al

El 1980, la crítica i curadora italiana Lea Vergine organitzava l’exposició L’altra metà dell’avanguardia 1910-1940, en la qual s’incloïen per primera vegada, al costat de l’obra d’una centena de dones, les aquarel·les dels anys trenta de l’artista torinesa Carol Rama, que havien estat censurades el 1945. Qualificada de pornogràfica, fetitxista i grotesca, l’obra de Rama es va mantenir oculta durant dècades. Tot i que el criteri de selecció de la mostra va ser el de «dones artistes», la mateixa Vergine al·ludia a la complexitat dels treballs que s’hi aplegaven: «Moltes de les artistes», assenyalava Vergine, «eren jueves, altres homosexuals , altres no eren estrangeres a la bogeria [...] considerades com a travestis, deformes o desviades». Es dibuixa aleshores una cartografia de pràctiques dissidents que desborden l’oposició masculí-femení i que, seguint Michel Foucault, podríem denominar somatopolítiques:diferències ètniques, racials, sexuals, corporals i cognitives que posen en qüestió la mirada normativa i l’estabilitat del subjecte modern.

Amb motiu de l’exposició La passió segons Carol Rama, convoquem cinc crítics contemporanis per interrogar la narració dominant de la història de l’art del segle XX i la seva exclusió de les minories somatopolítiques. Què passa amb el relat hegemònic de la història de l’art del segle XX si el confrontem amb els seus altres subalterns? Quines són les relacions entre els llenguatges de l’art i els discursos de l’exclusió política i sexual? El que pretenem aquí és proposar unes altres narracions, uns altres relats capaços de generar altres formes de visibilitat pública.

Amb la participació de Julia Bryan-Wilson, Patricia Falguières, Jack Halberstam, Elisabeth Lebovici y Beatriz Preciado.

L’altre costat de l’avantguarda: estètica i dissidència somatopolítica en l’art del segle XX

Programa

DIVENDRES 12 DE DESEMBRE, DE 17 A 21 h; DISSABTE 13 DE DESEMBRE, DE 17 A 19 h
Lloc: auditori Meier
Preu: 10 euros. Amb inscripció prèvia. places limitades.
Divendres l’idioma de la sessió serà el francès i dissabte l'anglès, ambdues amb traducció simultània. Totes les sessions es podran seguir en streaming. Es prega puntualitat.

DIVENDRES 12 DE DESEMBRE
17 hBeatriz Preciado: El paradigma Carol Rama. Una història per a fantasmes
Partint del procés d’exclusió-descoberta-invisibilització de Carol Rama en el relat de la historiografia dominant de l’art del segle XX, ens preguntem aquí si les nocions de «dona artista», «art outsider» o «art dels bojos» són encara pertinents com a instruments epistèmics per escriure la història. Però també si les lectures biogràfiques, psicoanalítiques o identitàries serveixen per visibilitzar l’artista i la seva obra o per eclipsar-los. Més que propiciar una nota de peu de pàgina en una genealogia d’artistes canònics, la trobada amb Carol Rama ens força a desfer el relat hegemònic i a pensar l’escriptura de la història des d’uns altres paràmetres crítics.

18.15 hPatricia Falguières: Dones d’interior. Una altra història del White Cube, Itàlia, 1945
A la Itàlia de postguerra, el museu esdevé el lloc d’experimentació d’una generació de dones sorgida de la resistència davant el feixisme. Una pràctica inèdita de l’exposició proposa una via d’accés singular al White Cube. I hi troba la seva teoria: el museu pensat com a «interior».

19.30 h Pausa

19.45 hElisabeth Lebovici: The MACBA’s Hot Mamas
Des del famós article de Carol Duncan («The MoMA’s Hot Mamas», Art Journal, vol. 48, n. 2, estiu de 1989), la narrativa canònica del museu d’art modern com a entorn social s’ha anat afeblint sota l’empenta de gairebé tres dècades de discursos en clau feminista, gay, lesbiana, queer, postcolonial o postmoderna. Amb The MACBA’s Hot Mamas, proposo un itinerari per la fascinació actual pels arxius, documents, memòries i textos que sostenen una «comuna dissident» feminista i/o lesbiana, que serveix de model no sols per a la producció artística, sinó també per a una narrativa potencial de la història de l’art: una narrativa que es basa més en la comunitat i la col·laboració que no pas en l’individu, en l’horitzontalitat més que no pas en la verticalitat. El meu treball tracta de la «fotogènia», és a dir, la seducció d’aquesta narrativa potencial.

