És la bomba! La Guerra Freda al cinema d'animació

Programa

Les sessions comencen a les 17.30 h.

Dissabte 6 d'octubre
ELS BONS I ELS DOLENTS
Aquesta primera sessió posa en relació pel·lícules animades de propaganda de la Segona Guerra Mundial, dels Estats Units i l'URSS, adreçades a un públic heterogeni compost per famílies, soldats o estudiants als primers anys quaranta, com un precedent del que serà el cinema de propaganda de la Guerra Freda. Algunes d'aquestes pel·lícules avui estan oblidades o retirades de circulació per ser «políticament incorrectes». Aquests curts ajuden a comprendre la manera com els estereotips i les proclames propagandístiques impregnen les pantalles en períodes de conflicte.

The Vultures (Els voltors), P. Sasonov, 1941. 2'11'' (URSS)
De la sèrie «Political Posters» on alguns dels millors animadors del moment van treballar «com els soldats al front», segons relata el realitzador veterà Fyodor Khitruk, «per derrotar el feixisme». Uns voltors amenaçadors amb la creu gammada esperen dalt d'un arbre i es converteixen en avions de guerra que finalment són derrotats pels avions russos.

Kino Circus, L. Almalrik, O. Khodataeva, 1942. 3'34'' (URSS)
Vodevil animat en tres actes. En el primer, titulat «Adolf Hitler entrena els seus gossos», veiem rere el teló una caricatura del dictador menjant un os en el que se suposa que és el «Nou Restaurant Europeu». Quan xiula, apareixen tres gossets obedients; són Mussolini (Itàlia), Horthy (Hongria) i Antonescu (Romania). El segon acte és una curiosa trobada entre Napoleó i Hitler, i en el tercer, el nostre protagonista juga amb torxes de foc sobre barrils de pólvora amb els noms de diversos països.

Germany Calling, Schichlegruber Doing the Lambert Walk (Aquí Alemanya. Schichlegruber al ritme del Lambert Walk), 1940. 3' (Gran Bretanya)
Segment del llargmetratge (fet de diversos curts americans i anglesos) titulat Back the Attack, una pel·lícula que va recórrer els Estats Units i Anglaterra per explicar als ciutadans les raons per participar en la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'un exercici innovador de muntatge amb la finalitat de ridiculitzar Hitler fent servir imatges de El triunfo de la voluntad.

Revolt of the Toys (La rebel·lió de les joguines), Hermina Trvola, 1945. 8' (República Txeca)
El cinema animat txec ha estat tradicionalment un dels més brillants en animació stop motion. Utilitzant aquesta tècnica, les joguines de fusta d'un taller es rebel·len contra un oficial de l'exèrcit Nazi.

Daffy the Commando, Friz Freleng, 1943. 7' (Estats Units)
L'ànec Lucas baixa amb paracaigudes esquivant els alemanys i els deixa una bomba. En intentar fugir, es fica dins un canó i, volant com un home-bala, arriba a un míting de Hitler. Freleng, conegut per crear «La Pantera Rosa», va ser, juntament amb Chuck Jones, el gran realitzador dels estudis Warner Bros.

Bury the Axis (Enterreu l'Eix), Lou Bunin (Prod.), 1943. 5' aprox. (Estats Units)
Hitler i els seus aliats principals, Mussolini i Hirohito, apareixen en una versió singular de caricatures amb ninots animats. «Il Duce» surt d'una caseta de gos bordant. En general, tots tres en surten malparats.

Private Snafu: Spies (Soldat Snafu: espies), Chuck Jones, 1943 (Estats Units)
El soldat Snafu va ser creat per Frank Capra des de la «First Motion Picture Unit» de l'exèrcit de l'aire nord-americà per divertir les tropes. Snafu és l'acrònim de «Situation Normal, All Fouled Up». Aquest episodi alerta sobre els perills de no ser discret: Snafu acaba a l'infern, on es troba amb Hitler.

Mr. Hook: Tokyo Woes (Sr. Hook: Tragèdies a Tokio), Bob Clampett, 1945. 4' (Estats Units)
Aquest cartoon de propaganda perquè els marins compressin bons de guerra mostra els japonesos caricaturitzats fins a l'exageració. És part de la sèrie «Mr. Hook», produïda per la Marina nord-americana en col·laboració amb la Warner Brothers.

You're a Sap Mr. Jap (Ets beneit, Sr. Japo) Dan Gordon, 1942. 7' (Estats Units)
Popeye es troba amb uns pescadors japonesos en una barca sota la qual amaguen un buc de guerra enorme. Aquesta pel·lícula, retirada de circulació per la seva condició racista extrema, il·lustra l'enfrontament entre els Estats Units i el Japó.

Strike the Enemy on the Front Lines and at Home. A Mighty Handshake (Abat l'enemic al front i a casa. Una forta encaixada de mans), O. Khodataeva, I. Ivanov-Vano, 1941. 4' (URSS)
El primer títol adverteix que els feixistes poden ser pertot arreu boicotejant el progrés soviètic; el segon fa referència al pacte britanicorus en contra d'Alemanya. L'encaixada de mans dels dos països esclafa literalment un Hitler empetitit.

The Ducktators, (Els ànecs dictadors) Norman McCabe, 1942. 7' (Estats Units)
En una granja neix l'aneguet Hitler d'un ou negre. També hi apareixen les caricatures de Mussolini i Hirohito davant d'un colom de la pau deprimit. Tots els personatges són interpretats per la millor veu de personatges animats de tots els temps: Mel Blanc.

Dissabte 20 d'octubre
LA REBEL·LIÓ DELS ANIMALS
Sessió aconsellada per a més grans de 7 anys
George Orwell va concebre la seva novel·la La rebel·lió dels animals durant la Guerra Civil espanyola com una al·legoria antistalinista. Es va publicar el 1945 i de seguida es va convertir en un best-seller. Orwell condemnava la tirania confiant d'obrir una tercera via cap al socialisme democràtic. No obstant això, els serveis secrets americans van veure en l'obra d'Orwell la base perfecta per crear una pel·lícula amb la qual obrir una bretxa amb els antics aliats. El 1948 es va crear una agència per controlar les activitats de l'URSS i d'altres grups comunistes que poguessin desacreditar els Estats Units. Era l'OPC (Oficina de Coordinació del Programa Polític) sota la direcció el Departament de Defensa nord-americà. L'OPC va crear una unitat per afilar les tècniques publicitàries anticomunistes a Amèrica: el «Psychological Warfare Workshop». El projecte lligava amb la «Campanya de la Veritat» llançada el 1950 pel president Truman amb l'objectiu de mantenir la fe en el «món lliure» i desestabilitzar l'hegemonia soviètica de l'Europa de l'Est. En aquesta campanya el cinema tenia un paper central i Animal farm n'és el manifest.

Animal Farm (La rebel·lió dels animals), Joey Batchelor i John Halas, 1954. 72' (Gran Bretanya). Doblada al castellà
És el primer llargmetratge animat britànic. Basat en la novel·la homònima d'Orwell, un grup d'animals d'una granja expulsen els humans i creen un sistema de govern propi que s'acaba convertint en una tirania brutal. El tsar Nicolau II, Lenin, Trotsky i Stalin hi són representats per personatges animats. El film és un dels llargmetratges més bells de la història de l'animació i conserva l'humor, la ironia i el pessimisme de la novel·la original. Redueix la història a l'essencial, seguint molt de prop la narrativa d'Orwell, i alhora la fa assequible a tots els públics.

Dissabte 3 de novembre
COMUNISME CONTRA CAPITALISME
Després de la Segona Guerra Mundial calia justificar la supremacia del nou ordre pel qual van apostar cadascun dels blocs. Les pantalles de cinemes i escoles es van inundar de pel·lícules educatives amb un alt contingut propagandístic sobre el capitalisme i les seves bondats als Estats Units i sobre el seu «contrari», el comunisme, al bloc soviètic. La sessió es planteja com un diàleg entre les peces, que segurament no va existir mai fins avui.

Lenin's Kino Pravda (Kino Pravda de Lenin), Dziga Vertov (atribuït), 1924. 1' (URSS)
Dades sobre el partit comunista en una curiosa peça animada.

Results of the XII Party Congress (Resultats del XII Congrés del Partit), 1925. 3' (URSS)
Des d'un cas particular de tres camperols, aquest curt anima la gent del camp a treballar i comprar en cooperatives.

Make Mine Freedom (Fes-me lliure), 1948. 9' (Estats Units)
El Harding College va produir una col·lecció de curtmetratges de factura mediocre però contingut convincent; són el llegat d'un govern entossudit a vendre l'immillorable sistema capitalista a la seva pròpia gent. El curt mostra un xerraire que ven el beuratge màgic «ISM» (isme), que soluciona tots els problemes. La pel·lícula adverteix amb humor dels perills del comunisme i dels avantatges innumerables del sistema capitalista.

Prophets and Lessons (Profetes i lliçons), V. Kotonochkin, 1967. 9'32'' (URSS)
Un capitalista gras amb un mantell de gitana que endevina suposadament el futur atreu l'atenció dels qui estan descontents amb el règim socialista. Els fets desmentiran les seves prediccions i el socialisme mostrarà els seus avenços múltiples en fragments de pel·lícula documental. Combina una estètica de caricatura política amb els grafismes clàssics socialistes en les parts animades i una imatge real tractada a postproducció.

Albert in Blunderland, (Albert al país de les pífies) 10' aprox. (Estats Units)
Una formiga ensenya a un treballador americà com funciona el seu «formiguer» com una paròdia d'una economia i una societat controlades pel govern i «sense llibertat d'expressió, sense justícia»...

Great Rights, ( Drets fantàstics) William Hurtz, 1963. 13' (Estats Units)
L'espectador acompanya Millie i el seu pare per Washington mentre imaginen què passaria si la «Carta de Drets» (dret a la informació, llibertat d'expressió, dret a la propietat privada...) desaparegués de la vida dels americans.

The Millionaire (El milionari), 1963. 9'57'' (URSS)
Una potentada mor i deixa l'herència al seu gos buldog. Crítica de la societat capitalista on els diners ho són tot, i que permet que fins i tot un gos, pel sol fet de ser adinerat, arribi a senador.

The Littlest Giant (El gegant més petit), Carl Urbano, 10' aprox. (Estats Units)
Amb un grafisme inusualment estilitzat, aquest curt «educatiu» explica per què és necessari que els americans consumeixin i paguin a crèdit per mantenir en marxa l'engranatge capitalista.

The Share Holder (L'accionista), R. Davidov, 1963, 10' (fragment) (URSS)
Michael Chase és un treballador d'una empresa americana que viu del crèdit i, en quedar-se sense feina, ho perd tot. Davidov utilitza un grafisme excel·lent d'estètica pop més proper al món del còmic americà que no pas al de l'animació tradicional russa.

Dissabte 17 de novembre
CONSPIRADORS, MARCIANS, ESPIES I SUPERHEROIS
Programa format exclusivament per dibuixos animats americans. Malgrat la rica tradició de l'animació russa, van ser els americans els qui van explotar i parodiar les obsessions de la Guerra Freda d'una manera més rica, amena i fins i tot paròdica, propiciant la creació de subgèneres i arquetips amb els quals tractar les inquietuds generades des del poder: invasions alienígenes, espies a l'espai o belles arribades del fred, per citar-ne algunes. El món dels cartoons va reflectir amb enginy i frescor un món dividit entre «ells» i «nosaltres». Una sessió divertida per a totes les edats.

Roger Ramjet: Robot Plans ( Roger Ramjet: Plans de robot), Fred Crippen, 5' (Estats Units)
Rojer Ramjet és un heroi patriota, no gaire intel·ligent, que resol les seves missions amb l'ajut d'un grup de criatures: els «American Eagles». Emesa per primera vegada el 1965, la sèrie reflecteix les obsessions de la Guerra Freda amb humor i un grafisme estilitzat que salva les limitacions de l'animació. El poder de Roger Ramjet rau en la «Proton Energy Pill» (píndola d'energia de protons) que li dóna «la força de vint bombes atòmiques durant un període de vint segons».

Haredevil Hare (Atreveix-te, conill), Chuck Jones, 1948, 7' (Estats Units)
El coet de Bugs Bunny arriba a la Lluna. Allà es troba Marvin, el marcià petit i bel·licós que pretén fer volar la Terra a miques.

Duck Dodgers in the 24 ½ th Century (L'ànec Lucas al segle 24 ½), Charles M. Jones, 1953. 7' (Estats Units)
Amb l'ànec Lucas, Porky i Marvin el marcià. Paròdia de les sèries d'episodis espacials a la manera de Buck Rogers i Flash Gordon, signada per un dels millors animadors-realitzadors de tots els temps i amb la música del mestre Carl Stalling.

Under the Counter Spy (Secret Agent F.O.B.) (Contraespionatge, (Agent secret)), Don Patterson, 1947. 7' (Estats Units)
Suggereix una trama d'espionatge internacional, amb el Pájaro Loco com a protagonista.

Superman: The Mechanical Monsters (Superman: Els monstres mecànics), Dave Fleischer, 1941, 7'. (Estats Units)
Els creadors de Popeye i Betty Boop, els germans Fleischer, van donar vida a Superman en una obra de disseny impecable. Un inventor ha creat robots gegants i poderosos que volen com avions i roben bancs. Evidentment, Lois Lane es troba en una situació crítica i Superman anirà a salvar-la i alliberarà el món de l'inventor malvat.

Roger Ramjet: Big Wolf (Roger Ramjet: Gran Llop), Fred Crippen, 5' (Estats Units)
El petit Doodle, membre dels American Eagles, adopta un gos gran i abandonat. El general G. I. Brassbottom requereix amb urgència la presència de Roger Ramjet a Washington per a una missió relacionada amb una xarxa d'espies que han robat l'FBI i la CIA. El gos, que al principi semblava un problema, ajudarà a solucionar la missió.

Dissabte 1 de desembre
EL DIA DESPRÉS
Fins ben entrats els vuitanta, el temor d'una possible hecatombe nuclear va planar intermitentment sobre la població mundial, i així va quedar reflectit en multitud de ficcions. A l'«era Reagan», aquests temors van renéixer, alimentats també per una cultura antinuclear que va trobar en els accidents de Three Mile Island (1979) i Txernòbil (1986) l'ocasió per universalitzar-se.
La sessió s'inicia amb un dels curts més emblemàtics per als americans que van viure la Guerra Freda. Es tracta d'un manual d'instruccions per a infants sobre què fer en cas d'explosió nuclear. El contrast, artístic i conceptual, amb la projecció següent no podria ser més gran.

Duck and Cover (Ajupir-se i protegir-se), Federal Civil Defense (Prod.), 1951. 10' (Estats Units)
Curtmetratge «educatiu» amb el personatge animat de la tortuga Burt, que ensenya als infants com protegir-se en cas d'un atac nuclear. Un exemple excel·lent de la desinformació a què estava sotmès el ciutadà mitjà en referència als efectes de la bomba atòmica.

When the Wind Blows (Quan bufa el vent), 1986. 80' (Gran Bretanya). Dibuixos animats, doblada al castellà, més grans de 7 anys
Amb l'ajut de pamflets governamentals, una parella de jubilats britànics construeix un refugi nuclear, sense adonar-se que la nova guerra no té res a veure amb la que van viure durant la Segona Guerra Mundial. Després de l'explosió nuclear d'un suposat enfrontament entre soviètics i americans, Jim i Gilda esperen que aparegui l'ajut estatal promès i tornar a la normalitat en un parell de dies. Basada en el llibre de Raymond Briggs i amb música de Genesis, When the Wind Blows és una de les històries més commovedores del temut i imaginat mil vegades «dia després», i un al·legat antibèl·lic de la darrera etapa de la Guerra Freda.