Els nous productivismes

Seminari

L'art revolucionari soviètic produït entre les dècades de 1910 i 1930 continua exercint una gran influència sobre nombrosos aspectes del nostre model cultural. Tanmateix, la manera d'evocar aquest art ha oscil·lat històricament entre la fetitxització de les seves invencions formals i l'exaltació del seu idealisme, mostrat com una impossibilitat voluntarista dins d'una quimera («la» revolució a imatge i semblança d'un monstre mitològic que sempre acaba devorant els seus fills).

Certes visions dominants sobre les avantguardes soviètiques han sufocat el seu caràcter d'esdeveniment, d'irrupció poderosa de la singularitat i la diferència en el decurs de la història de l'art i també de la política. Així mateix, han obviat el gran ressò que ha tingut la potència d'aquest esdeveniment –des d'aleshores i fins avui– en la recerca d'una politicitat de l'art –que, per necessitat, ha de ser sempre renovada. Aquest seminari reflexiona sobre l'actualitat de certs debats que s'han produït en el si de l'art soviètic revolucionari, en un doble sentit: De quina manera l'ona expansiva d'aquell esdeveniment reverbera encara avui?, i també, en quines formes és possible apropiar-se alguns dels seus procediments, models i eines?

Amb aquest fi, ens acostem al cas proposat mitjançant un triple moviment. En primer lloc, es tracta d'articular una genealogia; en segon lloc, d'aplicar una lectura crítica; i en tercer lloc, de rastrejar l'actualització d'alguns dels seus debats i pràctiques, entre els quals, per a aquest seminari, hem triat els que van tenir lloc entorn de la irrupció del productivisme i de la factografia.

Segurament, cada un d'aquests moviments d'aproximació genera tants interrogants com certeses. Quina pot ser l'actualitat d'un art de la producció quan hi ha en curs una revolució del model de producció capitalista? Quin seria el seu programa posfordista? Com posar en pràctica una articulació entre art i producció que no contribueixi a l'expansió de les formes estetitzades de la política o del consum de masses? Quin sentit té un art dedicat al registre dels fets, en el marc de les societats de la vigilància i el control? On se situen els processos de transformació radical de les nostres societats, als quals les noves politicitats de l'art han de contribuir?

Aquest seminari forma part del PEI