El 28, 29 i 30 d'abril de 2021

Les artistes d’aquesta quarta edició d'Idiorítmies analitzen, des de la coreografia, la dansa i la performance, diversos protocols de comportament reprimit mentre provoquen relacions i reaccions capaces de suscitar noves formes de subjectivitat política, així com de resistència. Idiorítmies proposa el treball d’Antonia Baehr, Latifa Laâbissi, Evann Siebens, Idoia Zabaleta i Jaume Ferrete.

Aquesta edició d’Idiorítmies, comissariada per Ruth Estévez i Pablo Marínez, recull part de les propostes que l’any passat no es van poder dur a terme, però que en el context actual adquireixen nous sentits, i proposa avançar-se quan es pregunta: com podríem aprendre d’aquesta experiència i construir nous cossos imaginants per als canvis que vindran? En comptes de proposar una lluita frontal contra un possible enemic, d’acord amb les polítiques regressives que inunden el nostre famèlic territori polític actual, aposten per un repertori múltiple i descentralitzat, encara que això vulgui dir forçar les coses fins als límits i començar de nou. Interpretacions que dissolen formes rígides expandint i ironitzant sobre els criteris que estableixen els cànons. No només són fonamentals els cossos, sinó que també ho són l’oralitat i els gestos. És important qui parla, on se situa i la manera en què alça la veu. Els gestos, com a expressions efímeres de l’ésser, són essencials per a la construcció de la diferència, i, en part, per això s’han esborrat de la història i dels cossos, en el desig opressor de qui imposa la norma.

La quarta edició d’Idiorítmies s’hauria d’haver celebrat el mes de maig del 2020. En el projecte d’aquella edició, encara aliena a la pandèmia, les propostes s’aproximaven a diverses formes de sexualitat i a la manera en què les relacions afectives han estat codificades en cada espai i moment de la història. Més enllà del terreny emocional i psicològic, les formes d’afectivitat han estat en bona mesura determinades per les estructures de poder econòmic i social. En un moment de marcada abstinència empàtica envers allò que és divers, Idiorítmies proposava deixar de banda les comoditats de la narració per cercar allò “obtús”, en els termes proposats per Roland Barthes, com una vida sobrevivent on els significats poguessin ser lliures i, alhora, marcats i ferits. No obstant això, el mes de març passat la plaga va arribar a aquestes latituds i va travessar les nostres vides, tot posant en risc els més vulnerables, confinant els cossos a casa i augmentant la desigualtat en un món la dinàmica del qual, més enllà de generar-la, es basa en la injustícia social.

El nostre abús sobre un ecosistema extralimitat que presenta senyals contínues d’esgotament, en aquesta ocasió adoptava l’estratègia del cavall de Troia. Les diverses institucions van aplicar els protocols que van considerar necessaris per prevenir-ne l’expansió, van perforar la deteriorada privacitat dels nostres cossos i van limitar algunes de les nostres llibertats, però també ens van interrogar sobre els límits del desig (de moviment, d’interrelació, d’acció) en relació amb el bé comú. Per un instant, algunes vam pensar que la pandèmia era equànime en la seva estratègia global invasiva, però res més lluny de la realitat. L’únic que ha fet el nostre estat d’emergència global és augmentar les desigualtats i evidenciar la manera en què es codifiquen i etiqueten els diversos grups humans, i ha deixat indefensos els cossos més vulnerables. En aquest context, la necropolítica es fa visible en la seva forma més descarnada: quins cossos han de viure i quins han de morir.

Enguany, Antonia Baehr i Latifa Laâbissi es converteixen en dos micos gegantins que, tot adoptant el rol de quasi-animals-quasi-persones, es deixen endur muscularment i racionalment a un estat lliure. En aquesta deriva animal, Baehr i Laâbissi trenquen des de baix amb les normes imposades, per habitar aquest ciborg world (‘món cíborg’) que proposa Dora Haraway —a world in which people are not afraid of their joint kinship with animals and machines, not afraid of permanently partial identities and contradictory standpoints—. Evann Siebens proposa un lèxic de gestos amb el qual treballa des de la fragmentació per proposar talls, introduir gestos i qüestionar posicions com una manera de desafiar els marcs de legitimació que moltes vegades delimiten la possibilitat de moure’s. La coreògrafa Idoia Zabaleta fa servir la repetició a mode de reflexió distorsionada que ens permet trobar altres formes lingüístiques, sense haver de prescindir del llenguatge. Jaume Ferrete ens toca amb la veu sintetitzada.

Abecedaris animalescos, mantres desorientadors o desviacions gestuals. Una mena d’unió desconcertada recorre totes aquestes performers, un tipus d’“amor revolucionari, mutu i que embolcalla, que prescindeix d’etiquetes” —com en cert moment va proposar l’activista i feminista xicana Chela Sandoval—. En aquesta quarta edició, Idiorítmies proposa seguir amb un vocabulari que ajudi a crear modes de consciència-convivència i agència, però, sobretot, a seguir amb els malabarismes que ens permetin continuar vivint plegats.


