Els relats de la dècada del 1990 encara s’han d’escriure. S’ha esbossat ja una història oficial, la que va certificar la fi de l’Europa de blocs i el triomf del capitalisme, va creure en la «globalització», va abraçar de manera acrítica els avenços tecnològics a la vida quotidiana i… Però en aquella dècada va haver-hi una altra realitat. La que va ignorar el mercat com a trencaonades del treball en cultura; la que molt abans d’entrar en crisi el 2008 va veure les fissures del nou ordre neoliberal; la que es va basar en la complicitat i la fraternitat, i va posar els fonaments per a una cultura d’allò comú. A Espanya és un període ampli, que desborda els seus límits cronològics en iniciar-se, quan, pels volts de mitjan dècada dels vuitanta, emergeix una generació que comença a sentir-se incòmoda davant la desmemòria de la Transició i tomba la mirada cap als artistes que havien començat a treballar en el fet conceptual. 

Emmarcat en Acció. Una història provisional dels 90, aquest seminari indaga en algunes de les pràctiques que van travessar aquella època, que, després de la irrupció d’una pandèmia, tornen a ser al centre de moltes mirades sobre el nostre temps. Més enllà de reivindicar la centralitat dels nostres cossos i de l’acció i la performance com una manera de problematitzar moltes de les línies de tensió que es marquen, el seminari planteja una reflexió sobre la vigència de moltes de les pràctiques que es van iniciar aleshores: la necessitat de generar espais que permetin la fluïdesa de les relacions intergeneracionals; el compromís amb unes pràctiques que sembla que naveguin sempre a contracorrent; les extensions a camps paral·lels –com la música o la poesia, la parateatralitat, el cos en moviment, les noves tecnologies–, amb els quals l’acció sempre ha mantingut una relació estreta, o la mateixa estratègia per desvetllar i reescriure juntament amb tots els agents de la dècada els múltiples relats que van quedar invisibilitzats.

Programa

DIVENDRES 30 D'OCTUBRE I DISSABTE 31 D'OCTUBRE
Preu: 
Gratuït. 

 

DIVENDRES 30 D'OCTUBRE

16:00h

Presentació del seminari a càrrec de Ferran Barenblit. Director del MACBA

16:15h

Activar històries. Contar l’acció. José Díaz Cuyás conversa amb Ferran Barenblit i Aída Roger, comissaris d’Acció. Una història provisional dels 90 

17:15h

Poètiques sonores. Taula de debat amb Eduard Escoffet, Bartolomé Ferrando i Barbara Held. Presenta i modera: María Salgado

18:15h

Pausa

18:30h

L’acció com a militància. Taula de debat amb Oscar Abril Ascaso, Santi Barber i Nieves Correa. Presenta i modera: Marcelo Expósito

 
DISSABTE 31 D'OCTUBRE
16:30h

Conferència a càrrec de Marta Pol Rigau. És possible definir certs aspectes conceptuals de l’art d’acció dels noranta?

17:30h

Esther Ferrer i Los Torreznos. Conversa sobre transmissió entre generacions (preenregistrada)

18:30h

Comunitats artístiques autogestionades. Taula de debat amb Joan Casellas i Ester Xargay. Presenta i modera: Karin Ohlenschläger

 

 

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 

Participants

OSCAR ABRIL ASCASO
És activista cultural, artista, curador d’exposicions i productor cultural. Com a artista sempre ha estat vinculat a les pràctiques performàtiques i als estudis de la performativitat, bé sigui des de l’art d’acció, la investigació sonora o la música pop. Durant la dècada dels noranta del segle passat, va definir el seu treball d’art sonor amb la marca oaa soundworks. A oaa soundworks convergeixen la música d’acció, el registre de paisatges sonors i els experiments didàctics. oaa soundworks treballa amb tres línies d’actuació paral·leles, que reben el nom de RMS (Ready-Made Sounds), LTM (Low-Tech Music) i MRP (Metareference Projects), totes elles, estratègies diferents d’aproximació als fenòmens sonors però que comparteixen una política pràctica i participativa d’instrumentalització d’algunes de les herències històriques de l’art sonor del segle XX.