DISSABTE 13 DE DESEMBRE
17 h Julia Bryan-Wilson: Corporalitat errònia. Dis/capacitat i dansa contemporània
Aquesta xerrada explora algunes pràctiques recents de performance i dansa que utilitzen cossos no normatius i plantegen interrogants sobre la construcció i el desplegament d’una «corporalitat errònia». Què pot oferir la dansa, concretament, en termes de repensar la coreografia de la capacitat i la discapacitat? Com poden els cossos que es mouen conjuntament en l’espai aportar nous models d’espectacularització, experiència i fins i tot gràcia?

18 hJack Halberstam: Sobre arribar tard. Notes sobre art autodestructiu i la fi del que és humà
Aquesta aportació explora almenys tres variacions d’art autodestructiu des de 1960 fins avui. L’obra de Gustav Metzger està profundament marcada per la seva infantesa com a refugiat fugint de l’Alemanya nazi. El mètode artístic de Metzger exigeix implicació, excavar i conjurar el buit al centre de l’existència humana i utilitzar-lo per contrarestar el feixisme, el capitalisme i l’escalfament global. La filosofia d’autodestrucció de Metzger produeix gestos que són alhora punk (les famoses performances de Pete Townshend destrossant la guitarra s’atribueixen a la seva connexió amb Metzger), queer (eradicar la grandiloqüència ha estat l’objectiu d’un corrent, com a mínim, de la teoria queer) i antifeixista (Metzger rebutja el model de l’artista geni i el substitueix per l’artista com a guia per a la destrucció de l’home). Trobem ressons d’aquest projecte en performances avantguardistes com Cut Piece de Yoko Ono, Rhythm 0 de Marina Abramovich i en la conjugació de risc i vulnerabilitat que posen de manifest les obres de l’accionisme vienès dels seixanta, especialment la de Günter Brus, que orinava i defecava en les seves performances autoabusives com a denúncia del feixisme a l’Àustria de postguerra. La xerrada conclourà amb una reflexió sobre l’impuls autodestructiu en l’art queer, des de Heather Cassils fins a Julie Tolentino

19 hPregunta als comissaris
Visita lliure a l’exposició La passió segons Carol Rama i conversa amb els comissaris Teresa Grandas i Beatriz Preciado. En el marc del programa MACBA ES VIU i com a cloenda del seminari.

PARTICIPANTS
Beatriz Preciado és filòsof/a i activista queer. Màster en Filosofia Contemporània i Teoria de Gènere per la New School for Social Research de Nova York i doctor en Filosofia i Teoria de l’Arquitectura per la Princeton University, és una referència internacional en els estudis de gènere i de les polítiques del cos i la sexualitat. És autor, entre d’altres, dels llibres Testo yonqui (Espasa, 2008) i Pornotopía (Anagrama, 2010). Ha publicat nombrosos articles en revistes com Multitudes, Artecontexto, Parallax o Log i ha col·laborat en projectes curatorials amb Annie Sprinkle, Beth Stephens, Mark Tompkins, Oreet Ashery, Ron Athey i Shu Lea Cheang. Actualment dirigeix el programa La Nit i el Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA, on ha comissariat, amb Teresa Grandas, La passió segons Carol Rama.

Julia Bryan-Wilson és professora associada d’Art Modern i Contemporani a la University of California, Berkeley. És autora d’Art Workers: Radical Practice in the Vietnam War Era (UC Press, 2009) i editora d’October Files: Robert Morris (MIT Press, 2013). Investigadora amb nombrosos estudis publicats sobre feminisme i teoria queer, els seus escrits han aparegut en revistes com Artforum, Art Bulletin i October. El 2013 va obtenir l’Art Journal Award i el 2014 ha estat professora convidada per la Terra Foundation for American Art al Courtauld Institute of Art.

