al
Fidel al seu esperit transversal, l’edició número XXII del Festival LEM (que enguany celebra el 124 aniversari de la invenció de la patafísica) presentarà treballs d’experimentació en les fronteres de les músiques populars i d’aquestes amb altres disciplines.
Festival LEM

Programa

DIVENDRES 6 I 13 D'OCTUBRE, 22 h
Lloc: Auditori Meier

DIVENDRES 6 D'OCTUBRE, 22 h
Les Mutants Maha
Zizeeria Maha és el nom d’una papallona que viu a la regió japonesa de Fukushima i que, a conseqüència de l’accident nuclear de 2011, ha patit mutacions severes. Aquest fet va suggerir al bateria i compositor Guigou Chenevier la idea de composicions mutants on una partitura inicial senzilla va derivant a poc a poc cap a formes estranyes i monstruoses. Chenevier va engrescar dos músics del col·lectiu Inouï Productions per crear Les Mutants Maha: Takumi Fukushima al violí i veu, i Lionel Malric als teclats.

DIVENDRES 13 D'OCTUBRE, 22 h
Big OK
La història de Big OK comença amb la necessitat del guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació al 2015, amb Edi Pou a la bateria i Sara Fontán al violí amb efectes, van ser suficients per consolidar el projecte. Com diuen ells mateixos, Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador de sostre. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

Alenky
Nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica) on conflueixen el jazz, el folk, el rock i la improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del mateix títol del cineasta txec Jan Svankmajer, inspirada en la novel·la Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carrol, ja que és l’univers de Carrol allò que inspira el disc Through the Looking Glass. Acompanyen Egea el compositor i multiinstrumentista Manu Sabaté, el violoncel·lista Joan Antoni Pich, el bateria Arnau Obiols i el poeta i rapsode Oriol Sauleda.

Gràcia Territori Sonor
Tel. +34 932 37 37
info [at] gracia-territori [dot] com
Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida
Antoni Tàpies