixer, es va desenvolupar i va morir Tropicália van posar les bases d'una nova concepció de la música popular –atrevida i divertida, avantguardista i alhora hedonista– amb un model que es va imitar reiteradament arreu del món.

Es tracta d'una revolució càlida i amable en què es pensa, es balla i se celebra.

Comissaris: Oriol Rossell i David Albet

Programa

26 de febrer, 26 de març, 30 d'abril i 28 de maig, a les 21 h

Dijous, 26 de febrer
Homenatge a Rogério Duprat
A Rogério Duprat (1932-2006) se'l va arribar a anomenar «el Brian Wilson del Brasil» i «el George Martin de Tropicália». Tenia formació acadèmica i contactes directes amb l'avantguarda europea, va ser alumne de Stockhausen i Boulez, i se'l considera el responsable d'haver perfilat el so tropicalista. En les seves composicions, arranjaments i produccions fusiona la música culta i popular, un tret característic del moviment. Són seus, entre molts altres, els arranjaments innovadors del mític Tropicália, ou Panis et Circensis. En aquest homenatge a la figura i l'obra de Duprat, una iniciativa exclusiva del cicle organitzat pel MACBA, el músic i compositor Dani Espasa presenta l'adaptació d'algunes de les seves composicions més conegudes per a conjunt de cambra.

Dijous, 26 de març
Wagner Pã
Nascut a São Paulo i instal·lat a Barcelona des que tenia vint anys, Wagner Pã ha estat un dels principals dinamitzadors de l'escena mestissa de la ciutat. Com a discjòquei o com a mànager, en col·laboració amb altres artistes com Dusminguet, Fermín Muguruza i Manu Chao, o al capdavant de la seva pròpia banda, Bazuca Matraca, Pã és en bona part responsable de la profunda empremta que han tingut els ritmes brasilers en l'anomenat «so Barcelona». Aquest concert al MACBA, acompanyat per Cesc Pascual i Juan Cruz, en format acústic, és un retrobament del músic amb les seves arrels tropicalistes, una revisió i un tribut als pioners del moviment.

Dijous, 7 de maig
Moreno+Domenico+Kassin+2
La crítica internacional els considera els màxims exponents del nou so brasiler. El trio, format per Moreno Veloso (veu i guitarres), Domenico Lancellotti (percussió electrònica i sampler) i Alexandre Kassin (baix i veu), conjura passat, present i futur en unes composicions que beuen tant de Tropicàlia, la bossa i la samba –amb influències fins i tot familiars: Moreno és fill de Caetano Veloso, i Domenico, d'Ivor Lancellotti– com del hip-hop, el reggae i l'electrònica d'avantguarda. En aquest concert al MACBA, acompanya el trio Stephan San Juan (bateria i percussió) i Alberto Continentino (baix i guitarra), en una nova encarnació d'aquesta banda mutant, en transformació contínua, d'acord amb el lideratge rotatiu dels seus tres fundadors.

Dijous, 28 de maig
Rebeca Matta
La cantautora Rebeca Matta simbolitza la contemporaneïtat del canibalisme estètic que defensen els tropicalistes. Va néixer a Salvador de Bahia i és responsable d'una discografia amb la qual ha aconseguit un lloc destacat a l'MPB moderna. Matta ha integrat en un discurs essencialment electrònic les formes locals i l'herència tropicalista –la seva influència principal és, segons les seves pròpies paraules, l'obra de Tom Zé–, així com les referències a l'obra de Chico Science, un clar precedent d'aquest nou Tropicália digital. Aquest concert al MACBA és el primer de Rebeca Matta a Barcelona.