Patricia Falguières és professora a l’École des hautes études en sciences sociales de París. Ha publicat nombrosos assajos, entre els quals destaquen Les Chambres de merveilles (Bayard, 2002), Le Maniérisme. Une avant-garde au XVIe siècle (Gallimard, 2004) i l’edició francesa del clàssic de Julius von Schlosser, Les cabinets d’art et de merveilles de la renaissance tardive (Macula, 2012). Actualment investiga sobre la techné al Renaixement i la inscripció de les pràctiques artístiques en l’ordre aristotèlic dels sabers, i sobre l’ornament arquitectònic. També és autora de nombrosos articles sobre art contemporani, les relacions de l’art i el teatre del segle XX i de l’edició crítica francesa del clàssic de Brian O’Doherty, Inside the White Cube. Amb Elisabeth Lebovici, Hans-Ulrich Obrist i Natasa Petresin, dirigeix a l’EHESS els seminaris Something you should know: Artistes et producteurs aujourd’hui i Arts industriels. Des de 2012, presideix el Centre National des Arts Plastiques.

Jack Halberstam ensenya Estudis Americans, Ètnics i de Gènere i Literatura Comparada a la University of Southern California. Ha publicat, entre d’altres assaigs, Gothic Horror and the Technology of Monsters (Duke UP, 1995), Female Masculinity (Duke UP, 1998), In A Queer Time and Place (NYU Press, 2005), The Queer Art of Failure (Duke UP, 2011) i Gaga Feminism: Sex, Gender, and the End of Normal (Beacon Press, 2012) i ha escrit articles per a nombroses revistes i col·leccions. Halberstam ha coeditat diverses antologies, com Posthuman Bodies amb Ira Livingston (Indiana University Press, 1995) i un número especial de Social Text, amb José Muñoz i David Eng, titulat «What’s Queer About Queer Studies Now?». Ha pronunciat conferències arreu del món sobre temes com el fracàs del queer, sexe i mitjans de comunicació, subcultures, cultura visual, divergència de gènere, cinema popular i animació. Entre els seus projectes actuals, destaca un llibre titulat The Wild sobre anarquia queer, performance i cultura de la protesta, la representació visual de l’anarquia i les interseccions entre animalitat, condició humana i entorn.

Elisabeth Lebovici és crítica i historiadora de l’art a París. Editora de cultura per al diari Libération de 1991 a 2006, actualment és escriptora freelance i autora del blog http://le-beau-vice.blogspot.com.es/. Des dels noranta, la seva recerca s’ha centrat en el feminisme, l’activisme contra la sida, les pràctiques queer i l’art contemporani. Editora de L’Intime (París, Ensba, 1998) i coautora, amb Catherine Gonnard, de Femmes/artistes, Artistes/femmes, Paris de 1880 à nos jours (París, Hazan, 2007). Actualment treballa en el llibre Ce que le SIDA m’a fait i la pel·lícula Entre femmes seules. Des de 2006, amb Patricia Falguières i Natasa Petresin-Bachelez, organitza el seminari Something You Should Know: Artistes et producteurs aujourd’hui a l’EHESS de París. També forma part del projecte Travelling Féministe, sobre els arxius audiovisuals del Centre audiovisuel Simone de Beauvoir.

Programes públics MACBA
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68


Exposició


Continguts relacionats

Activitats

Àudios

Sobre arribar tard. Notes sobre art autodestructiu i la fi del que és humà
Corporalitat errònia. Dis/capacitat i dansa contemporània
Debat final "L'altre costat de l'avantguarda: estètica i dissidència somatopolítica en l'art del segle XX" (1a sessió)
The MACBA’s Hot Mamas
Dones d’interior. Una altra història del White Cube, Itàlia, 1945
El paradigma Carol Rama. Una història per a fantasmes
SON[I]A #200. Carol Rama. Escenes eliminades
31.12.2014
Son[i]a #200. Paul B. Preciado sobre Carol Rama
12.12.2014

Publicacions