Dispositiu Lem de primavera

Programa

Divendres 23 i 30 abril i 7 maig, a les 21 h

23 d'abril
Cabo San Roque:Cebos Enrique es deslateralitza
Cabo San Roque neix el 2001 com minuciós i surrealista projecte d'atel·lier musical i com a orquestra de sala i menjador. Amb el temps, la seva proposta sonora i escènica ha anat guanyant en complexitat, donant lloc a singularíssims universos tècnics i artístics ("França Xica", "Música a Màquina", "La Caixeta"), fins a estrenar al 2009 el seu darrer espectacle, "Torn de Nit". Cercant una nova aproximació al seu treball, Cabo San Roque es despulla aquesta nit de la seva conhort d'instruments autòmats així com de les dinàmiques de joc generades fins ara i proposa una relectura acústica d'alguns dels seus temes alliberant-los del seu context mecànic original, embarcant-se, juntament amb d'altres artilugis propis poc o mai vistos fins ara, en una exploració inèdita els confins de la qual ni ells mateixos coneixen.

30 d'abril
Antorcha Amable
Antorcha Amable és un duet musical integrat per violoncel (Andrés Blasco, aka Truna) i veu (Begoña Tena), acompanyats d'una instrumentació que es mou entre la tradició, el somnieg de joguina, l'object trouvée i els artefactes sonors inventats per Truna en la seva vessant de luthier electrònic. El resultat d'aquests encontres és una Hybris, una multiplicitat sonora que integra melodia i brogit, ésser humà i màquina, el popular i l'experimental. Des del 2005, les seves investigacions musicals els han dut a configurar un estil propi al que anomenen, molt convenientment, "fantàstic", poblat de registres i gèneres que conviuen als plecs quàntics de móns quasi impossibles i de folclors imaginaris: del cabaret hipnòtic a les atmosferes de l'espai profund passant per l'exotisme futurista.

7 de maig
Pascal Comelade i Carlos Pazos, amb la participació de Evru:On ne mange jamais la decoration; performance per a solista de guitarres de plàstic a piles i orquestra
Pascal Comelade i Carlos Pazos proposen una revisitació catastròfica dels límits entre el balbuceig i la maduresa del fet musical a partir d'un projecte escènic de sintaxi quasi insensata. Un ensemble en diverses parts, heterodox i d'inquietant immediatesa alimentat per un centenar de guitarres de joguina i un conjunt d'instrumentacions (relativament) convencionals per a donar cos a una patologia sonora de volàtil naturalitat i humorisme terrorífic, talment com un malson kafkià; un odradek musical exhibint impúdicament les seves costures. En aquest trànsit, Pazos i la formació habitual de Comelade compten amb la col·laboració d'agents intercessors amb un imaginari dotat també de seriós biaix: Enric Casasses i Evru.