al

Lawrence Weiner (Bronx, EUA, 1942) és un dels artistes més influents de la pràctica artística contemporània, un escultor de les paraules que utilitza el dibuix, el cinema o el vídeo per relacionar-se d’una manera més personal amb el món que l’envolta. ESCRIT EN EL VENT, l’exposició que presenta el MACBA fins al 24 de juny, mostra per primer cop els dibuixos de Weiner. És una exposició que defuig el relat cronològic per acostar-nos a una perspectiva íntima dels interessos i les obsessions de l’artista i ens permet un accés privilegiat al seu treball i a la seva visió del món.

Aquest cicle de cinema presenta una altra faceta del treball de Weiner, la cinematogràfica, en què ens mostra el seu compromís amb l’execució d’objectes d’art i analitza la relació entre artista i públic. Per això hem seleccionat pel·lícules que va fer des dels anys setanta fins avui i que, juntament amb els dibuixos animats inclosos en l’exposició, presenten un recorregut molt complet per la seva producció fílmica.

Les seves primeres pel·lícules, fetes en els anys setanta, la majoria de la Col·lecció MACBA, ens parlen de la relació de l’artista amb la naturalesa i exploren la idea de la sostracció en un entorn natural. A First Quarter (1973) és la primera pel·lícula d’experimentació en la qual, molt influït per les tècniques de la nouvelle vague, Weiner reflexiona sobre el mitjà. Aquesta reflexió, d’una manera o altra, continua present fins a l’última pel·lícula del cicle (també l’última pel·lícula dirigida per Weiner), Dirty Eyes (2010), en què el llenguatge cinematogràfic s’intercala amb peces textuals, més properes al seu treball escultòric.

Lawrence Weiner. ESCRIT EN EL VENT

Programa

DIJOUS 23 DE MAIG DE 2013 A LES 19.30 h
To The Sea/On The Sea/From The Sea/At The Sea/Bordering The Sea
(1970, 50 s)
Cada acció, o obra, va precedida per un text amb lletres blanques sobre una pantalla negra. Aquest text ens convida a una acció que exemplifica una relació amb la naturalesa en què el llenguatge n’és el protagonista. El mar és l’únic so que se sent.

Beached
(1970, 2,5 min)
La banda sonora comença amb Weiner llegint una sèrie de condicions, que responen a la seva declaració d’intencions: “L’artista pot construir l’obra i/o l’obra pot ser fabricada i/o l’obra no cal que sigui construïda. He escollit cinc possibilitats per al vídeo.” Aquestes possibilitats són les condicions que s’executen en aquesta peça.

Broken off
(1971, 1,5 min)
Weiner manifesta que aquest vídeo és una obra pública que demostra el que podria ser l’art segons el seu punt de vista. Com Beached, també es va rodar en una zona pantanosa al costat del mar i en seqüències separades per encadenaments. Es poden veure cinc accions relacionades amb el títol. L’artista trenca la branca d’un arbre, refrega el peu per terra i el trepitja, parteix un pal sobre una tanca, rasca una pedra amb l’ungla. Al final estira el cable del vídeo per desendollar-lo, i així crida l’atenció sobre el funcionament del mitjà.

To and Fro. Fro and To. And To and Fro. And Fro and To
(1972, 1 min)
Un cendrer, suposadament filmat a la part del darrere de la galeria Leo Castelli de Nova York, serveix per mostrar cinc accions relacionades amb la creació artística. Amb la càmera fixa, el vídeo comença amb el cendrer al centre de la pantalla. S’acosta una mà que fa lliscar l’objecte cap endavant i cap enrere i repeteix el moviment una i altra vegada. Cada cop que finalitza una acció, la mà es replega, marcant una separació amb la “possibilitat” següent. Les accions (o moviments) imiten el llenguatge (per exemple to and fro, d’un costat a l’altre) en el mateix moment en què s’expressa amb paraules.