Idiorítmies es desplega a partir del concepte de Roland Barthes d’«idiorítmia», una manera de reivindicar una convivència que no fos alienant davant de l’expansió del capitalisme. Des de l’experiència de la performance i la dansa, André Lepecki reprèn aquest concepte d’«idiorítmia» per descriure el moment de la trobada amb l’altre, un esdeveniment en què coincideixen la poètica, la política, l’art i l’ètica per fer possible una vida que valgui la pena de ser viscuda.

Programa comissariat per Ruth Estévez, directora de l'Amant Foundation New York i co-comissària de la São Paulo Biennal, i Pablo Martínez, cap de Programes del MACBA.

Consul et Meshie - Anja Weber

Programa

Activitat
Evann Siebens, A Lexicon of Gesture - LiveStreamed

Evann Siebens, A Lexicon of Gesture - LiveStreamed

Dimecres, 28 d'abril de 2021

A Lexicon of Gesture - LiveStreamed és una performance creada per l’artista canadenca Evann Siebens. Retransmetent en directe des del seu estudi de Vancouver, Siebens ha transformat un extens abecedari de gestos en fotografies, tècniques i actuacions en viu. A partir de moments de les històries de l’art de la dansa, les arts visuals i la performance, farà referència a artistes com Maya Deren, Allan Kaprow, Tehching Hsieh, Gilbert & George i Martha Graham. En aquesta darrera iteració, integrarà les històries espanyoles i catalanes de l’art de la performance per crear una nova obra per al MACBA.

Activitat
Antonia Baher, Abecedarium Bestiarium

Antonia Baehr, A Selection from Abecedarium Bestiarium

Dimecres, 28 d'abril de 2021

En l’obra A Selection from Abecedarium Bestiarium. Portraits of affinities in animal metaphors, la coreògrafa berlinesa Antonia Baehr ha demanat als seus amics que li escriguin peces breus a partir d’un abecedari d’animals extingits: D de dodo, T de tigre de Tasmània, S de vaca marina de Steller, etc. Els autors trien un animal extingit pel quan senten un interès especial i s’originen, així, unes miniatures coreogràfiques heterogènies, en les quals reflexionen sobre la seva respectiva afinitat amb l’animal escollit, així com sobre la seva amistat amb Antonia Baehr.

Performance en anglès, francès, alemany i espanyol.

Activitat
Consul et Meshie - Nadia Lauro

Antonia Baehr, Latifa Laâbissi i Nadia Lauro, Consul i Meshie

Dijous, 29 d'abril de 2021

Els micos i, especialment, els simis, es consideren animals “gairebé humans”. Aquest “gairebé” els ha convertit en una superfície per projectar allò que altres humans consideren humà. A principis del segle XX, en Consul i en Meshie, dos ximpanzés, van viure com a humans, amb humans, i, pel que sembla, es consideraven a si mateixos humans. Antonia Baehr i Latifa Laâbissi han assumit les seves identitats simiesques, però no busquen la correcció històrica. Peluts, promiscus, impertinents i força desvergonyits, aquests dos micos humans ocupen la instal·lació de Nadia Lauro, situada en zones tranquil·les de museus i teatres, i no a l’escenari. A partir de dos seients de cotxe amb interiors peluts que vessen i s’escampen per l’espai, “Consul Baehr” i “Meshie Laâbissi” passen cinc hores interaccionant; durant aquesta estona, els espectadors poden entrar-ne i sortir-ne quan vulguin.

La performance té una durada de 3:30 h, durant les quals es permetrà l'entrada i sortida del públic ensenyant l'entrada.

Activitat
Idoia Zabaleta, Mantras

Programa doble: Jaume Ferrete i Idoia Zabaleta

Divendres, 30 d'abril de 2021
Jaume Ferrete, Voice is the new touch

“Només l’he tocat. He tocat. Toco la pantalla: he tocat la pantalla i no és tàctil. Quin moment estrany.

Jo pensava que —tocant-la— passaria alguna cosa i no ha passat res.

Només carn premsada, entre el dit i la pantalla, i el greix dactilar deixant marques en el vidre i res de res”.

Idoia Zabaleta, Tinc temps (de la sèrie Top Mantres)

Són mantres instruments mentals per a la il·luminació.
Són mantres paraules aclaparadores per a l’oració.
Són mantres vibracions elementals per a la creació.

En aquesta ocasió, instrumentalitzarem la paraula temps, però abans haurem esclafat la paraula home, i veurem la forma que pren aquest esclafament… Com un d’aquells emplastres de berbena que es posen a la gola per curar les angines.

Treball en procés.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley