al

«L’espai urbà està constituït per tot el que s’oposa a qualsevol estructura solidificada, ja que és fluctuant, efímer, escenari de metamorfosi constants...»1

«És molt més fàcil treure or dels homes que dels rius!
Així que aquí també hi podríem construir una ciutat.
I l’anomenarem Mahagonny.
Que vol dir: Teranyina.»2

«Hi ha una cosa molt important que és caminar. Hi ha diverses escales per conèixer una ciutat; al capdavall, tot això gira entorn de la idea de triar un lloc, on passarà alguna cosa. Triar el lloc o els llocs.»3

I si el museu no fos un lloc per contemplar obres d’art, ni documents, ni imatges, ni andròmines?

¿I si fos un lloc per saltar més amunt? I si fos un lloc per dormir? O un lloc per fer-hi baralles de galls, o per vendre i comprar cerveses, coca-cola, pinxos moruns, netejar vidres, omplir les columnes d’un excel, prendre el sol? Un lloc per passejar-s’hi armat fins a les dents, demanar almoina, escopir a terra? I si el museu fos un lloc de reunió de taxistes? Un lloc per orinar a la nit, per picar pedra, per esmolar ganivets, per saludar desconeguts, per tirar-se a terra, per consultar mapes, per cridar secrets als quatre vents, per parlar amb els avantpassats? I si el museu fos un lloc per amagar-se, un lloc per a la reparació de telèfons? I si fos, simplement, un lloc per aixoplugar-se quan plou, per tirar pedres, per comptar fins a infinit, per mirar postes de sol, per maleir dictadors, per pentinar-se amb la clenxa al mig?

Per a Michel de Certeau, un lloc és un indret on les coses estan organitzades segons un ordre establert. L’espai és «el lloc practicat». El lloc esdevé espai quan hi ha moviment, direcció, temporalitat; d’aquesta manera, els habitants accionen els llocs i els transformen en espai, sempre subjecte a ser mutat, sempre en curs de ser actualitzat. L’espai com a lloc en transformació. Seguint Certeau, la ciutat és un text que els habitants s’apropien i transformen mitjançant «la seva manera de fer».4Aquest taller ens convida a prendre el lloc del museu on ens reunim, l’edifici del MACBA, com un espai susceptible de lectura, un fragment de la ciutat. On acaba el museu? On comença el carrer si obrim totes les portes? On comença el museu si no parem de caminar? On és el museu si les obres d’art, documents i imatges són invisibles, si només hi queden els personatges, els agents, les actrius, els grups, les empleades, els habitants, els policies, els lladres, les nenes, les velles?

Al començament ens prendrem un temps per a una lectura individual, i després farem una lectura compartida, en grup. Desplaçar-se en l’espai i enumerar-ne les modalitats. Aturar-se en el temps. Obtenir gestos, col·leccionar signes, desxifrar convencions, identificar sospitosos, traçar mapes de les mirades, reunir-se, ordenar, contrastar, estructurar, classificar, relacionar, inventariar, inventar-s’ho tot, regalar-ho a les que no tenen res, interpretar i esperar el retorn.

BIOGRAFIA
Jordi Colomer treballa en el camp de l’escultura i les instal·lacions, la fotografia i el videoart, i tota la seva activitat està tenyida d’un marcat sentit performàtic. Les investigacions de Colomer orbiten al voltant de l’espai urbà i la seva relació amb l’acte d’habitar i l’activitat humana que acull, sempre atent a una concepció de l’espai com un lloc en transformació. A través d’accions, posa a prova els usos habituals de l’arquitectura i l’espai urbà. S'interessa per la lectura del sistema de representacions de la ciutat i la nostra capacitat per subvertir-lo, a través de pràctiques que subratllen la nostra relació amb l’espai. D’aquesta indagació en sorgeixen temes subjacents com el nomadisme, la pertinença a un lloc, la memòria, la col·lectivitat, el moviment, la condició perifèrica, l’imaginari popular, la ficció, l’humor, la comunitat i la utopia.



1Manuel Delgado: «Sobre “espacio y política” de Henri Lefebvre», en Ciudad líquida, ciudad interrumpida. La urbs contra la polis. Medellín: Editorial Universidad de Antioquia (Colección Estética Expandida), 1999. 192 p. ISBN: 958-655-332-9.
2Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny. Ópera en tres actos. Libreto de Bertolt Brecht. Teatro Real, Madrid (temporada 2010-2011).
3Jordi Colomer: «Patadas en la calle». Conferència inaugural congrés ANIAV 2017. Facultat de Belles Arts de València, UPV, juliol 2017.
4Michel de Certeau: L’invention du quotidien, 1. Arts de faire. París: Gallimard, 1990.

En col·laboració amb:
Ciutat oberta
Ajuntament de Barcelona
Jordi Colomer "L'Avenir", 2011 (captura de pantalla)

Programa

DIMECRES 10 I 24 D'OCTUBRE, DE 18 A 20.30 h
Lloc:
Aula 0

educacio [at] macba [dot] cat
Tel. 93 412 14 13