al

A càrrec de Paulino Viota

"Les Histoire(s) du cinéma — Jean-Luc Godard, 1988 — són un objecte desconegut, no identificat, mancat de genealogia, sense equivalents 'no solament en la història del cinema, sinó en la de l'art en general i fins i tot en les maneres de fer Història', com diu Youssef Ishaghpour. Una empresa visionària que en aquesta època de neoacademicisme, d'un cinema mancat d'ambicions en l'àmbit específic de la forma, d'un cinema que viu del que van descobrir els mestres del segle XX, desborda els límits cinematogràfics i situa la invenció i la reflexió en el terreny polivalent i encara poc explorat del vídeo, l'ordinador i les instal·lacions.
Si, segons Godard, el cinema és un afer del segle XIX que es resol en el segle XX, les seves Històries són un afer del segle XX que fecundarà tota la creació audiovisual que valgui la pena en el segle XXI."

Paulino Viota
Director de cinema i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona


Programa

Primera sessió
El paper del capital en la configuració del cinema contra els creadors; les pel·lícules que no s'han fet: l'absència del cinema davant l'horror històric.
El sexe i la mort, les úniques històries; no la veritat, sinó un relat en el qual cal creure: la infància de l'art.
Segona sessió
La continuació de la literatura per altres mitjans; els relats que quan es projecten es fan més grans: el viatge.
La invenció del guió perquè el comptable de la màfia hi posi ordre; de la llum per a Hitler; la de les mides de plànol per A girl and a gun; i una altra manera de fer-ho: cremar les pel·lícules però amb el foc interior.
Tercera sessió
La resposta al nazisme i a l'holocaust: una forma que pensa; només els italians salven l'honor del cinema.
La tradició és transmissible? No fins que Langlois posa els cineastes com Picasso davant de Goya.
Quarta sessió
La veu de la dona, les nacions d'Europa: el pensament ha de tornar a ser perillós; l'acròbata: Hitchcock triomfa allà on van fracassar Alexandre i Napoleó.
La matèria fosca: omnipresent però invisible; Godard: una saturació de signes magnífics que es banyen en la llum de la seva absència d'explicació, la solidaritat de les idees, el quincallaire, la Història.