Shifted from the Side
(1972, 1 min)
Shifted from the Side és un vídeo conceptualment idèntic a To and Fro... i el més probable és que es filmés la mateixa tarda. En aquest cas, l’objecte utilitzat per demostrar cinc possibilitats del que podria –però no necessàriament hauria de– ser una obra d’art és un paquet de cigarrets Lucky Strike. Com a To and Fro…, la càmera està fixa. El paquet se situa inicialment al costat dret de la pantalla; a mesura que es llegeix el text, es desplaça d’un costat a l’altre. La mà es replega cada cop que acaba una acció abans de tornar a moure el paquet de cigarrets d’un costat a l’altre de la taula.

A First Quarter
(1973, 85 min)
Utilitzant l’estructura d’un llargmetratge com a format bàsic, A First Quarter adopta els principis del cinema de la nouvelle vague. Les realitats simultànies, els flashbacks alterats i els jocs sobre el temps i l’espai són els components formals i de contingut d’aquesta pel·lícula. Com que es va rodar originalment en vídeo i posteriorment es va passar a 16 mm, la filmació ha adquirit un aire suau i poètic. El diàleg es basa en la creació de l’obra quan és expressada verbalment, llegida, construïda, representada, escrita i pintada pels actors. Les escenes es van desenvolupant com si fossin trops, una darrere de l’altra.

Plowman’s Lunch
(1982, 28 min)
Plowman's Lunch es considera un documental perquè la seva intenció era investigar fets reals, tant si es tractava del procés de creació d’una obra d’art com el que els succeïa als actors. Continua tenint el mateix format obert que altres films de l’artista, però els personatges estan més desenvolupats; tenen "nom" i algunes escenes es van rodar posant en perill la integritat dels actors. Com en altres pel·lícules de Weiner (tret de Done To) hi ha un nucli de tres personatges: dos homes (Boris i Jamiee) i un home (Steentje, un travestí/hermafrodita). La música, que es va compondre expressament per a la peça, s’adequa a les seves evolucions. L’aire de dibuixos animats i el color intens atorguen a la pel·lícula una qualitat pictòrica i assossegada.

DIJOUS 30 DE MAIG DE 2013, A LES 19.30 h
(Pel·lícules en VO sense subtítols)

Hearts and Helicopters–The Trilogy: Eyes on the Prize
(1999, 46 min)
Trilogia composta per Eyes on the Prize (17 min), How far is there (17 min) i With a Grain of Salt (16 min). Es tracta d’una reflexió sobre aquells moments en què concorren múltiples realitats i cal intentar determinar a qui li pertany aquest “lloc sota el sol” i on es localitza.

Dirty Eyes
(2010, 54 min)
L’última pel·lícula de Lawrence Weiner, Dirty Eyes, examina les condicions cinematogràfiques per si mateixes. En conjunció amb les peces textuals i conceptuals que caracteritzen la seva obra, les imatges cinematogràfiques es transformen en preguntes sobre les condicions específiques relacionades amb la vista i la mirada.

Water in Milk Exists
(2008, 22 min 52 s. Aquesta pel·lícula conté escenes de sexe explícit)
Lawrence Weiner escriu: “En un paisatge d’interacció humana on hi ha activitats que construeixen les estructures necessàries per enfrontar-se a les forces de la naturalesa o coexistir-hi, Water in Milk Exists intenta presentar diversos personatges que viuen en un moment de disjuntiva però en realitats simultànies. Si la ubicació precisa de pedres dóna lloc a un edifici (una obvietat plantejada per Mies van der Rohe), aleshores potser la ubicació precisa de persones pot donar lloc a una estructura no basada en jerarquies paral·leles. Les activitats dels actors s’adeqüen al gènere de les pel·lícules X per a adults. De fet, els actors són adults.”

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat

Exposició


Continguts relacionats

Imatges

Lawrence Weiner "Dirty Eyes", 2010 (fotograma)

Àudios

Son[i]a #177. Soledad Gutiérrez sobre Lawrence Weiner
02.05.2013

Publicacions