Entre la producció i els fets. La reinvenció de l'activisme artístic
Seminari PEI Obert
Moderat per Marcelo Expósito
El debat entorn de les articulacions entre art, política, activisme i comunicació ha anat adquirint cada vegada més legitimitat i presència al llarg dels últims quinze anys. Des de mitjan de la dècada passada, l'activitat desenvolupada tradicionalment dins l'àmbit de la institució artística i la política de moviments han anat generant una multiplicitat d'articulacions i formes de traducció entre si, de manera que podríem dir que actualment travessem un cicle de reinvenció complexa de l'activisme artístic. Aquesta complexitat es posa de manifest si ens fixem en dos dels esdeveniments que formen part del big bang que detona alhora l'explosió de les noves polítiques autònomes dels moviments i les noves polítiques d'experimentació al si de la institució artística: respectivament, la irrupció zapatista de 1994 i la celebració de la Documenta X el 1997.
El terme «activisme artístic», que aquí s'utilitza de manera laxa, remet a una àmplia constel·lació semàntica i forma part d'un imaginari que s'ha anat conformant al llarg d'un segle, des de les experiències inicials de desbordament cap a un o altre costat de la frontera que convencionalment ha separat l'activitat política de la pràctica artística dins l'àmbit de la institució. Alguns referents crucials d'aquests desbordaments es troben en la radicalització de l'avantguarda soviètica (en el trànsit de la fase de laboratori del cubofuturisme, el constructivisme i el suprematisme cap a les pràctiques productivistes i factogràfiques) i en el dadaisme de l'Alemanya de Weimar (mitjançant la invenció del fotomuntatge polític o el teatre d'avantguarda i agitació). Durant els debats que, a principi de la dècada de 1920, disputaven quines havien de ser les línies de desbordament de fase especulativa de l'avantguarda constructivista, es va esgrimir una panòplia d'opcions: alguns plantejaments buscaven la inserció de l'avantguarda plàstica en la producció industrial —la línia productivista— i d'altres postulaven —a través de l'activitat factogràfica— que l'avantguarda artística estava més ben preparada per intervenir en les diverses formes d'activisme social requerit per a la construcció del socialisme i l'extensió de la revolució obrera.
En el curs del Programa d'Estudis Independents Imaginació política s'han estat explorant, des de l'any 2006, tres moments centrals en què, al llarg d'aquest últim segle, s'han produït actuacions complexes d'allò que podríem denominar, d'una manera força genèrica, la crítica de les institucions i l'activisme artístic. Durant el seminari del PEI Obert Els nous productivismes, que es va organitzar l'any passat en el marc d'aquest curs, els convidats i el públic van reflexionar tant sobre l'estat d'aquests debats dins l'avantguarda soviètica com sobre la seva possible actualització en pràctiques contemporànies de l'actual cicle. El seminari Entre la producció i els fets. La reinvenció de l'activisme artístic se centra d'una manera més estricta en experiències que actualment es despleguen des de territoris geopolítics diversos, vinculades a tradicions culturals heterogènies i contextualitzades en diferents formes de conflicte.
Programa
Dijous 11 de març, de 18 a 21 h
Diagramar els nous moviments
Hi intervenen:
Gregory Sholette: Matèria obscura: producció social radical i la massa desapareguda del món de l'art contemporani
Zanny Begg: El missatge és el mitjà: comunicació, activisme i art
atelier d'architecture autogérée (aaa): Espai interpretatiu
Divendres 12 de març, de 18 a 21 h
El dret a la ciutat
Hi intervenen:
André Mesquita: Subvertir el temps, memòries d'art activista al Brasil
Curro Aix i Santiago Barber: El gran pollastre de Sevilla
Iconoclasistas: Creació política, itinerància i articulació social en el context llatinoamericà
-
Participants
Gregory Sholette (Nova York) és artista, teòric i docent. Professor del Queens College (Nova York), membre als anys noranta de col·lectius d'art activista com Political Art Documentation/Distribution (PAD/D). Coeditor dels volums Collectivism after Modernism i The Interventionists. http://www.gregorysholette.com
Zanny Begg (Sydney) és artista i teòrica. La seva feina es relaciona habitualment amb les polítiques dels moviments de resistència global. Ha organitzat events/exposicions com There goes the neighbourhood (Performance Space, Sydney) i If you see something, say something (Mori Gallery, Gallery 4a i Chrissie Cotter Gallery).
http://www.zannybegg.com
atelier d'architecture autogérée (aaa) (París) és un col·lectiu impulsat per Constantin Petcou i Doina Petrescu, dedicat a promoure pràctiques de col·laboració i cooperació social que articulen l'arquitectura, l'art i l'activisme metropolità. Forma part de la xarxa Urban Tactics.
http://www.urbantactics.org
André Mesquita (São Paulo) és teòric i investigador de les relacions recents entre art, política i activisme, participant en algunes experiències de col·laboració entre col·lectius artístics i moviments socials dutes a terme en el context metropolità de São Paulo. Autor de la tesi doctoral Insurgências poéticas: arte ativista e ação coletiva. www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8138/tde-03122008-163436
Curro Aix i Santiago Barber (Sevilla) van ser membres de La Fiambrera, col·lectiu amb el qual van introduir a Espanya, a la dècada dels noranta, el treball i la reflexió entorn de les pràctiques artístiques col·laboratives amb moviments socials. Van formar part durant anys del moviment de resistència veïnal a l'Alameda de Hércules de Sevilla, una experiència recollida al llibre El gran pollo de la Alameda.
http://www.elgranpollodelaalameda.net
Iconoclasistas (Buenos Aires) es defineixen com «un laboratori de comunicació i recursos contrahegemònics de lliure circulació». Es tracta d'un col·lectiu de cartografia activista que treballa gairebé sempre en col·laboració amb altres subjectes o moviments socials. Les seves activitats es despleguen arreu del territori llatinoamericà.
http://www.iconoclasistas.com.ar
Tel. 93 481 79 00
pei [at] macba [dot] cat