SANTIAGO BARBER
Artista, activista, investigador i propositor cultural. Desenvolupa la seva pràctica en els àmbits de les pràctiques artístiques de context, l’art activista i la creació de processos experimentals on convergeixen l’art i la imaginació política. Des d’un concepte expandit de la producció artística, investiga metodologies de treball amb diferents moviments socials i experiències col·lectives en el marc de processos de regeneració urbana, autoorganització social i projectes artístics col·laboratius.

JOAN CASELLAS 
Artista plàstic i fotògraf documentalista especialitzat en l’art d’acció. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Influenciat per l’art conceptual, l’any 1976 forma el grup Dadà ataca de nou, on fa les seves primeres accions i intervencions efímeres. Posteriorment continua el seu treball artístic amb la influència de Duchamp i Brossa. L’any 1986 es trasllada a Nova York i comença a treballar en escultures de gran format que exposa a Amsterdam i Barcelona. En tornar a Barcelona se centra exclusivament en l’art d’acció. Des de 1992 edita la revista Aire i inicia un exhaustiu arxiu fotogràfic. Imparteix nombroses conferències i cursets en universitats i centres d’art. També col·labora amb la revista Papers d’art i els diaris Avui i La Vanguardia, i, des del 2005, organitza la trobada internacional de poesia d’acció i performance La Muga Caula.

NIEVES CORREA
Comença la seva carrera en l’art de l’acció i la performance a finals dels anys vuitanta i, des de llavors, ha participat en festivals i trobades arreu d’Europa, fonamentalment, però també al Canadà, l’Equador, l’Argentina, l’Uruguai i el Japó. Des del 1990 organitza festivals i programes de performances, tant de manera independent com en comissariat, on destaca Acción!MAD – Encuentro Internacional de Arte de Acción de Madrid, del qual va ser directora des del 2003 fins al 2019, any de l’última edició. www.nievescorrea.org        

JOSÉ DÍAZ CUYÁS
Professor d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universidad de La Laguna. Els seus interessos se centren en el cos com a element mediador de l’art i les imatges, així com en la primacia de l’acte i la presència, basats en les neoavantguardes dels seixanta. Actualment treballa la relació entre les experiències artístiques i aquelles altres mediatitzades pel consum i l’oci. Va ser comissari i editor d’Encuentros de Pamplona: Fin de fiesta del arte experimental (MNCARS, 2009) i d’Anar i venir de Valcárcel Medina (Fundació Tàpies et al., 2002). Entre les seves publicacions recents destaquen la coordinació del número 10 sobre art i turisme de la revista Concreta i “Movilizados por lo real: turistas, soldados, artistas” (sobre Marcel Broodthaers) a Arquitectura: lenguajes fílmicos (Tabakalera, 2018). Ha estat director de la revista Acto, que va dedicar números monogràfics a Duchamp, al Suelo, la Risa y los Fantasmas. És coordinador del grup de recerca TURICOM, acrònim de “La experiencia turística: Imagen, Cuerpo y Muerte en la cultura del ocio”. 

EDUARD ESCOFFET
Poeta, agitador cultural i membre de la banda Barba Corsini. Ha organitzat cicles com ara “Viatge a la Polinèsia” (1997-2000) i el festival PROPOSTA (CCCB, 2001-2004), i actualment dirigeix el festival Poesia i + (Fundació Palau, Maresme). Recentment ha publicat el llibre La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, que complementa l’exposició que va comissariar l’any passat a la Fundació Joan Brossa. Com a poeta, s’ha centrat en la poesia sonora i la performance.

MARCELO EXPÓSITO 
És artista i crític cultural. Durant els últims anys ha viscut entre Barcelona, Buenos Aires i Madrid. La seva obra artística s’ha exposat amb regularitat en contextos rellevants com l’Aperto de la Biennal de Venècia, la 3a Biennal d’Art Contemporani de Berlín, la Manifesta 8, la Bienalsur de Buenos Aires, el MACBA o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. El MUAC de Ciutat de Mèxic i La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona preparen actualment exposicions retrospectives de la seva obra. El seu darrer llibre és Discursos plebeyos (2019).

