Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part)
Curs d'art i cultura contemporanis
Així com la història de l'art s'ha constituït essencialment a partir de l'anàlisi d'obres d'art singulars, una altra manera d'escriure la història de l'art hauria de partir de l'anàlisi de les exposicions. El discurs de l'art contemporani s'ha d'actualitzar principalment a través de les exposicions, que no funcionen només com a espais de presentació, sinó com a instruments per projectar idees sobre la producció artística i per transformarne la recepció. L'exposició possibilita que les obres estableixin relacions no només amb l'espectador, sinó també amb altres obres i concepcions del que pot ser l'art. Ni pur discurs, ni mer context, sinó percepció i coneixement en acció; l'exposició és, en definitiva, un dispositiu perceptiu en si mateix, una màquina de veure i un acte d'aprenentatge.
Des d'aquest punt de vista, entenem que és possible i necessari oferir una relectura de la història de l'art contemporani a través de l'anàlisi dels seus dispositius de presentació. El MACBA se suma així als intents recents de consolidar l'estatut de l'exposició com a objecte cultural i traçar-ne la genealogia –una empresa que convoca la història i la crítica d'art, però també l'arquitectura (les exposicions són, al cap i a la fi, un espai públic), la psicologia de la percepció i, per descomptat, les veus de comissaris i artistes.
El curs proposa un primer recorregut per algunes de les exposicions més emblemàtiques de la segona meitat del segle xx, des del triomf del pop fins a l'emergència de l'art conceptual. El recorregut s'efectua sota la guia dels artistes i els comissaris que les van concebre o, quan això no ha estat possible, dels crítics que les han analitzades. L'estudi detallat d'aquests models expositius demostra que la ideologia del cub blanc –l'espai expositiu presumptament neutre, seu de la visualitat pura, teoritzat per Brian O'Doherty– és en gran part un projecte incomplet i que la història del paradigma expositiu de l'art modern podria ser també la història de les seves transgressions.
Programa
Els dilluns del 19 d'octubre al 30 de novembre, a les 19 h
19 d'octubre
This Is Tomorrow (Whitechapel Art Gallery, Londres, 1956)
Amb James Lingwood (codirector d'Artangel, Londres)
26 d'octubre
Les exposicions de Pontus Hultén, amb atenció especial a l'exposició-escultura SHE – A Cathedral (Moderna Museet, Estocolm, 1966) i la retrospectiva Andy Warhol (Moderna Museet, Estocolm, 1968), amb Magnus af Petersens (Moderna Museet, Estocolm)
2 de novembre
Arte Povera e IM Spazio (Galleria La Bertesca, Gènova, 1967) i Ambiente Arte (Biennal de Venècia, 1976)
Amb Germano Celant (Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York), comissari de les dues exposicions
9 de novembre
Experiencias '68 (Instituto Di Tella, Buenos Aires, 1968 i Primera bienal de arte de vanguardia - Tucumán arde (Rosario, 1968)
Amb Ana Longoni (Universidad de Buenos Aires) i Jaime Vindel
16 de novembre
When Attitudes Become Form (Kunsthalle, Berna i Londres, 1969)
Yves Aupetitallot (Magasin - Centre National d'Art Contemporain, Grenoble)
23 de novembre
Encuentros de Pamplona (1972)
José Díaz Cuyás (Universidad de La
Laguna, Tenerife)
30 de novembre
Més enllà de la ideologia del cub blanc
Brian O'Doherty en conversa amb Bartomeu Marí
Participants
James Lingwood
Des del 1991 és codirector, amb Michael Morris, d'Artangel (Londres), així com d'Artangel Media, fundat el 2000. És també assessor del Museu Serralves de Porto, l'Atelier Calder i el Capc de Burdeus.
Magnus af Petersens
Conservador d'art contemporani i cap de l'equip del Moderna Museet (Estocolm), on és també responsable de la col·lecció d'art internacional.
Germano Celant
Conegut per la seva teorització de l'"arte povera", ha comissariat, entre moltes d'altres, les exposicions Arte Povera e IM Spazio i Ambiente Arte. És conservador sènior d'art contemporani al Guggenheim Museum de Nova York.
Ana Longoni
Escriptora, investigadora del CONICET i professora de la Universidad de Buenos Aires, ha publicat recentment, entre altres llibres, Del Di Tella a Tucumán arde (Buenos Aires, reedició: Eudeba, 2008), i el volum col·lectiu El Siluetazo (Buenos Aires, Adriana Hidalgo Editora, 2008).
Jaime Vindel
Historiador, crític d'art i docent de la Universitat de Lleó. Investigador de la relació entre art i política en les pràctiques "conceptualistes" argentines de les darreres dècades. És membre de la Xarxa d'Investigadors sobre Conceptualismes a l'Amèrica del Sud. Ha col·laborat en l'edició del llibre Conceitualismos do Sul / Conceptualismos del Sur (Anablume, 2009).
Yves Aupetitallot
Historiador de l'art i director del centre d'art contemporani Le Magasin de Grenoble, on ha comissariat nombroses exposicions. És també director del Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne.
José Díaz Cuyás
Professor d'estètica a la Universidad de La Laguna (Tenerife) i responsable d'Acto Ediciones.
Ha editat el llibre Cuerpos a motor (Las Palmas i Santiago de Compostela, 1997) i el catàleg Ir y venir de Valcárcel Medina (Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, 2002).
Brian O'Doherty
Artista conceptual (amb el pseudònim de Patrick Ireland), és autor de l'influent Inside the White Cube: Ideologies of the Gallery Space (Berkeley, University of California Press, 2000), que aplegava textos dels anys 70 i va consagrar l'expressió "cub blanc" per referir-se a la ideologia de l'espai museístic.
Subjecte a canvis d'última hora.
tlf. 93 412 08 10
programespublics [at] macba [dot] cat
