Felix Gonzalez-Torres: dissoldre’s en la multitud La performance d’allò polític

Des de mitjans de la dècada dels vuitanta, Felix Gonzalez-Torres va fer una sèrie de treballs que reprodueixen imatges de multituds en puzles, vaixelles i papers pintats per a la paret. Així se sumava a la llarga tradició d’artistes que reconeixien en les imatges de la multitud un motiu fonamental de la producció visual del segle XX. En aquesta conferència es pretén abordar l’obra de Felix Gonzalez-Torres des de la naturalesa ambivalent de la multitud. D’una banda, la seva imatge pot ser associada a la por i l’anul·lació, tal com fa el mateix Gonzalez-Torres a “Double Fear”, present a Política de la relació, en què va superposar a aquestes imatges ampliacions de fotografies del VIH fetes amb microscopi. De l’altra, la multitud és un espai poderós per activar processos performatius de desidentificació, una de les estratègies fonamentals en la pràctica de Felix Gonzalez-Torres, que, d’altra banda, i a través d’estratègies estètiques i polítiques molt diverses, va tenir com a ambició principal dissoldre’s en la multitud.