BARTOLOMÉ FERRANDO 
Performer i poeta visual. Professor titular de performance i art intermèdia a la Facultat de Belles Arts de València. Coordina la revista Texto Poético. Com a performer participa en festivals i trobades per Europa, el Canadà, Mèxic, els Estats Units, l’Equador, la República Dominicana, Argentina, Xile, Veneçuela, el Japó, Corea, Singapur, Vietnam i Israel. Exposa la seva poesia visual i concreta en diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i França. Forma part dels grups Flatus Vocis Trío, Taller de Música Mundana, Rojo, SIC, JOP, Dosentredos i Trio Poesia Acció, dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció. És redactor a les revistes Doc(k)s, Inter, Boca de incendio i Texturas. A més de Texto Poético, ha publicat els llibres de poesia Trazos, Propuestas poéticas, Jocs, Latidos Valencia, En la frontera de la voz, Nudos de viento, Soledad magnética i In-significancias poéticas, i els assajos Hacia una poesía del hacer; El arte intermedia; La mirada móvil; El arte de la performance, elementos de creación; Arte y cotidianeidad: hacia la transformación de la vida en arte, i De la poesía visual al arte de acción. També ha fet diverses gravacions en MC, LP i CD, i vídeos i DVD de performance. La revista francesa Doc(k)s li va dedicar el número 25/26/27/28 4ème sèrie.

ESTHER FERRER
És coneguda sobretot per les seves performances, la seva principal forma d’expressió, sola o en el si del grup ZAJ (dissolt el 1997), creat per Ramón Barce, Juan Hidalgo i Walter Marchetti el 1964. La seva obra s’ha orientat més cap a l’art/acció, pràctica efímera, que no pas cap a l’art/producció. A principis dels anys seixanta va crear a Espanya, juntament amb el pintor J.A. Sistiaga, el primer taller de lliure expressió. A partir dels anys setanta reprèn el seu treball en el terreny de les arts plàstiques: fotografies retreballades, instal·lacions, objectes i obres basades en la sèrie dels nombres primers o el nombre π. El seu treball s’inscriu en “un minimalisme molt particular basat en el rigor de l’absurd”. Ferrer diu, però només quan l’hi pregunten, que la performance és “l’art de l’espai, el temps i la presència”. En la seva llarga carrera com a artista de performances ha participat en nombrosos festivals arreu del món. Ha impartit cursos en universitats i escoles de Belles Arts, i ha exposat la seva obra plàstica en diversos museus i galeries nacionals i estrangeres. Ha creat dues obres radiofòniques per a Radio Nacional de España: Al ritmo del tiempo i TA TE TI TO TUo la agricultura en la Edad Media.
El 1999 va ser una de les dues artistes que van representar Espanya a la Biennal de Venècia, i compta amb nombrosos premis i reconeixements: el 2006 va rebre el TRACE: John Boehme Performance Art Lifetime Achivement Award; el 2008, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques; el 2012, el Premi Gure Artea del Govern Basc; el 2014, el Premi MAV (Mujeres en las artes visuales), el Premi Marie Claire pour l’Art Contemporaine i el Premi Velázquez.

BARBARA HELD
És flautista i compositora i viu a Barcelona. La seva pràctica de músic de formació clàssica dona prioritat a tota una vida de col·laboració i de treball interdisciplinari en relació amb altres artistes. Coneguda per la seva subtil exploració del material sonor, crea un treball sonor sensible i enfocat que exposa el detall de l’espai físic de l’escolta, així com una gran atenció a la manera com escoltem els cossos que es mouen a través del món. Ha creat un cos molt personal de repertori nou per a flauta d’artistes com ara Alvin Lucier, Carles Santos i Joan Brossa, i va ser flautista amb el grup Bowery Ensemble de Nova York, estretament vinculat a Cage i Feldman.

KARIN OHLENSCHLÄGER
Directora artística de LABoral Centro de Arte y Creación Industrial des del 2016. Ha comissariat nombroses exposicions i impartit classes relacionades amb l’art d’acció i altres pràctiques artístiques interdisciplinàries i de media art. A la dècada dels anys vuitanta va dirigir el programa “Video Forum Internacional” al Museo Español de Arte Contemporáneo i va col·laborar estretament amb l’Espacio P, del qual va comissariar l’exposició retrospectiva Espacio P 1981-1997 al centre d’art Dos de Mayo de Madrid (2017) i al TEA de Santa Cruz de Tenerife (2018).

