A càrrec de Tania Safura Adam i Aldemar Matias, Diàspores reflexiona sobre les històries de la diàspora a partir del treball d’alguns artistes que introdueixen narratives contrahegemòniques en la seva pràctica. Conceptes com l’arrelament, les fronteres, la identitat nacional o el racisme són aspectes sense els quals no la podríem entendre. En tot procés de dispersió hi ha també una intenció de pertànyer a un nou context, com si es tractés d’un procés de trasplantament. Però, ¿amb quines friccions i hostilitats es reben aquestes persones?

Guió i presentació: Tania Adam
Realització: Aldemar Matías
Dibuixos i gràfica: Diego del Pozo

Tania Adam és nascuda a Moçambic. Periodista especialitzada en diàspores i músiques africanes, i fundadora i editora de Radio Africa Magazine. Treballa com a presentadora a Ràdio Àfrica Betevé (91.0 FM) i col·labora a Els matins de TV3 i La Directa, PlayGround, Africa is a Country i CTXT, entre d’altres. Ha presentat el programa d’entrevistes Terrícoles a Betevé i African Bubblegum Music a Radio Primavera Sound. Se centra en l’anàlisi i el pensament que es genera a l’entorn de les diàspores negres al món, amb un èmfasi especial en les músiques africanes i en les dones. També ha comissariat programes públics com ara Microhistòries de la diàspora. Experiències encarnades de la dispersió femenina (La Virreina Centre de la Imatge, 2018-2019) i l’exposició Making Africa (CCCB/ICUB, 2016). Actualment investiga la possible descolonització dels futurs.

Aldemar Matias és realitzador audiovisual, nascut a Manaus el 1985. Va estudiar Comunicació Social a la Universidade Federal do Amazonas (Brasil), Direcció de Documentals a l’Escuela Internacional de Cine i TV (EICTV) de San Antonio de los Baños (Cuba) i el màster de Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Parente (2011), el seu documental sobre proves de VIH en diferents comunitats ianomami de l’Amazònia, va ser finançat per la Bill & Melinda Gates Foundation i adquirit pel Ministeri de Salut del Brasil. When I Get Home (2013) va rebre els premis de Pel·lícula de l’Any i Millor Documental en el Watersprite Film Festival, a Cambridge. El enemigo (2015) va ser premiat a DocumentaMadrid i Sant Sebastià. Els seus curtmetratges han estat projectats en festivals com ara Visions du Réel (Suïssa), DOK Leipzig, Doc Buenos Aires, True/False (Colúmbia, Missouri), Filmer à tout prix (Brussel·les), Biarritz Amérique Latine i Rencontres de Toulouse, entre d’altres. El 2019 va fer Pa’lante, una sèrie de cinc episodis filmada al Brasil, el Perú, Colòmbia, Bolívia i l’Equador sobre joves ballarins que desafien el conservadorisme de les seves comunitats amb la dansa. També el 2019 va estrenar la seva òpera prima La arrancada al Festival de Cinema de Berlín (Berlinale), en la secció Panorama.

Diego del Pozo Barriuso és artista i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Salamanca. El seu treball està motivat per les polítiques de les emocions, les economies afectives i per com es produeixen socialment i culturalment els afectes. És membre dels col·lectius artístics Subtramas, C.A.S.I.T.A. i Declinación Magnética. Va rebre la beca Leonardo BBVA 2019 d’Arts Plàstiques i Art Digital. Ha fet nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, i programes de vídeo en diverses galeries i centre d’art contemporani com ara la XIII Biennal de l’Havana (2019), II BIENALSUR (2019), Atlas de las ruinas de Europa a CentroCentro Cibeles de Madrid (2016-2017), Anarchivo Sida a Tabakalera (Sant Sebastià, 2016), X Biennal Centreamericana (2016), Un saber realmente útil al Museo Reina Sofía (Madrid, 2014-2015), Colonia apócrifa al MUSAC (Lleó, 2014-2015) o Hasta que los leones no tengan historiadores… a Matadero Madrid (2014-2015). També ha participat en exposicions i programes a La Casa Encendida de Madrid, CAB de Burgos, DA2 de Salamanca, Centro Cultural Montehermoso de Vitòria, Nikolaj Kunsthal de Copenhaguen, Haus der Kulturen der Welt de Berlín i, a París, Jeu de Paume, Théâtre Chatelet, Centre Pompidou i el Palais de Tokyo, entre d’altres.

Les seves obres d’art es troben en col·leccions com les de Comunidad de Madrid - CA2M de Móstoles, MUSAC de Lleó, CDAN d’Osca, DA2, Fundación Martínez Guerricabeitia, Diputación de Huesca, Fundación Díaz Caneja, Junta de Castilla y León, Diputación de Valladolid i Caja Burgos. Troba a Diego del Pozo a Hamaca i Archivo de Creadores.

Amb el suport de
Fundación Daniel y Nina Carasso
Coorganitzada
L'Internationale. Our many europes

Our Many Europes és un programa de la confederació europea de museus "L'Internationale" i cofinançat pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea. Els membres de L'Internationale (Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen, Moderna Galerija (MG + msum), Ljubljana, Van Abbemuseum, Països Baixos, MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Muzeum Sztuki Nowoczesnej w Warszawie, SALT Research and programs a Istanbul i Ankara, i el Museu Reina Sofia, Madrid) i els seus socis del National College of Art and Design y (NCAD), Dublín i Valand Academy (Gothenburg University) estan presentant més de 40 activitats públiques (conferències, exposicions, tallers) des d'ara fins a maig de 2022.

Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley