A càrrec de Yera Moreno, Feminismes recorre algunes de les principals aportacions de les pràctiques feministes en l’art dels seixanta i setanta, fonamentalment a Catalunya. L’aportació de les dones va venir des de fora del camp de l’art, ja que elles havien estat expulsades del relat oficial, tal com va constatar al 1971 la historiadora de l’art Linda Nochlin en el seu assaig seminal Why Have There Been No Great Women Artists? (¿Per què no hi ha hagut grans dones artistes?). En el cas espanyol, l’eclosió de l’art fet per dones coincidirà amb l’alliberament dels cossos després de la mort de Franco i el final de la dictadura.

Guió i direcció: Yera Moreno
Narració: Cris Celada
Edició: Quiela Nuc
Música i so: Mariokissme y Diego López
Dibuixos i gràfica: Diego del Pozo

Yera Moreno Sainz-Ezquerra és artista visual, investigadora i docent. Doctora en Filosofia i professora del Departament d’Història de l’Art a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid. El seu treball artístic i d’investigació se situa, des dels feminismes i les dissidències cuir/queer, en el camp de la performance i de la producció d’imatges en relació amb les identitats i la subjectivitat. Col·labora amb diferents institucions artístiques i culturals en el desenvolupament de projectes interdisciplinaris entre l’art i l’educació. Juntament amb l’artista Eva Garrido forma part del col·lectiu artístic Colektivof, que ha activat els seus projectes, entre d’altres, a la galeria Off Limits (Madrid), Factoría de Arte y Desarrollo (Madrid), CA2M (Móstoles), MUSAC (Lleó), UMH (Elx), Goodman Arts Center (Singapur) i Supermarket Art Fair (Estocolm). El seu darrer projecte de comissariat ha estat l’exposició Pedagogías feministas. Otras formas de hacer mundo (2019) a la Sala Universitas de la Universitat Miguel Hernández (Elx). Forma part del grup d’investigació i acció sobre educació, art i pràctiques culturals Las Lindes, del CA2M.

Quiela Nuc és artista, curadora, docent i part de nucbeade (col·lectiu format juntament amb Andrea Beade). La seva obra transita entre el documental, la performance i la ficció especulativa. Com a docent i curadora tracta la identitat des d’òptiques ben diverses però sempre subversives i inscrites en els marges del neoliberalisme feroç, antropocentrat i heteropatriarcal. Ha realitzat les pel·lícules Una dedicatoria a lo bestia (nucbeade, 2019), Desertorxs (2017), ШАГ (nucbeade, 2017) i Destroy the face, beat gender: A DISCOnnected party (2016), així com la investigació Lesboanimitas (nucbeade, 2018). Els seus treballs, tant individuals com col·lectius, ha estat exposats i projectats en diferents museus i festivals internacionals, com ara el Festival de Málaga, Alcances Festival de Cine Documental (Cadis), Kunstraum Kreuzberg/Bethanien (Berlín), RMIT Art Intersect Spare Room (Melbourne), MELT: Festival of Queer Arts and Culture (Brisbane), Museum of Impossible Forms (Hèlsinki), i, a Madrid, galeria Espositivo, Sala de Arte Joven, Sala Amadís, Festival Alcine, Festival Márgenes i Sala Alcalá 31. Ha comissariat cicles audiovisuals i activitats per al CA2M, Matadero Madrid, La Casa Encendida, Sala Amadís i el Círculo de Bellas Artes.

Diego del Pozo Barriuso és artista i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Salamanca. El seu treball està motivat per les polítiques de les emocions, les economies afectives i per com es produeixen socialment i culturalment els afectes. És membre dels col·lectius artístics Subtramas, C.A.S.I.T.A. i Declinación Magnética. Va rebre la beca Leonardo BBVA 2019 d’Arts Plàstiques i Art Digital. Ha fet nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, i programes de vídeo en diverses galeries i centre d’art contemporani com ara la XIII Biennal de l’Havana (2019), II BIENALSUR (2019), Atlas de las ruinas de Europa a CentroCentro Cibeles de Madrid (2016-2017), Anarchivo Sida a Tabakalera (Sant Sebastià, 2016), X Biennal Centreamericana (2016), Un saber realmente útil al Museo Reina Sofía (Madrid, 2014-2015), Colonia apócrifa al MUSAC (Lleó, 2014-2015) o Hasta que los leones no tengan historiadores… a Matadero Madrid (2014-2015). També ha participat en exposicions i programes a La Casa Encendida de Madrid, CAB de Burgos, DA2 de Salamanca, Centro Cultural Montehermoso de Vitòria, Nikolaj Kunsthal de Copenhaguen, Haus der Kulturen der Welt de Berlín i, a París, Jeu de Paume, Théâtre Chatelet, Centre Pompidou i el Palais de Tokyo, entre d’altres.

Les seves obres d’art es troben en col·leccions com les de Comunidad de Madrid - CA2M de Móstoles, MUSAC de Lleó, CDAN d’Osca, DA2, Fundación Martínez Guerricabeitia, Diputación de Huesca, Fundación Díaz Caneja, Junta de Castilla y León, Diputación de Valladolid i Caja Burgos. Troba a Diego del Pozo a Hamaca i Archivo de Creadores.

Amb el suport de
Fundación Daniel y Nina Carasso
Sempre s’arriba a quelcom que no es pot pintar.
Dieter Roth