MARTA POL RIGAU
Doctora i llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, Post-War and Contemporary Art a Sotheby’s Educational Studies London, màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona i postgraduada en Gestió i Polítiques Culturals per aquesta mateixa universitat. El seu àmbit de recerca se centra principalment en el camp teòric i de comissariat de l’art d’acció. Ha publicat articles en revistes i llibres de l’especialitat i ha comissariat nombroses exposicions i festivals d’art d’acció. Actualment és codirectora del congrés internacional Fugas e Interferencias. Internacional de Arte de Acción a la Universidad de Vigo i directora del Centre d’art ARBAR, centrat en la investigació dels processos performatius en l’entorn rural en desús.

MARIA SALGADO
És poeta i investigadora en poesia contemporània. Treballa amb el llenguatge com a material de textos, audiotextos i accions. Ha publicat cinc llibres de poesia, entre els quals, Ready (2012), Hacía un ruido. Frases para un film político (2016) i Salitre (2019), i el CD 20.20 (2016). Aviat veurà la llum El Momento Analírico, una història expandida de la poesia a Espanya des del 1964 fins al 1983, reescriptura de la tesi amb la qual va rebre el doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAM. Forma part del col·lectiu Seminario Euraca. Des de l’any 2012 explora el so i l’escena juntament amb el compositor Fran MM Cabeza de Vaca. 

LOS TORREZNOS 
Rafael Lamata i Jaime Vallaure. Viuen i treballen a Madrid.
Los Torreznos és una eina de comunicació sobre allò social i polític, i els costums més arrelats. Treballen traduint al llenguatge contemporani temes que formen part de la quotidianitat més absoluta. La intenció de la seva obra s’orienta cap a la recerca i l’experimentació expressiva a través de formes senzilles com ara el gest, el llenguatge i la presència. Formes que, en primera instància, són accessibles a qualsevol persona i no només a aquells especialistes en el llenguatge de l’art contemporani. Fan servir l’humor i tracten continguts que reflecteixen l’esdevenir quotidià, allò que qualsevol persona pot viure. La seva obra es desenvolupa a través de diversos formats, tant de caràcter presencial (performance o art d’acció) com multimèdia (vídeo i peces sonores).
Tot i que Els Torreznos es va constituir com a tal l’any 1999, anteriorment Rafael Lamata i Jaime Vallaure ja havien realitzat nombrosos treballs d’intervenció conjunta. Així mateix, Jaime Vallaure i Rafael Lamata són membres fundadors i components actius dels grups de creació experimental Circo Interior Bruto i Zona de Acción Temporal (ZAT, 1997-1998). Prèviament, cada un d’ells havia desenvolupat el seu propi treball de creació.
Han mostrat la seva obra en diversos llocs i festivals d’arreu del món.

ESTER XARGAY
Escriptora i artista. Escriu poesia i textos en relació amb l’expansió de l’art: interdisciplinarietat, actituds, procediments i dissolució dels gèneres. Col·labora regularment en diverses publicacions d’art i lletres. Juntament amb Carles Hac Mor, va propiciar un prolífic ressorgiment de l’acció artística al llarg dels anys noranta, fins als inicis del 2000, organitzant trobades artístiques anàrquiques, com ara De viva veu. Revista parlada i De viva veu. Revista caminada, així com Àgora indisciplinaria. Entre molts altres contubernis, van impartir cicles de conferències, tallers i sessions d’accions a l’entorn de l’art d’acció en diverses institucions. Plegats van generar múltiples escenaris que donaven visibilitat i llibertat creativa als artistes participants de generacions diferents.
 

 

Coorganitzada

L'Internationale. Our many europes
 

Our Many Europes és un programa de la confederació europea de museus "L'Internationale" i cofinançat pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea. Els membres de L'Internationale (Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen, Moderna Galerija (MG + msum), Ljubljana, Van Abbemuseum, Països Baixos, MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Muzeum Sztuki Nowoczesnej w Warszawie, SALT Research and programs a Istanbul i Ankara, i el Museu Reina Sofia, Madrid) i els seus socis del National College of Art and Design y (NCAD), Dublín i Valand Academy (Gothenburg University) estan presentant més de 40 activitats públiques (conferències, exposicions, tallers) des d'ara fins a maig de 2022.

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black