al

El ciervo va a beber y en el agua aparece
el reflejo de un tigre.
El ciervo bebe el agua y la imagen. Se vuelve
-antes que lo devoren- (cómplice, fascinado)
igual a su enemigo.

ROSARIO CASTELLANOS, Destino

La violència és un dels problemes que defineixen l’actualitat. El que abans semblava una realitat de les perifèries ha esdevingut un patró de socialització que s’expandeix per tot el món. Davant d’aquest creixement accelerat, es reprodueixen doxes que donen respostes immediates; la majoria repeteixen un esquema moralista que la redueix a actes de força de persones irracionals, o al mal funcionament de les institucions, o a la manca de desenvolupament econòmic, o a l’absència de valors, o un llarg etcètera que serveix per explicar ràpidament un problema complex. Al seu torn, les investigacions especialitzades no aconsegueixen establir pisos comuns per generar explicacions que permetin entendre el paper estratègic que té la violència en la definició de les vides col·lectives.

Bona part de les crítiques s’enceguen davant la dimensió sensible en la qual s’inscriu l’exercici de la violència. La discussió sobre els exercicis de força que hi ha rere les formes de les violències impedeix reconèixer el paper expressiu que l’acompanya. La crítica de la violència no pot deixar de banda la seva dimensió estètica, com un procés per analitzar els projectes polítics on s’inscriu, així com la seva dimensió històrica. En aquest seminari es presentaran les bases per a una anàlisi de la dimensió sensible de la violència com un dels components centrals del seu exercici en el món contemporani. L’objectiu és entendre els fonaments de la seva execució i els efectes en la vida quotidiana de les formes de la violència a través de l’estudi de les formes estètiques que l’acompanyen.

L’eix de treball del seminari serà la reflexió sobre la dialèctica que es crea davant la possibilitat o impossibilitat de construir imatges (visuals, sonores, escrites, performatives) de la violència. Per a la violència de segle XXI hi ha una imatge pendent, com a mínim, en tres grans sentits: 1) una imatge que falta per explicar la complexitat del procés; 2) una imatge que penja i oscil·la entre l’astorament i el clixé; i 3) una imatge que respon a una disputa encara no resolta a favor de la crítica o a favor de les doxes.

La violència determina el nostre present. Cal reorganitzar la crítica per pensar la seva complexitat i de quines maneres podem afrontar-la i superar-la.

A càrrec de Daniel Inclán, docent a l’Instituto de Investigaciones Económicas de la UNAM i integrant de l’Observatorio Latinoamericano de Geopolítica.

Daniel Inclán

Programa

14, 15, 16 I 17 DE GENER, de 16 a 19 h
Lloc: Auditori del Convent dels Àngels


 Sessió I: 14 de gener
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE VIOLÈNCIA

Encara que el contingut de la paraula violència sembli obvi i compartit, atès el seu ús tan ampli i la seva aparent i inqüestionable verificabilitat, cal fer una pausa per tornar al concepte amb el propòsit de: 1) delimitar-ne la polisèmia; 2) presentar-ne alguns trets generals; 3) exposar les seves múltiples dimensions; i 4) sortir del parany de l’ús del plural.

• ECHEVERRÍA, Bolívar: «De violencia a violencia», a Discurso crítico y modernidad. Bogotà: Desde abajo, 2011.
• INCLÁN, Daniel: «Violencia», a Pablo González Casanova (dir.): Conceptos y fenómenos fundamentales de nuestro tiempo. Mèxic: UNAM, 2018. Disponible aquí.

 Sessió II: 15 de gener
ELS FINS DE LA VIOLÈNCIA AL SEGLE XXI

A contrapel de les interpretacions mecanicistes i institucionalistes, en aquesta sessió es discutiran les funcions estratègiques de les formes de la violència en un context de col·lapse civilitzatori: no assistim a un desajust de la vida civilitzada, ni a una versió renovada de la crisi econòmica. El sentit del món contemporani està definit per la catàstrofe, i la violència hi té un paper central per pal·liar i gestionar-ne els efectes.

• SEGATO, Rita: La guerra contra las mujeres. Madrid: Traficantes de sueños, 2016. (Capítols 2 i 3).
• INCLÁN, Daniel: «La lógica de la violencia y la cultura de la crueldad. Las mutaciones sociales en tiempos de crisis civilizatoria», a Constelaciones. Revista de teoría crítica, vol. 10, 2018. Disponible aquí.

 Sesseió III: 16 de gener
ELS LÍMITS DE LA REPRESENTACIÓ DE LA VIOLÈNCIA

Al segle XX, l’expansió de la violència va produir una paradoxa: la possibilitat o impossibilitat de construir-ne una imatge (visual, auditiva, escrita, etc.). El problema es fa més complex al segle XXI, quan les formes de la violència i les tecnologies de producció d’imatges es modifiquen radicalment.

• BUTLER, Judith: «La tortura y la ética de la fotografía: pensar con Sontag», a Marcos de guerra. Las vidas lloradas (trad. Bernardo Moreno). Buenos Aires: Paidós, 2010, pp. 95-143.
• INCLÁN, Daniel: «Violentamente visual. Los límites de la representación de la violencia», a Interpretatio. Revista de hermenéutica, vol. 3, núm. 2, 2018. Disponible aquí.

 Sessió IV: 17 de gener
LES IMATGES EMERGENTS DE LA VIOLÈNCIA

Davant l’astorament i l’anestesiament col·lectiu, hi ha diverses expressions creatives que trenquen el setge de l’estetització de la violència, per produir imatges políticament crítiques sobre la violència.

• GRÜNER, Eduardo: «La invisibilidad estratégica, o la redención política de los vivos», a Ana Longoni i Gustavo A. Bruzzone, eds., El siluetazo. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2008, pp. 285-308.
• CASTILLEJO CUELLAR, Alejandro: Poéticas de lo otro. Hacia una antropología de la guerra, la soledad y el exilio interno en Colombia. Bogotà, Universidad de los Andes, 2016. (Quarta i cinquena part).
• REA, Daniela: Nadie les pidió perdón. Historias de impunidad y resistencias. Mèxic: Urano, 2015.
• HUEZO, Tatiana: La tempestad, 2016.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut