Ecologies artístiques, nous compassos i noves eines Comissariat per Pablo Martínez, Emily Pethick i WHW

La curació, així com l’art, és una praxi transformadora. És una cosa que es fa i que, a més, fa alguna cosa: repara. En la seva obra col·laborativa, Valentina Desideri i Denise Ferreira da Silva exploren la curació com una forma d’art, una praxi dels sentits i de donar sentit que inclou l’estudi, el pensament, la lectura i la restauració d’experiències que arriben al nivell més profund de la nostra intricada existència. Ferreira da Silva i Desideri acolliran un Sensing Salon —un estudi per a la pràctica de les arts curatives—, on es compartiran i es podran utilitzar diverses eines de lectura i curació, com ara tarots, plantes medicinals, targetes de Fake Therapy, llibres, astrologia, reiki, etc.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.

Entre el març del 2019 i el juny del 2020, el Museo Nacional de Arte (MNA) de La Paz va engegar un procés de renovació de les seves directrius institucionals bàsiques. Aquest procés es basava en tres accions fonamentals: “descolonitzar, democratitzar i deselititzar”.

Però què vol dir descolonitzar un museu? Vol dir cremar-lo, destruir-ne l’arquitectura colonial, destruir-ne les obres colonials?

L’experiència a l’Estat Plurinacional de Bolívia és especial. Voler descolonitzar el Musée du Quai Branly de París, per exemple, implicaria partir de premisses completament diferents de les que s’utilitzarien per descolonitzar el Museo Nacional de Arte de La Paz. El procés de descolonització no pot cometre els mateixos errors que la colonització, que consisteix a enderrocar els hàbits i les estructures locals per imposar un principi universal que no té en compte les circumstàncies prèvies. No obstant això, podem plantejar determinats aspectes epistemològics i determinades premisses ètiques i polítiques com a principis indispensables per tal d’intervenir en la colonialitat del museu, una institució totalment basada en la lògica eurocèntrica del segle XIX.

Aquesta conversa també es transmetrà en directe via streaming a través d'aquest enllaç.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.

Yael Davids fa cinc anys que practica el Mètode Feldenkrais. Fa servir aquesta metodologia com a dispositiu de recerca per comprendre el funcionament intern de les estructures i les tendències predominants, tant des del punt de vista corporal com institucional o artístic. En la seva obra, se centra en les condicions de l’aprenentatge i els deures de cura, i aborda un seguit de qüestions com ara: com podem reformar la idea predominant que l’aprenentatge és una experiència competitiva i mentalment exigent? Com podem integrar altres processos d’aprenentatge, més enllà de l’experiència òptica habitual? Com podem fer que la relació entre alumnes i professors sigui més democràtica? Com podem fomentar la pràctica de l’autoreflexió i la interpretació individual? Com podem pensar de manera diferent sobre la limitació? Yael oferirà un taller a través de Zoom en el qual l’anàlisi somàtica de les obres d’art serà el punt de partida d’una classe de Feldenkrais. Es basa en els tallers que va impartir recentment al Van Abbemuseum, on va demanar a cada membre de l’equip de comissaris que seleccionés una obra d’art que, durant la pandèmia, hagués adquirit per a ells un magnetisme especial, que estigués carregada de significat.

Durant la sessió, silencieu el dispositiu per evitar els sorolls de fons. Si necessiteu preguntar alguna cosa, podeu activar el so. Podeu fer preguntes en qualsevol moment. Per tal de poder veure millor els vostres moviments, Yael recomana que, si us estireu sobre una superfície fosca, porteu roba de colors clars. Equipament: estora o manta, coixí, roba còmoda, càlida i que no estrenyi.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.