Històries de l'art de Barcelona

Històries de l’art des de Barcelona, es un projecte que neix amb la intenció de difondre altres relats de la història de l’art i situar-los a la Barcelona del darrer segle. El programa consta d’una sèrie de vídeos en obert en els que diversos artistes, teòrics i activistes ofereixen la seva lectura d’un episodi concret de la història de l’art. És un recurs educatiu per treballar a l’institut amb la voluntat d’obrir espais a l’aula des dels quals qüestionar el discurs hegemònic de l’art i fer visibles altres històries de l’art que cohabiten dins de la història de l’art. Es pot enfocar de manera transversal des de múltiples assignatures: Tutoria, Educació Visual i Plàstica, Ciències Socials, Geografia i Història o Cultura i Valors Ètics, i permet aprofundir en molts temes que habitualment s’han mantingut fora del discurs oficial.

Els vídeos es complementen amb un dossier adreçat a professors en el que es plantegen línies d’acció, ampliació de continguts i recursos per treballar a l’aula. Es pot accedir lliurement a la consulta i descàrrega de la publicació complerta o per capítols.

Cartografia sobre l’art i la sida a Espanya, per Equipo Palomar, La Barcelona Sexi, per Equipo Palomar; Diàspores, per Tania Safura Adam i Aldemar Matias; Passar a l’acció, per Antonio Gagliano i Loli Acebal; Feminismes, per Yera Moreno i Quiela Nuc.

Capítols

Feminismes, de Yera Moreno

Recorregut per algunes de les principals aportacions de les pràctiques feministes en l’art dels seixanta i setanta, fonamentalment a Catalunya. L’aportació de les dones va venir des de fora del camp de l’art, ja que elles havien estat expulsades del relat oficial, tal com va constatar al 1971 la historiadora de l’art Linda Nochlin en el seu assaig seminal Why Have There Been No Great Women Artists? (¿Per què no hi ha hagut grans dones artistes?). En el cas espanyol, l’eclosió de l’art fet per dones coincidirà amb l’alliberament dels cossos després de la mort de Franco i el final de la dictadura.

Passar a l'acció, d'Antonio Gagliano i Loli Acebal

Recorregut per l’art de la performance, l’acció musical i l’acció poètica que va tenir lloc en els noranta. Aquesta va ser una dècada fonamental en la configuració del món contemporani, ja que es consolida el projecte neoliberal de la globalització, amb l’expansió d’algunes de les tendències apuntades en dècades anteriors per sexualitats dissidents i l’impacte de la pandèmia de la sida en les relacions afectives.

Diàspores, de Tania Safura i Aldemar Matias

Reflexió sobre les històries de la diàspora a partir del treball d’alguns artistes que introdueixen narratives contrahegemòniques en la seva pràctica. Conceptes com l’arrelament, les fronteres, la identitat nacional o el racisme són aspectes sense els quals no la podríem entendre. En tot procés de dispersió hi ha també una intenció de pertànyer a un nou context, com si es tractés d’un procés de trasplantament.

La Barcelona sexi, de Equipo Palomar

Se centra en la història de l’art que marca la ciutat des dels inicis del segle XX fins als nostres dies amb figures que –per integrar l’erotisme, la seducció i utilitzar el gènere com a mètode d’expressió i provocació– han quedat apartades del reconeixement i se’ls ha considerat artistes menors.

Cartografia sobre l’art i la sida a Espanya, de Equipo Palomar

Examina els efectes que la pandèmia de la sida va tenir en una generació d’artistes i activistes. En el cas espanyol aquesta pandèmia es va produir en un moment de transició política després de la mort de Franco, però també de transició en els comportaments sexuals i les relacions íntimes. Vida, mort, malaltia, amor, art, activisme i sexualitat són alguns dels temes que apareixen en aquest capítol.

Amb el suport de

Daniel & Nina Carasso

 


Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black