Conferència d'Ana Longoni en el marc del PEI obert

Entre les estratègies creatives del moviment de drets humans durant les últimes dictadures a l’Argentina (1976-1983) i Xile (1973-1990), es poden reconèixer i contrastar dues grans matrius de representació visual dels desapareguts: les fotos i les siluetes. Ambdues van sorgir (gairebé) paral•lelament i tenen una llarga història en la qual han esdevingut signes que –fins i tot fora de l’Amèrica Llatina– remeten inequívocament als desapareguts.

Des dels seus inicis el 1977, les Madres de la Plaza de Mayo van idear recursos simbòlics que les identifiquessin i cohesionessin com a grup alhora que feien visibles la seva existència i el seu reclam davant dels familiars dels desapareguts, la societat argentina i la comunitat internacional. El Siluetazo (1983) marca un d’aquells moments excepcionals de la història en què una iniciativa artística coincideix amb la demanda dels moviments socials i pren cos gràcies a l’impuls d’una multitud. Va implicar la participació, malgrat l’amenaçador operatiu policial, de centenars de manifestants que van pintar i van posar el seu cos per esbossar siluetes que representessin «la presència d’una absència», la de milers de desapareguts.

A Xile, a partir de 1983 sorgeixen agrupacions fora de la lògica partidària que comencen a intervenir políticament en l’espai públic. Mujeres por la Vida, un col·lectiu de dones de posicionament feminista i de diversa procedència ideològica, i el Movimiento Contra la Tortura Sebastián Acevedo, el principal referent ideològic del qual era la teologia de l’alliberament, van respondre activament davant la persistent repressió de la dictadura de Pinochet mitjançant assenyalaments, talls de trànsit, accions llampec, marxes que confluïen en un punt inesperat de la ciutat.

El PEI obert comprèn les activitats obertes al públic programades pel Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA.
Organitzades en diversos formats –debats públics, seminaris, tallers, programes audiovisuals i conferències–, aquestes activitats comparteixen i donen visibilitat a les línies de recerca desenvolupades pel PEI, que també s'articulen amb el programa d'exposicions i d'activitats del MACBA.

Joves pintant siluetes a l'Obelisc durant "el Siluetazo", Buenos Aires, 8 de desembre de 1983. Archivo Hasenberg - Quaretti. Colección Centro de Estudios Legales y Sociales. Archivo Fotográfico Memoria Abierta

Programa

Dimecres 17 d’abril, a les 19.30 h

Ana Longoni és Doctora en arts i professora de la Universitat de Buenos Aires, és a més investigadora del CONICET, autora teatral, assagista política i una de les més reconegudes historiadores de l’art d’avantguarda i contemporani a l’Amèrica Llatina. Ha escrit llibres de referència com Del Di Tella a Tucumán Arde i Traiciones. La figura del traidor en los relatos acerca de los sobrevivientes de la represión, com també un assaig clau sobre Oscar Masotta. Va ser comissària de la retrospectiva de Roberto Jacoby i, formant part de la Red Conceptualismos del Sur, d’una colossal panoràmica en procés sobre l’art i l’activisme social a l’Amèrica Llatina de la dècada de 1980, ambdues al Museo Reina Sofía de Madrid. Forma part de l’equip coordinador del projecte Perder la forma humana. Arte y política en América Latina en los años 80, que s’exposa al MNCARS des d’octubre de 2012 i que després es podrà veure a l’Amèrica Llatina.

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 79 00
pei [at] macba [dot] cat

Continguts relacionats

Activitats

Àudios

Estratègies creatives del moviment de drets humans a l’Argentina i Xile
EN CRISI #3 Reflexions sobre un moment crític: Toni Serra, Ana Longoni i Rubén Martínez
03.07.2013
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars