Curs escolar

Preu grup/classe: Gratuït

Aquest programa proposa noves perspectives sobre allò que el discurs normalitzat de la història de l’art ha soterrat o que directament ha obviat. És una proposta per obrir nous espais de debat a l’aula, i plantejar dubtes a partir de l’art. El programa  inclou una sèrie de vídeos en obert, que s’han conformat amb la col·laboració de diversos artistes, teòrics i activistes, i els dossiers corresponents adreçats al professorat, amb línies d’acció i ampliació de continguts. 

A càrrec d’Equipo Palomar (Cartografia sobre l’art i la sida a Espanya i La Barcelona sexi); Tania Safura Adam i Aldemar Matias (Diàspores); Antonio Gagliano i Loli Acebal (Acció), Yera Moreno (Feminismes).

 

Informació pràctica: 
  • Dates: Curs escolar

  • Dirigit a: Secundària, batxillerat, universitat i cicles formatius

  • Preu per grup/classe: Gratuït

 

A Cartografia sobre l’art i la sida a Espanya s’examinen els efectes que la pandèmia de la sida va tenir en una generació d’artistes i activistes. En el cas espanyol aquesta pandèmia es va produir en un moment de transició política després de la mort de Franco, però també de transició en els comportaments sexuals i les relacions íntimes. Vida, mort, malaltia, amor, art, activisme i sexualitat són alguns dels temes que apareixen en aquest capítol. 

La Barcelona sexi se centra en la història de l’art que marca la ciutat des dels inicis del segle XX fins als nostres dies amb figures que –per integrar l’erotisme, la seducció i utilitzar el gènere com a mètode d’expressió i provocació– han quedat apartades del reconeixement i se’ls ha considerat artistes menors. Carmen Tórtola Valencia, Jean Genet, Flor de Otoño, Ocaña, Camilo, Nazario o Cardín en són algunes.

A Diàspores es reflexiona sobre les històries de la diàspora a partir del treball d’alguns artistes que introdueixen narratives contrahegemòniques en la seva pràctica. Conceptes com l’arrelament, les fronteres, la identitat nacional o el racisme són aspectes sense els quals no la podríem entendre. En tot procés de dispersió hi ha també una intenció de pertànyer a un nou context, com si es tractés d’un procés de trasplantament. Però, ¿amb quines friccions i hostilitats es reben aquestes persones? 

A Acció es fa un recorregut per l’art de la performance, l’acció musical i l’acció poètica que va tenir lloc en els noranta. Aquesta va ser una dècada fonamental en la configuració del món contemporani, ja que es consolida el projecte neoliberal de la globalització, amb l’expansió d’algunes de les tendències apuntades en dècades anteriors per sexualitats dissidents i l’impacte de la pandèmia de la sida en les relacions afectives. 

A Feminismes es recorren algunes de les principals aportacions de les pràctiques feministes en l’art dels seixanta i setanta, fonamentalment a Catalunya. L’aportació de les dones va venir des de fora del camp de l’art, ja que elles havien estat expulsades del relat oficial, tal com va constatar al 1971 la historiadora de l’art Linda Nochlin en el seu assaig seminal Why Have There Been No Great Women Artists? (¿Per què no hi ha hagut grans dones artistes?). En el cas espanyol, l’eclosió de l’art fet per dones coincidirà amb l’alliberament dels cossos després de la mort de Franco i el final de la dictadura.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de educacio [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 412 14 13.

Amb el suport de
Fundación Daniel y Nina Carasso
La diáspora - històries de l'art des de Barcelona

Continguts relacionats

Vídeos

El blau protegeix el blanc de la innocència. El blau s’emporta el negre. El blau és la foscor feta visible.
Derek Jarman